Aigua virtual
L'aigua virtual (també coneguda com a aigua oculta) es refereix, en el context del comerç, a l'aigua que es fa servir en la producció d'un bé o un servei. Per exemple cal uns 1.300 metres cúbics d'aigua per produir una tona de blat. Aquest volum d'aigua pot augmentar o disminuir segons les condicions agrícoles i climàtiques. Hoekstra i Chapagain van definir el contingut d'aigua virtual d'un producte com "el volum d'aigua dolça usat per produir el producte, mesurat al lloc on realment es fa el producte".[1] Es refereix a la suma d'aigua que es fa servir en els diversos passos de la cadena productiva. Tanmateix el càlcul de l'aigua virtual té certes limitacions i errors.
El professor John Anthony Allan del King’s College London i la School of Oriental and African Studies va ser el creador del concepte d'aigua virtual,[2] i per això va rebre el 2008 el premi Stockholm Water.[3] Segons els que van concedir aquest premi el concepte d'aigua virtual explica que estats com els Estats Units, Argentina i Brasil ‘exporten' milers de milions de litres d'aigua cada any, mentre altres com Japó, Egipte i Itàlia n'‘importen' milers de milions, el concepte d'aigua virtual obre la porta a usos més productius de l'aigua
Aigua virtual en diversos productes
[modifica]Si per produir blat cal 1.000 metres cúbics d'aigua per a carn de boví en cal 15 vegades més:[4]
- La producció d'1 kg de blat costa 1.300 L d'aigua
- La producció d'1 kg ous costa 3.300 L d'aigua
- La producció d'1 kg d'arròs costa 3.400 L d'aigua
- La producció d'1 kg de carn de boví costa 15.500 L d'aigua
- Una samarreta de cotó (de mida mitjana, 500 grams) conté 4.100 litres d'aigua
- Un automòbil que pesi 1.100 kg necessita per a ser prodüit 400.000 litres d'aigua.[5]
- Construir una casa necessita uns 6 milions de litres d'aigua.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Hoekstra AY, Chapagain AK «Water footprints of nations: water use by people as a function of their consumption pattern». Water Resources Management, 21, 1, 2007, pàg. 35–48. Arxivat de l'original el 2015-04-01. DOI: 10.1007/s11269-006-9039-x [Consulta: 13 febrer 2011].
- ↑ "Looming water crisis simply a management problem" by Jonathan Chenoweth, New Scientist 28 Aug., 2008, pp. 28-32.
- ↑ «“Virtual Water” Innovator Awarded 2008 Stockholm Water Prize - SIWI». Arxivat de l'original el 2012-02-29. [Consulta: 8 setembre 2012].
- ↑ Chapagain AK, Hoekstra AY «Water footprints of nations». Value of Water Research Report Series. UNESCO-IHE, 6, 2004.
- ↑ «Virtual water and water footprint database». Arxivat de l'original el 2011-07-25. [Consulta: 13 febrer 2011].
- ↑ McCormack MS, Treloar GJ, Palmowski L, Crawford RH «Modelling direct and indirect water consumption associated with construction». Building Research and Information, 35, 2, 2007.
Enllaços externs
[modifica]- Hoekstra, A.Y. (2003) (ed) ‘Virtual water trade: Proceedings of the International Expert Meeting on Virtual Water Trade Arxivat 2014-10-03 a Wayback Machine.’ Value of Water Research Report Series No.12, UNESCO-IHE, Delft, the Netherlands
- Zygmunt, J. (2007) Hidden Waters, A Waterwise briefing on embedded water and water footprints.
- Virtual Water poster. Educational poster on Virtual Water by the Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO Water Unit)