Aixafem el feixisme
  | |
| Tipus | cartell i fotografia en blanc i negre |
|---|---|
| Creador | Pere Català i Pic; Francesc Català i Roca |
| Mida | 100 ( ) × 70 ( ) cm |
| Propietat de | Comissariat de Propaganda |
| Localització | |
| Col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya (Sants-Montjuïc) Museu Reina Sofia (Madrid) Biblioteca de la Universitat de Barcelona (Barcelona) |
Aixafem el feixisme és un cartell fotogràfic de guerra creat el 1936 pel fotògraf, publicista i escriptor català Pere Català i Pic.[1] Fou un encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana de Catalunya a l'inici de la Guerra Civil espanyola i la primera obra publicitària que se'n derivà.[2] Se n'exposen exemplars al Museu Nacional d'Art de Catalunya,[3] al Museu Reina Sofia[4] i a la Col·lecció de Cartells del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.[5]
És considerada una de les millors fotografies publicitàries de la primera meitat del segle xx[6] i un dels missatges polítics i d'art gràfic més clars de resistència antifeixista d'aquesta etapa bèl·lica,[7][8] fins i tot també de la Segona Guerra Mundial.[6]
Característiques de la composició
[modifica]
El cartell fou creat per Pere Català i Pic, cap tècnic de la secció d'Edicions,[7] amb l'ajuda del seu fill, Francesc Català i Roca, a través de la tècnica d'impressió fotomecànica de xarxa de punts sobre paper.[3][4] La mida del cartell és de 70x100 centímetres[3][4] a partir d'una composició fotogràfica de 29,6x19,5 cm.[3]
La imatge escenifica amb molta concisió un peu que presumptament correspondria al d'un mosso d'esquadra, calçat amb una espardenya i que trepitja una esvàstica nazi esquerdada sobre un paviment humit de llambordes.[2] Segons la família de Pere Català i Pic, el peu fou en efecte el d'un mosso, malgrat que el director del Comissariat de Propaganda, Jaume Miravitlles i Navarra, sostingué que es tractava de l'enginyer, intel·lectual, escriptor i polític català Carles Pi i Sunyer.[9]
Per a dur-la a terme, Català i Pic i el seu fill van modelar una creu gammada a l'inrevés,[7] feta de fang sense fornejar[2] i comprada al carrer dels Tallers barceloní.[10][11] Es van dirigir de nit a la porta del Convent de la Mercè barceloní amb el material fotogràfic i una cadira, i van demanar a un mosso que s'hi asseiés. Allà, van mullar el paviment de llambordins per tal que reflectissin millor la llum del focus i van col·locar la creu gammada a sota de l'espardenya de l'agent uniformat.[7][10]
La composició fotogràfica va emprar tècniques d'avantguarda de la primera meitat del segle xx pel que fa a l'escapçament, la perspectiva diagonal, la il·luminació i la fusió d'elements visuals.[2] El cartell original incloïa un marge exterior blanc amb la inscripció «Aixafem el feixisme» en majúscules a l'esquerra i la frase «Editat per la Comissaria de Propaganda de la Generalitat de Catalunya» i l'autoria «(Fot. Catalá)» a la dreta.
