Aixot II el Ferro

Aixot II el Ferro

Nom original	(hy) Աշոտ Բ Երկաթ
Biografia
Naixement	valor desconegut Bagaran (Armènia)
Mort	928 (Gregorià) Yerazgavors (regne d'Armènia)
Rei d'Armènia
914 –
Dades personals
Religió	Església Apostòlica Armènia
Activitat
Ocupació	estadista, sobirà
Família
Família	Dinastia Bagrationi i Bagratuní
Pare	Sembat I el Màrtir
Germans	Abas I d'Armènia

Aixot II el Ferro fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.

Va succeir el seu pare Sembat I el màrtir quan aquest va morir presoner de Yússuf as-Sají. Inicialment fou poc més que un cap de la resistència a l'ocupació sàjida. Les accions de la resistència van anar creixent i vers el 915 va quedar alliberat el Bagrevand i tot seguit l'Arxarunik, Shirak i Gugarq. Les guarnicions sàjides es van fortificar al nord, a l'Alstev (regió de Lori), on Aixot els va atacar i els vi anar prenent els fortins. Llavors es va aliar al príncep abkhaz Jordi II d'Abkhàzia (921-955), fill de Constantí d'Abkhàzia (906-916). També va rebre suport d'Adarnases II de Kartli (915) que va coronar al rei armeni. Aquestes guerres van portar una epidèmia de fam a Armènia, i algunes províncies com l'Airarat es van despoblar.

El 918, el patriarca de Constantinoble Nicolau el místic va demanar a Joan V (Joan el Catolicós) de mitjançar entre reis per fer una Santa Aliança entre l'Imperi Romà d'Orient, Geòrgia, Abkhàzia i Armènia contra els sàjides. Joan va proposar a Adarnases (que el tenia acollit sota la seva protecció) que encapçales la coalició. Després va viatjar a Taron on el príncep bagràtida local Grigorigos, era amic personal seu, i des allí va mirar de posar fi a les discòrdies entre feudals. El 920 va escriure a l'emperador Constantí Porfirogènit (i de fet al coemperador Romà Lecapè) per demanar ajuda. Els romans d'Orient van enviar un ambaixador, de nom Teodor Basilicos, amb un tractat d'amistat; Teodor es va reunir a Taron amb Joan i després va anar a la cort d'Aixot II. Joan es va instal·lar al districte de Terdjan, a tocar de la frontera amb territori romà d'Orient, i més tard al convent de Garnik, al Daranaliq (a l'oest d'Erzindjan). Finalment es va establir a Erazgavorq (Shirakavan).

El 921 el rei va anar a Constantinoble, però va retornar aviat. Molts llocs, durant l'absència de Yusuf (presoner del califa del 919 al 922, per haver-se revoltat) es van sotmetre al rei. La resistència més forta trobada pel rei fou a Kolb, on hi havia una guarnició sàjida però que era part del principat del cosí germà del rei, Aixot fill de Shapuh (que tenia el títol de sparapet), principat que tenia com a centres a Bagaran i Kolb, al nord i al sud de la confluència del riu Akhurean i l'Araxes, i que des del 909 o 910 era vassall dels sàjides. Durant l'atac reial a Kolb, l'sparapet estava a Dvin i el consell sàjida va decidir coronar-lo com a rei d'Armènia. Potser fou el mateix Yusuf en tornar el 922 qui li va donar la corona reial. Les destruccions dels armenis a Kolb van acabar d'incitar al sparapet a la lluita contra el rei. Va demanar l'aliança a Sembat, ixkhan de Siunia Oriental (que posseïa com a feu principal el Vaiotx Dzor) i els seus tres germans Sahak, Bagben (senyor de Shusha o Balkh) i Vasak, i de Sahak, Aixot i Vasak, ixkhans de Siunia Oriental (Vasak posseïa el feu del Gelarquniq), però tots van preferir el partit del rei Aixot el Ferro. Joan V va aconseguir una treva en la lluita. Aquesta guerra fou anomenada «guerra dels dos Aixots».

Aixot va aprofitar la treva per anar a Gugarq a reduir la fortalesa de Shamshwilde, possessió dels germans Vasak i Aixot Guentuní, que s'havien fet independents vers el 914. Els dos germans van demanar ajut als muntanyesos de la regió i a l'emir de Tbilissi. Aquestes forces van sorprendre l'exèrcit reial i el derrotaren a Askureth, però els reialistes van reaccionar i finalment van aconseguir la victòria en una segona batalla al mateix lloc. El resultat no devia ser prou clar perquè els dos rebels es van sotmetre, però el rei els va perdonar.

La guerra amb l'sparapet Aixot es va reprendre aviat quan aquest va ocupar la regió de Valarshapat (Etshmiadzin). El rei el va atacar i els va causar una desfeta militar, després del qual va entrar a la ciutat de Valarshapat on per un temps va establir la seva residència. L'sparapet es va refugiar a Dvin. Joan V va negociar una segona treva.

El 923 el rei va decidir anar al Azerbaijan i fer homenatge a Yusuf. Aquest el va reconèixer i li va donar la corona reial. Li va donar autorització per sotmetre a Aixot l'sparapet, que era a Dvin. Aixot va atacar Dvin però fou rebutjat amb moltes pèrdues. Joan va negociar una tercera treva. El rei va viatjar llavors a Abkhàzia on Jordi li va donar contingents per compensar les pèrdues de l'atac de Dvin. No obstant com que l'sparapet va perdre el suport dels sàjides va deixar de representar un perill.

