Vés al contingut

Aiguabella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaAiguabella
Imatge
Aiguabella des de ponent
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 24′ N, 1° 00′ E / 42.4°N,1°E / 42.4; 1
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Jussà
Municipila Torre de Cabdella Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població18 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.221 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Festa patronalSant Pere (29 de juny)
Codi INE25227000200 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2522710002200 Modifica el valor a Wikidata

Aiguabella és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, dins del seu terme municipal primigeni.[1] També forma part de l'entitat municipal descentralitzada d'Espui.[2]

Està situat dos quilòmetres al nord de la Torre de Cabdella, lleugerament enlairat a l'esquerra del Flamisell. S'hi accedeix per una pista rural asfaltada que surt del quilòmetre 15,5 de la carretera L-503 i mena a Aiguabella en uns 750 metres.

Sant Pere d'Aiguabella

L'església d'Aiguabella està dedicada a sant Pere. Al segle xviii era sufragània de Sant Martí de la Torre de Cabdella, però el 1904 fou agregada a Sant Julià d'Espui. D'aquesta església procedeix un fragment de pintura gòtica del segle xiv que es troba en el Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.

Etimologia

[modifica]

Aiguabella és un topònim ja romànic de caràcter descriptiu. Es refereix a l'abundor i bondat de l'aigua que hi ha a les fonts d'aquest poble.

Història

[modifica]
Casa Erill

El 1790 el lloc d'Aiguabella tenia 2 cases. Ha estat sempre el poble més petit de la vall, i en el moment de màxima esplendor va arribar a quatre cases: Erill, Mora, Rosset i Tapiró. A darreries del segle xx i principis del XXI només quedava Casa Erill habitada, amb 6 habitants. El 2019 tenia 18 habitants.[3]

Fins a l'extinció dels senyorius (any 1831), Aiguabella pertangué a la baronia d'Erill, després comtat.

Entre 1812 i el febrer del 1847 Espui i Aiguabella gaudiren, conjuntament, d'ajuntament propi. Es formà a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis i el seu desplegament, i fou suprimit, agregant-lo a la Torre de Cabdella, a causa del límit fixat en la llei municipal del 1845 del mínim de 30 veïns (caps de família) indispensables per a mantenir l'ajuntament propi.

Festes i tradicions

[modifica]

En ser un poble tan petit, els d'Aiguabella concorrien a les festes d'Espui, que consideraven com a seves.

Jaume Arnella, també dedica un esment a Aiguabella en el seu Romanço de la Vall Fosca, romanç tradicional de nova creació (1992). Després del fragment dedicat a Pobellà diu:

«

Ve la Torre de Cabdella,
Aiguabella i la Central,
Espui, i a dalt de tot queda
Cabdella, que és el més alt.

»
— Jaume Arnella, Romanço de la Vall Fosca

Referències

[modifica]
  1. «Aiguabella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Espui». emd.cat. Arxivat de l'original el 1 d’octubre 2020. [Consulta: 28 agost 2020].
  3. «252271 Torre de Cabdella, la». Idescat. [Consulta: 28 agost 2020].

Bibliografia

[modifica]
  • BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Aiguabella", a Pallars Jussà, I. Lleida: Pagès Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5
  • CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Sant Pere d'Aiguabella". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
  • CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "La Torre de Cabdella", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Enllaços externs

[modifica]