Aita
  | |
| Tipus | déu etrusc deïtat de la mort epítet |
|---|---|
| Epònim | Hades |
| Context | |
| Mitologia | mitologia etrusca |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Equivalent | Sorà i Plutó |
Aita, de vegades Eita en les inscripcions, va ser una divinitat etrusca que equivalia a Hades, el déu grec de l'inframon.[1]
Aita es va incorporar en una època relativament tardana al panteó etrusc, i no apareix a la iconografia fins al segle iv aC. La seva funció està molt influenciada pel seu homòleg grec, Hades. Aita només es troba representat en algunes pintures trobades a les tombes etrusques, com la de la tomba de Golini d'Orvieto i la tomba de l'Orc de Tarquínia. En aquestes pintures sepulcrals, es veu amb la seva consort Pherssipnai, divinitat etrusca que correspon a la Persèfone grega.[2]
Aita no es troba pintat amb gaire freqüència, i quan es troben imatges, sembla que seu en un tron i de vegades porta una gorra de llop, un atribut clau d'una divinitat en forma de llop de l'inframon etrusc, anomenat Calu. Algunes pintures mostren a Aita segrestant Pherssipnai, com el seu homòleg grec.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Thomson de Grummond, Nancy. Etruscan myth, sacred history, and legend. Filadèlfia: University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, 2006, p. 231. ISBN 9781931707862.
- ↑ Jannot, Jean-René. Religion in ancient Etruria. Madison: University of Wisconsin Press, 2005, p. 153-154. ISBN 9780299208448.
- ↑ Elliott, J «The Etruscan Wolfman in Myth and ritual». Etruscan Studies, 2, 1995, pàg. 31-33.