Mesos després, la composició fotogràfica fou reeditada com a postal pel mateix Comissariat de Propaganda a través de la impremta Grafos Col·lectivitzada i amb el títol «Aixafem el feixisme» incrustat al frontal dins la imatge, amb les traduccions a l'anglès («Smash fascism»), el castellà («Aplastemos el fascismo») i el francès («Écrasons le fascisme») al revers.[2][12] Aquesta postal, de dimensions 9,5x14,5 cm i color sèpia pertanyia a la col·lecció «Edicions Flama. Sèrie B. Col·lecció de 10 postals a color».[13]
Simbologia
[modifica]La imatge del peu calçat amb una espardenya esclafant la creu gammada, emblema del nazisme, sobre un terra de llambordes concentra elements rutinaris clau del catalanisme popular i alhora el símbol més representatiu de l'enemic.[2] El primer element principal és l'espardenya, inconfusible en l'imaginari col·lectiu de Catalunya, que representa i apel·la a la transversalitat d'oficis de la classe obrera, agricultora i militar catalana —inclosos els Mossos d'Esquadra com a forces d'ordre.[2] El segon, l'esvàstica nazi, apareix esquerdada per consolidar el missatge de derrota política de l'enemic i la seva inferioritat en la lluita armada.[11]
Per altra banda, i en segon pla, la granota de color blau era la vestimenta habitual dels treballadors de la Comissió d'Indústries de Guerra, que reforça el missatge polític i el pilar discursiu sobre la capacitat productiva catalana durant el conflicte bèl·lic.[2] A més a més, les llambordes molles pretenen fer palesa la tradició urbana de les revoltes obreres, present en altres episodis de la historiografia catalana.[14]
Atès que el cartell empra uns símbols àmpliament recognoscibles i no fa referència a cap partit polític concret, el missatge adquireix una retòrica purament visual que permet desvincular-la de qualsevol text o lema.[8] La seva escenificació també compleix les característiques d'una al·legoria.[3] Conté una capacitat comunicativa de gran impacte perquè aconsegueix, amb molt d'èxit i en una sola escena en blanc i negre, simplificar la situació política complexa en un missatge de resistència i un enemic inequívoc: el feixisme.[2][7][8] Aquesta comunicació explícita s'havia fet necessària en un moment convuls en què la Generalitat republicana havia de recordar quin era el rerefons del conflicte amb missatges ciutadans contundents i en què els carrers del país estaven atapeïts de cartells de tota mena.[11] En aquest sentit, el propi Català i Pic afirmà a les seves notes autobiogràfiques inèdites que fou una obra que elaborà «a gust de tothom».[7]
Referències
[modifica]- ↑ Aira i Foix, Curto Gordo i Rom Rodríguez, 2009, p. 169.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Basilio, 2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Aixafem el feixisme». Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Pere Català Pic - Aixafem el feixisme (Aplastemos el fascismo)» (en castellà). Museu Reina Sofia. [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ «Aixafem el feixisme». Memòria Digital de Catalunya. [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ 6,0 6,1 Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988, p. 155.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Boquera Diago, Ester. La batalla de la persuasió durant la Guerra Civil. El cas del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939) (Tesi). Universitat Ramon Llull, 2015-07-16.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Aira i Boix, Curto Gordo i Rom Rodríguez, 2009, p. 169.
- ↑ Castarnado, Esther. «"Aixafem el feixisme", la propaganda com a arma de la Guerra Civil». Betevé, 19-01-2021. [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ 10,0 10,1 Cabré i Trias, Jordi «Pere Català i Pic, amb una sabata i una espardenya». Sàpiens, n.d [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Boquera Diago, Ester. «Aixafem el feixisme (Català Pic), insígnia del Comissariat de Propaganda». Comissariat de Propaganda, 10-01-2018. [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ Cartoliste. «Aixafem el feixisme». Federació Internacional d'Estudis i Centres de Documentació Llibertaris (FICEDL). [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ «Aixafem el feixisme» (en castellà). València: Archivo IR. [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ Aixelà i Cardona, 2008, p. 37.
Bibliografia
[modifica]- Aira i Foix, Toni; Curto Gordo, Víctor; Rom Rodríguez, Josep. Comunicació política i d'institucions públiques. Primera edició en llengua catalana. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2009 (Comunicació; 42). ISBN 978-84-9029-410-9.
- Aixelà, Griselda; Cardona, Francesc. Catalunya 1900-1939: Poder i conflicte al primer terç del segle XX. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya, 2008.
- Basilio, Miriam M. Visual propaganda, exhibitions, and the Spanish Civil War (en anglès). Abingdon: Routledge, 2017. ISBN 978-1-351-53742-1.
- Catalunya i la guerra civil, 1936-1939: cicle de conferències fet al CIC de Terrassa, curs 1986-1987. Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988 (Serra d'Or; 83). ISBN 84-7202-974-3.