Agustí Conill i Sala
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 desembre 1786  Lloret de Mar (Selva) |
| Mort | 23 febrer 1837 (50 anys) Lloret de Mar (Selva) |
| Activitat | |
| Ocupació | mariner, traficant d'esclaus |
| Activitat | 1812 - 1837 |
Agustí Conill Sala (Lloret de Mar, 24 de desembre de 1786 – Lloret de Mar, 23 de febrer de 1837) fou un capità de vaixell català.[1]
Segon les primeres notícies que es tenen sobre ell, fou comandant de la pollacra San Francisco de Paula als 26 anys i va realitzar tres viatges comercials entre Amèrica i la Península, durant el període de 1812 i 1816.[2] Per altra banda, també va dedicar-se al tràfic d'esclaus negres, ja que el març de 1816 rebé l'autorització del governador general de Cuba, Juan Ruiz de Apodaca, de navegar per les costes de Guinea i embarcar-hi un carregament d'esclaus. Per aquest motiu, va decidir-se reformar la pollacra per habilitar-hi espai. Poc temps després, va arribar a les costes d'Àfrica i el vaixell fondejà a l'estuari del riu Boni el gener de 1817, esperant el carregament d'esclaus. Però pocs dies després, el 23 de gener, degut a una maniobra indeguda del pràctic, la San Francisco de Paula va naufragar. Encara que la tripulació va salvar-se i fou recollida pel vaixell negrer Non Plus Ultra, van morir ofegats 301 esclaus negres.[2][3]
Anys després, el 1821, fou comandant i propietari d'una 1/6 part del bergantí Santa Eulàlia.[4] Aquesta nau fou armada en cors des del seu primer viatge degut, principalment, a la inseguretat del tràfic marítim atlàntic, en ple conflicte de les guerres d'independència hispanoamericanes. Durant aquest període, feu les rutes als ports de l'illa de Cuba i Mèxic, essent assaltat ocasionalment per vaixells pirates o d'insurgents americans. Destacà el combat que va tenir el 14 de maig de 1825, entre els caps de Trafalgar i Espartel, contra el vaixell corsari colombià Vencedor, comandat pel capità J.W. Borothenton. Després d'una intensa lluita, el bergantí fou enfonsat i el capità Conill fou obligat a abandonar la nau per la seva tripulació.[5]. Davant d'aquest fet, el capità colombià digué sobre ell:
| « | Homes com el capità del Santa Eulàlia no mereixen morir d'aquesta manera | » |
| — J.W. Borothenton, 14 de maig de 1825[5][6] | ||
Temps després, fou capità de la pollacra Africana, que realitzà tres viatges comercials a l'Havana, i posteriorment, l'any 1833, comandà el bergantí-pollacra Rápida, construït pel mestre d'aixa lloretenc Sebastià Pujol i Ribes, fent les mateixes rutes comercials a l'Havana fins al final de la seva carrera marinera.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Joaniquet, 1997, p. 114.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vilà i Galí, 1989, p. 25-48.
- ↑ Garcia i Carbonell, Marina; Orri, Xavier «La vinculació lloretenca en el tràfic d'esclaus». Sesmond, Vol. 17, núm. 7, 6-2018, pàg. 25-28 [Consulta: 7 novembre 2019].
- ↑ Vilà i Galí, 1992, p. 140-142.
- ↑ 5,0 5,1 Vilà i Galí, 1989, p. 15-23.
- ↑ Vilà i Galí, 1984, p. 9-10, Vol. 1.
Bibliografia
[modifica]- Joaniquet, Àngel. Pirates i corsaris catalans. Barcelona: Noray, 1997. ISBN 8474860997.
- Vilà i Galí, Agustí Ma. La Marina mercant de Lloret de Mar : segles xviii i xix. [Lloret de Mar]: Ajuntament de Lloret de Mar, 1992. ISBN 84-606-0697-X.
- Vilà i Galí, Agustí Ma. Les Nostres veles. Lloret de Mar: Confraria de Sant Elm, 1984.
- Vilà i Galí, Agustí Ma. Navegants i mercaders : una nissaga marinera de Lloret. Girona: Club Marina "Casinet", 1989.