Vés al contingut

Aixot III el Cec

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAixot III el Cec
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort761 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Armènia (746 (Gregorià)–748 (Gregorià))
Príncep d'Armènia (732 (Gregorià)–745 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBagratuní Modifica el valor a Wikidata
FillsVassak Bagratuní, Sembat III Bagratuní Modifica el valor a Wikidata
PareVassak Bagratuní Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Aixot Bagratuní III el Cec (en armeni Աշոտ Գ Բագրատունի) o simplement Aixot el Cec (Աշոտ Կուրացյալ ; mort l'any 761, a vegades apareix com a Aixot II i a vegades com Aixot III) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou príncep d'Armènia de 732 a 748.

Biografia

[modifica]

Fill d'un bagràtida de nom Vassak Bagratuní, possible germà de Sembat Bagratuní VI, va succeir al seu presumpte oncle Sembat Bagratuní VI o Sembat (III) Bagratuní, probablement el germà gran del seu pare. Sembat va deixar fill però eren probablement massa joves per assegurar comandaments en aquest període on Armènia estava en mig de l'Imperi Romà d'Orient i l'islam. El 732, sota el califa Hixam ibn Abd al-Malik, el governador àrab Marwan ben Muhammad el va nomenar príncep d'Armènia, però va haver de fer front a les revoltes dels fills de Sembat Bagratuní VI, que reivindicaven els béns del seu pare, i dels germans David i Grigor Mamikonian, que reivindicaven la preeminència a Armènia.[1]

El governador Marwan va fer detenir a Grigor i David Mamikonian i els va enviar a Damasc d'on se'ls va enviar al Iemen. El 737 Aixot va prendre part a l'atac a Balandjar, capital dels khàzars.

El 744 el governador Marwan va sortir del país i els germans Grigor II Mamikonian i David Mamikonian, que havien estat deportats al Iemen es van escapar i van tornar als seus dominis on es van revoltar contra Aixot II. El governador àrab Ishak ben Muslim va intentar posar fi a la lluita però no ho va aconseguir. Aixhot va estar a punt de ser sorprès en una emboscada de la qual va escapar però va perdre els seus tresors. Aixot va deixar a la seva família a la fortalesa de Dariunq i es va traslladar a Damasc a demanar justícia al Califa Merwan o Marwan II. Al deixar el país Grigor II Mamikonian va obtenir d'Ishak el càrrec de patrici dels nakharark i comandant de l'exèrcit armeni.

Aixot fou ben rebut pel califa que va ordenar tallar les mans i peus i estrangular a un dels germans Mamikonian (David) ordre que fou executada ràpidament per Ishak. Aixot fou enviat a Armènia altre cop ple d'honors i regals i Grigor II Mamikonian va rebre l'ordre de reconèixer al seu rival i ser-li fidel. Vers el 750 els Bagratuní ja havien desposseït als Mamikonian als que van confiscar Beznunik (amb Khelat) i Taron (amb Mouch i Bitlis)

El 750 els omeies foren enderrocats pels abbàssides. Aixot, que restava lleial, va intentar resistir. Els nakharark van formar una Santa Lliga i es van declarar en rebel·lió general. L'exèrcit insurgent es va traslladar a Taiq prop de la frontera romana d'Orient, ja que esperaven ajuda de l'emperador Constantí V. Aixot, que volia sotmetre's als abbàssides, va haver de seguir la rebel·lió però la va abandonar aviat i va tornar al Bagrevand, però a la tornada va caure en una emboscada de Grigor II Mamikonian, que el va fer cegar (750). Després Grigor Mamikonian es va retirar a Teodosiòpolis (Erzurum) a la frontera romana d'Orient, on va morir poc després. La direcció de la rebel·lió va passar a sa germà Muixel III Mamikonian. El califa abbàssida Abul Abbas va nomenar governador d'Armènia, Mossul i Azerbaijan al seu germà al-Mansur. Aixot a més de quedar cec, va caure en desgràcia de la nova autoritat abbàsida. El títol de « príncep d'Armènia » li fou retirat, i va quedar exposat a la gelosia de les altres cases feudals d'Armènia.[2] Fou el seu cosí germà, Sahak III Bagratuní, fill del seu oncle Bagrat, qui va esdevenir nakharar i cap de la casa bagràtida després que Aixot fou cegat i mentre el fill d'aquest era massa jove. Sahak fou nomenat príncep d'Armènia de 755 a 761 i va morir aquest darrer any.[3]

Aixot II va morir també a la mateixa època (se sap que encara era viu el 761). El va succeir com a cap de família el seu fill Sembat III Bagratuní. Un altre fill, Vassak Bagratuní, va rebre vers el 771 les possessions de Taron arrabassades als Mamikonian iniciant una branca separada.

Posteritat

[modifica]

Aixot el Cec va deixar dos fils :

Referències

[modifica]
  1. Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs.
  2. René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, París, Payot, coll. 
  3. Christian Settipani, op. cit., p. 337.