Agustín Domingo de Bracamonte
| Biografia | |
|---|---|
| Activitat | |
| Ocupació | governador  |
| Altres | |
| Títol | Marcgravi |
Agustín Domingo de Bracamonte y Zapata (Madrid, 1638-Panamà, ?[1]) va ser un noble castellà, II marquès de Fuente el Sol. Fill segon[2] de Juan de Bracamonte y Zapata, marquès de Fuente el Sol, i de Maria Dávila Pacheco Coello de Castilla, marquesa de Navalmorcuende. Es va casar dues vegades: primer amb Petronila Zapata, amb qui va tenir a Gaspar Ventura de Bracamonte, hereu al marquesat de Fuente el Sol; el segon va ser amb María Sagarra de Guzmán.[3]
Va iniciar una carrera eclesiàstica, primer va ser canonge de la catedral de Toledo, però va deixar aquest camí per dedicar-se a la vida militar. Va anar al Perú, on va ser Governador i Capità General de Panamà i president de la seva Audiència nomenat pel virrei, el comte de Las Torres.[3] Entre altres càrrecs, també va ser alferes major, guarda major de la ciutat de Cuenca i les seves muntanyes, alcaid de llur Casa de la Moneda i patró universal de la religió seràfica.[4]
Va esdevenir hereu dels títols familiars, a banda de marquès de Fuente el Sol, Navalmorcuende i senyor de les viles de San Lorenzo de la Parrilla, Tragacete, Olmeda de la Cuesta, Poyatos, los Oteros, Uña, Valdemeca, Velmontejo i San Miguel de las Viñas.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Rivarola y Pineda, Juan Félix Francisco de. Monarquía española. Blasón de su nobleza (en castellà). Vol. 2. Madrid: Imprenta de Alfonso de Mora, 1736, p. 170.
- ↑ Álvarez y Baeza, 1789, p. 7.
- ↑ 3,0 3,1 Álvarez y Baeza, 1789, p. 8.
- ↑ 4,0 4,1 Ramos, 1777, p. 119.
Bibliografia
[modifica]- Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). Tom I. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789.
- Ramos, Antonio. Aparato para la correción y adición de la obra que publicó en 1769 Joseph Berni y Catalá con el título: Creación, antigüedad y privilegios de los Títulos de Castilla (en castellà). Màlaga: Dignidad Episcopal y de la Santa Iglesia, 1777.