Vés al contingut

Aguirre, la còlera de Déu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAguirre, la còlera de Déu
Aguirre, der Zorn Gottes Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióWerner Herzog Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióWerner Herzog Modifica el valor a Wikidata
GuióWerner Herzog Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPopol Vuh Modifica el valor a Wikidata
FotografiaThomas Mauch Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBeate Mainka-Jellinghaus Modifica el valor a Wikidata
ProductoraHessischer Rundfunk i Werner Herzog Filmproduktion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorFilmverlag der Autoren, Netflix i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya, Mèxic i Perú Modifica el valor a Wikidata
Estrena29 desembre 1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema d'aventures Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPerú i riu Amazones Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0068182 FilmAffinity: 728535 Allocine: 87601 Rottentomatoes: m/aguirre_the_wrath_of_god Letterboxd: aguirre-the-wrath-of-god Allmovie: v1249 TCM: 66920 TV.com: movies/aguirre-the-wrath-of-god TMDB.org: 2000 Modifica el valor a Wikidata

Aguirre, la còlera de Déu[1] (títol original en alemany: Aguirre, der Zorn Gottes) és una pel·lícula alemanya dirigida per Werner Herzog, estrenada el 1972. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

En el segle xvi, una expedició espanyola comissionada per Pizarro surt a la recerca d'El Dorado sota el comandament de Pedro de Ursúa. Lope de Aguirre, un dels seus tinents, il·luminat i megalòman, s'oposa a la seva autoritat. Les seves accions per sabotejar l'expedició es multipliquen. Quan Ursúa ordena una parada de les recerques, Aguirre llança un motí contra ell i imposa la «consagració» d'un noble del grup, Fernando de Guzmán, com a «emperador d'Eldorado». Fa executar els partidaris de l'antic cap, llevat del mateix Ursúa. Els homes restants, sota les ordres d'Aguirre i Guzmán, embarquen a bord d'un rai i baixen el riu amb l'esperança de trobar la ciutat d'or.[2]

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • La història del conquistador Aguirre, inspirada sobretot en cròniques de Gaspar de Carvajal, és autèntica però la realitat és una mica diferent de la ficció de la pel·lícula: lluny de perdre's a l'Amazones com es deixa creure al final de la pel·lícula, va arribar fins a l'Atlàntic amb la seva tropa i va atacar les possessions espanyoles.
  • Al començament de la pel·lícula, Aguirre dona a la seva filla un petit peresós.
  • La pel·lícula va ser rodada en sis setmanes a Cuzco al Perú.[3]
  • Les escenes sobre el riu han estat realitzades en ràpids extremadament perillosos, els tècnics estaven lligats per cordes als rais i Werner Herzog així com el seu operador van ser a mercè de les onades i de les turbulencies.[3]
  • Klaus Kinski estava tan histèric en el plató de rodatge que feia por als indis cada vegada que discutia amb Herzog.[3]
  • El segon dia de rodatge Kinski va demanar Herzog que acomiadés sense cap raó membres de l'equip. Havent-ho refusat, el realitzador va provocar la còlera de l'actor i aquest va amenaçar de marxar del rodatge. Herzog va anunciar llavors a l'actor que si marxava, el mataria d'un tret, i Kinski, terroritzat, va xisclar «policia! » enmig de la jungla (No hi havia cap poble a menys de 650 km)[3] i es va quedar en el rodatge.

Llocs de rodatge[cal citació]

[modifica]

Nominacions[cal citació]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 esadir.cat. Aguirre, la còlera de Déu. esadir.cat. 
  2. «Aguirre, der zorn Gotte». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Pierre Tchernia, Jean-Claude Romer; 80 grans èxits del cinema d'aventures , Edició Casterman,1988, ISBN 2-203-29804-9

Vegeu també

[modifica]
  • Fitzcarraldo (1982), del mateix Werner Herzog; si bé l'època és diferent, s'hi retroba el mateix ambient de jungla, Kinski i les mateixes díficils condicions de rodatge.
  • El Dorado (1988), film de Carlos Saura, és consagrat també a l'epopeia de Lope de Aguirre.

Enllaços externs

[modifica]