Vés al contingut

Agustín Argüelles Álvarez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAgustín Argüelles Álvarez
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Agustín Argüelles Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 agost 1776 Modifica el valor a Wikidata
Ribadesella (Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 març 1844 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Homes Il·lustres de Madrid Modifica el valor a Wikidata
President del Congrés dels Diputats
24 març 1841 – 24 agost 1841
← Román Martínez Montaos (en) TradueixPedro Antonio Acuña y Cuadros →
Curador Isabel II d'Espanya
1841 – 1843
President del Congrés dels Diputats
1r juny 1837 – 30 juny 1837
← Martín de los Heros y de las BárcenasVicente Sancho y Cobertores →
Ministre de la Governació
3 abril 1820 – 2 març 1821
← José García de la TorreMateo Valdemoros de la Cruz →
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


Find a Grave: 10511263 Modifica el valor a Wikidata
Monument a Agustín Argüelles a Madrid per Josep Alcoverro i Amorós

Agustín Argüelles Álvarez (Ribadesella, Astúries el 28 d'agost del 1776 - Madrid, 27 de març del 1844). Fou advocat, polític del moviment lliberal espanyol i diputat i diplomàtic. Passà a la història amb els malnoms de: El Divino Argüelles i Arístides espanyol. També fou tutor de la reina Isabel II d'Espanya.

Era fill d'una bona família d'ascendència aristocràtica,[1] establerta a Ribadesella, a la costa asturiana. De molt jove treballà com a secretari del bisbe de Barcelona, Monsenyor Pere Díaz Valdés.

Va estudiar a la universitat d'Oviedo (Asturies). S'establí a Madrid en 1800. Fou diputat per Oviedo a les Corts de Cadis. Participà en l'aprovació de les lleis com la llibertat d'impremta (premsa) i l'abolició del torment.

També destacà en la redacció del preàmbul de la primera constitució espanyola (1812), a la que anomenaven "La Pepa". No tardaria que el rei Ferran VII l'enviès a la presó quan el monarca instaurà l'absolutisme. El desembre de 1814 el rei ordenà el trasllat d'Argüelles a Alcúdia, (Mallorca), on restarà des de 1815 fins a 1820.

Fou ministre de Governació durant el trienni liberal (1820-1823), però va dimitir per desavinences amb el rei i marxà a Anglaterra, on treballà com a bibliotecari de lord Holland. A la mort de Ferran VII fou escollit procurador a les Corts de l'Estatut Reial i un dels redactors de la Constitució de 1837. En 1841 fou nomenat president del Congrés.[2] Entre 1841 i 1843 Argüelles fou tutor de la reina Isabel II d'Espanya per desig de les Corts.

Destacà de la seva personalitat la improvisió, intel·ligència i la gran facilitat de paraula.

Obres

[modifica]
  • Catilinaria contra los reyes, papas, obispos, la Inquisición, etc. (Editorial Filadelfia, 1824)
  • Apéndice de una sentencia pronunciada el 11 de mayo de 1825.
  • Audiencia de Sevilla contra 63 diputados (Londres 1834)
  • Exámen histórico de la reforma constitucional (Londres 1835)
  • Discurso -20 de juliol de 1841- sobre la venta de los bienes del clero (Madrid 1841).

Referències

[modifica]
  1. Ramos Argüelles, Antonio. Agustín Argüelles (1776-1844): padre del constitucionalismo español (en castellà). vol.1. Atlas, 1990, p. 32-33. ISBN 8436310802. 
  2. Biografia al Congrés dels Diputats


Premis i fites
Precedit per:
Miguel José de Azanza
Sobirà Gran Comanador

1813 - 1822
Succeït per:
Antonio Pérez de Tudela