Aigua de Valls

Aigua de Valls
Tipus	curs d'aigua
Inici
Cota inicial	1.328 m
Entitat territorial administrativa	Berguedà (Catalunya) i província de Lleida (Catalunya)
Localització	Gósol
Final
Cota final	803 m
Entitat territorial administrativa	Solsonès (Catalunya)
Localització	Guixers
Desembocadura	Cardener
	42° 13′ 34″ N, 1° 39′ 38″ E / 42.225997°N,1.660469°E; B 42° 07′ 39″ N, 1° 36′ 36″ E / 42.127474°N,1.610087°E
Conca hidrogràfica	conca del Llobregat
Característiques
Dimensió	22,8 () km ;
Superfície	103,59 km²

L'Aigua de Valls és un petit riu del Prepirineu que passa per les comarques del Berguedà i del Solsonès. És afluent per l'esquerra del Cardener i neix a 1,328 m. al sud de Gósol per la unió del Torrent de Coma i del Riu de Torrentsenta. Passa vora els llogarets de Sorribes, Espà, Feners i passat aquest poble entra en un congost entre les serres del Verd i d'Ensija. Dins aquest congost travessa el Pont Cabradís i poc després entrat al terme de Guixers i, per tant, a la Vall de Lord. En sortir de l'Estret de Vallpregona, passa per Valls i canvia la direcció Nord-Sud per avançar cap a l'Oest. S'uneix al Cardener a Aigüesjuntes, confluència que actualment es troba submergida sota les aigües del pantà de la Llosa del Cavall, al SE de Vilasaló.^[1]

La longitud d'aquest riu des de la confluència del Torrent de Coma amb el Riu de Torrentsenta fins a Aigüesjuntes és de 22,8 km. Des del mateix punt d'inici fins a la seva entrada al pantà de la Llosa del Cavall és de 16,7 km i des del naixement del Torrent de Coma fins a Aigüesjuntes és de 26 km.

Territoris que travessa

Des del seu naixement, l'Aigua de Valls travessa successivament els següents municipis i comarques

M u n i c i p i s
	Longitud (en m.)	% del recorregut
Per l'interior del municipi de Gòsol	2.900	12,72%
Per l'interior del municipi de Saldes	3.268	14,33%
Per segon cop per l'interior del municipi de Gòsol	3.892	17,7%
Per l'interior del municipi de Guixers	12.740	55,88%
C o m a r q u e s
Per l'interior del Solsonès	12.740	55,88%
Per l'interior del Berguedà	10.059,7	44,12%

Perfil del seu curs

El seu pendent mitjà és del 3,13%. El fet que el seu naixement no se situí a la capçalera de la conca fa que l'Aigua de Valls pròpiament dita no tingui curs alt. Així, des del seu naixement fins als 1.000 m. d'altitud el seu pendent mitjà és del 3,21%, amb un mínim del 2,70% entre els 1.075 i els 1.050 m. d'altitud en un tram de poc menys d'un km que recorre poc després de passar pel Molí de Güell i un màxim del 5,41% entre els 1.150 i els 1.125 m d'altitud, al seu pas per la zona del túnel de l'Avi.

Entre els 1.000 m. d'altitud i la seva entrada al pantà de la Llosa del Cavall, a 803 m d'altitud, el seu pendent mitjà és del 3,01% per bé que és en aquest tram on el riu assoleix el màxim pendent del seu recorregut: un 9,62% entre els 975 i els 950 m. d'altitud.

Xarxa hidrogràfica

La xarxa hidrogràfica de l'Aigua de Valls està constituïda per 383 corrents fluvials que sumen una longitud total de 303,6 km.

Distribució municipal

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de l'Aigua de Valls transcorre pels següents termes municipals:

Distribució de la xarxa de l'Aigua de Valls per municipis^[2]
Municipi	Quantitat de cursos o trams	Longitud que hi transcorre
Guixers	195	129.325 m.
Gósol	123	127.761 m.
Saldes	30	25.432 m.
La Coma i la Pedra	37	19.087 m.
Navès	1	644 m.
Montmajor	1	230 m.

Afluents principals

Per la dreta	Altitud (en m.) de l'inici	m. longitud curs principal	km. de la seva xarxa hidrogràfica	Ha. de la seva conca	Per l'esquerra
Al Berguedà
.	2.047	4.415	8,6	757	El Torrent de Coma
El Riu de Torrentsenta.	1.827	3.368	20,7	792
	1.930	3.885	4,1	187	El Torrent de l'Arrovinat
El Torrent dels Morers.	1.996	3.166	4,6	172
El Torrent de la Matella.	1.965	2.866	4,4	172
	2.335	3.918	8,6	324	El Torrent de l'Aubagó.
	1.413	988	1,7	69	El Torrent de Merles.
	1.467	1.857	3,5	144	El Torrent del Reig.
	1.390	3.018	9,1	264	El Torrent de Ruixol.
	1.768	2.065	3,1	122	El Torrent de la Coma.
El Torrent de Font de Tomàs.	2.067	4.674	23,1	540
La Canal dels Tubs.	1.378	733	0,7	35
La Canal del Roure.	1.407	985	1,7	70
La Canal de Cavallonga.	1.290	691	0,7	19
	2.000	4.071	16,1	644	El Torrent del Clot de l'Infern.
Al Solsonès
El Torrent de Vilacireres.	1.547	3.553	19,7	652
El Torrent de La Corriu.	1.392	1.838	2,8	128
El Torrent de Sant Martí.	1.533	4.508	11,9	460
	929	226	0,26	?	El Torrent del Xut.
	1.158	2.325	2,3	206	El Torrent del Sisquer.
	938	2.265	9,9	245	El Torrent de la Solana.
	1.246	1.694	4,2	80	El Torrent de Bosoms.
	1.250	1.440	3,2	81	La Rasa dels Esclopers.
El Torrent de Planells.	906	693	0,7	?
El Torrent del Grau.	915	794	0,8	?
	1.185	1.230	2,3	44	La Canal de la Vidarça.
La Rasa del Sastre.	1.124	2.696	4,5	126
	1.095	1.113	2,3	55	La Canal del Molí.
La Rasa de Castelltort.	1.133	1.986	4,6	132
	1.230	2.239	5,3	154	La Canal del Forat.
El Torrent de la Barata.	1.545	6.500	20,9	613
	1.061	895	2,2	45	La Rasa dels Bastets.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aigua de Valls

Referències

↑ Mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.

[1] Mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

[2] La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.

[1]

[2]