Ahmed Sékou Touré

No s'ha de confondre amb Sékou Touré (futbolista).

Ahmed Sékou Touré

Nom original	(nqo) ߊߤߊߡߊߘ ߛߋߞߎ߬ ߕߎ߬ߙߋ
Biografia
Naixement	9 gener 1922 Faranah (Guinea)
Mort	26 març 1984 (62 anys) Cleveland (Ohio)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Cameroun cemetery (en)
1r President de Guinea
1958 – 26 març 1984 ← cap valor – Louis Lansana Beavogui (en)  →
Diputat a l'Assemblea Nacional
2 gener 1956 – 8 desembre 1958
Alcalde Conakry
1955 – 1955
Dades personals
Religió	Islam
Activitat
Lloc de treball	París Conakry
Ocupació	polític
Partit	Partit Democràtic de Guinea - Reagrupament Democràtic Africà
Obra
Obres destacables (2022) Défendre la révolution (fr) ../... 29+
Família
Cònjuge	Andrée Touré (1953–1984)
Parella	Margueitte Colle
Fills	Mohamed Touré  () Andrée Touré Aminata Touré  () Margueitte Colle
Premis
(2004)  Orde dels Companys de O. R. Tambo (1979)  collar de l'Orde del Mèrit Civil (1961)  Premi Lenin de la Pau entre els pobles (1959)  Orde del Lleó Blanc (1959)  Gran Creu Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya  Orde Nacional al Mèrit  Estrella de la República Socialista de Romania  Gran Creu de la Legió d'Honor  Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Orde del Mèrit Civil  Legió d'Honor

Ahmed Sékou Touré (n’Ko: ߊߤߊߡߊߘ ߛߋߞߎ߬ ߕߎ߬ߙߋ) (Faranah, 9 de gener de 1922 - Cleveland, 26 de març de 1984) va ser un líder polític guineà que va ser elegit primer president de Guinea, governant entre 1958 fins a la seva mort el 1984. Touré va ser un dels primers nacionalistes guineans implicats en obtenir la independència del país de França.

El 1960, va declarar el seu Partit Democràtic de Guinea l'únic partit legal de l'Estat, i va governar des d'aleshores com a dictador virtual. Va ser reelegit per diversos mandats de set anys en absència d'oposició legal, ja que va empresonar o exiliar als seus líders opositors més forts. S'estima que 50.000 persones van morir durant el seu règim.

Musulmà de l'ètnia mandinka, Sekou Touré va ser el besnet del poderós clergue musulmà Samori Toure que va establir un govern islàmic independent en part de l'Àfrica Occidental.

L’octubre de 2021, amb motiu del 50è aniversari de la matança d’octubre de 1971, familiars de 70 guineans executats sota el règim de Sékou Touré van demanar rehabilitació al president Mamady Doumbouya i un enterrament digne per a les víctimes.