Aina Villalonga Zaydin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1883  Palma (Mallorca) |
| Mort | 1961 (77/78 anys) Palma |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora |
| Moviment | Carlisme, Romanticisme, Conservadorisme |
| Família | |
| Cònjuge | Rafel Morey Llompart |
 | |
Aina Villalonga i Zaydín (Palma, 1883 - Palma, 1961) fou una escriptora mallorquina, coneguda principalment com a autora teatral, tot i que també es dedicà a la novel·la i la poesia i publicà articles en premsa. A més era traductora de l'italià.[1]
Aina Villalonga era filla del tinent coronel d'Infanteria Joan Villalonga Sant-Just i de Josefina Zaydín Caimari.[1] Inicià la seva activitat artística de forma molt precoç escrivint literatura des dels dotze anys i debutant com a cantant als setze (l'activitat com a cantant fou molt passatgera). Segurament, l'inici de l'interès pel món literari tingué relació amb dos parents seus dedicats, també, a les lletres (la poetessa Margalida Caimari, germana de la seva àvia, i un oncle matern). Fou deixebla dels més reconeguts escriptors de l'època. Assistí a les reunions literàries que organitzava Pons i Gallarza (en les quals s'asseia devora Josep M. Quadrado) i tingué, després, a Tomàs Fortesa com a mestre. Fou al seu costat que es consagrà com a autora teatral. Traduí textos des de l'italià i escriví en català i en castellà i, tot i que és recordada, principalment, per la seva dedicació al teatre, també escriví novel·les i poesia i feu col·laboracions a El Correo de Mallorca i La Almudaina amb articles sobre la iconografia dels santcrists de Mallorca.[2] També col·laborà en els setmanaris El Luchador, Verdad y Justicia i Reconquista, i en la revista Cruz de Malta.[1] L'inici de la seva producció teatral foren les obres dramàtiques que estrenà la companyia Catina-Estelrich, companyia que destacà per ser l'exponent més clar d'un moviment d'acció catòlica que comptava amb alguns teatres i autors ideològicament romàntics conservadors, la majoria dels quals eren partidaris del carlisme. L'any 1932 s'ocupà del secretariat de l'Agrupació de Dames Tradicionalistes Las Margaritas, organització femenina dels carlins.[2]
Es casà amb Rafael Morey i Llompart i tingueren tres fills. El 1961, Aina Villalonga morí a Palma a causa d'hipertensió i diabetis.[2]
Durant la seva intensa activitat com a autora teatral escriví una cinquantena d'obres, de les quals una vintena foren estrenades. El seu llegat literari mostra un silenci provocat per la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. Els anys cinquanta marcaren la fi del seu auge i caigué en l'oblit teatral.[2]
Obra
[modifica]- 1934. Celestina.
- 1934. El rebeinét.
- 1935. Dos diàlegs.
- 1935. Coverbos de dones.
- 1936. Esperant al metge.
- 1937. Cigala juliolera.
- 1947. La Corona comtal.
- 1958. Pinzeladas de antaño. Novela de costumbres mallorquinas. (Novel·la).
Bibliografia
[modifica]- Diccionari del teatre a les Illes Balears (2006). Palma: Lleonard Muntaner, vol. 2.
- Gran Enciclopèdia de Mallorca (1991). Mallorca: Promomallorca Edicions, vol. 18.
- Nadal, Antoni (2005). Estudis sobre el teatre català del segle XX. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Aina Villalonga Zaydín de Morey (1883-1961) - Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Aina Villalonga Zaydin». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).