Seguidament es va dedicar a sotmetre a Moisès, ixkhan de la província d'Uti, que no li feia homenatge. Aixot s'havia casat el 922 amb la filla de Sahak Sevada ixkhan de Gardman (costa oriental del Llac Sevan) que li donà suport contra el rebel. Moisès pel seu cantó va tenir l'aliança del fill del sobirà (títol hereditari de Corovek) de Kakhètia (el príncep Phadia o Padala II, fill de Ciríac I) i dels Tsnars. Moisès fou derrotat i va fugir a la Siunia Oriental, d'on pensava passar al territori dels Tsanars i demanar protecció al seu Corovek, però fou atrapat abans d'arribar-hi i el mateix Aixot el va capturar i el va fer cegar i va nomenar ixkhan del Uti a un tal Amramtzlik o Tzulik (Petit Toro).

Aixot va tornar a la seva residència a Erazgavorq (Shiravakan) i es va rodejar dels més propers: el seu germà Abas (creat ixkhan dels ixkhans), el seu sogre Sahak Sevada de Gardman, i Jordi d'Abkhàzia, però els tres estaven conspirant contra el rei el que sembla indicar que el rei no era adequat o no es comportava correctament, ja que va concitar tants enemics entre fins i tot entre els més propers. Van planejar assassinar-lo però uns minuts abans de portar-ho a terme el complot fou descobert i Aixot va poder fugir a Uti, i es va emportar com a ostatge al seu nebot (fill d'Abas). A la conspiració van participar Vasak de Siunia Oriental (gendre de Jordi d'Abkhàzia) però va demanar perdó al rei que (després de tenir-lo tancat un temps) el va perdonar a petició del patriarca (923)

Restablerta la situació es van intentar alguns atacs contra possessions musulmanes com Dvin, atac rebutjat) i la fortalesa d'Erendjak al districte de Gogtn (sud-est de Nakhichevan), aquest darrer atac fet pels prínceps siunians (Erendjak havia estat ocupat per Yusuf no gaire abans) i Vasak de Siunia Oriental va morir a aquestes lluites vers 923.

Per aquest temps es van formar dos coalicions: la del rei i el rei de Kartli Adarnases II, i la de sa germà Abas, Jordi d'Abkhàzia i l'sparapet Aixot de Bagaran. Un primer xoc entre els dos bàndols fou favorable al rei armeni i els abkhazs es van retirar i van haver de demanar la pau. Sahak Sevada del Gardman (i de Tzorophor, est i nord-est del llac Van) pel seu costat va envair la província d'Uti. Quan el rei va acudir Sahak Sevada es va retirar al Gugarq. Aixot el va empaitar, va prendre la fortalesa de Kaian i el va atrapar a Tashir, al nord de Lori. Sahak fou fet presoner i cegat i Gardman va passar al domini reial.

No gaire després es va produir una nova rebel·lió de Vasak Gentuni a Shamshwilde, amb l'ajut de Jordi d'Abkhàzia. Vasak va cedir la fortalesa al sibirà abkhaz a canvi d'un altra a Mingrèlia, però els defensors de la fortalesa, en veure aparèixer a Jordi van pensar en un parany i no el van deixar entrar i van demanar que Vasak (que havia sortit per rebre'l) entrés sol. Jordi va pensar també que això era un parany i va atacar la fortalesa. Els assetjats van demanar ajut al rei Aixot i quan el rei va arribar Jordi i els seus van fugir amb Vasak com a ostatge. Tanmateix, els defensors de la fortalesa tampoc van voler que entrés el rei doncs eren extremament lleials a Vasak. Jordi assabentat del que passava va enviar un missatge a la fortalesa oferint alliberar Vasak si l'entregaven i si no el mataria. Els defensors van deixar entrar tres-cents abkhaz a la fortalesa que quan van ser dins la van ocupar i la guarnició es va refugiar a la ciutadella i van cridar altra vegada al rei. Aquest, que era a la vora, va acceptar i li van obrir les portes, i els 300 foren massacrats i el sobrevivents cegats.

Vers el 923 l'ostikan Nars (Subuk), deixat a Armènia per Yusuf, (que va deixar també un fort contingent), va enviar tropes que van assolar l'Armènia (sense ocupar cap territori) destruint esglésies i monestir i altres edificis i saquejant els camps i béns. Joan V es va escapar i després d'algunes peripècies va haver de demanar protecció a Bagaran. Molts armenis foren fets presoners però Nasr els va fer alliberar. El 924 Nasr va sortir d'Armènia cap a Azerbaijan i va deixar com a lloctinent a Dvin a un tal Bekr, que va provar de capturar a Aixot, sense èxit; els atacs musulmans foren contestats pel rei, sobretot per la gent de Georg Marzpetuni, que els va fer retirar cap a Dvin.

Vers el 924 aquest Nasr (Subuk), va fer un acord de pau amb el rei d'Armènia i el va reconèixer com a Shahanshah (rei de reis). Aixot l'sparapet el va reconèixer, i el Shahanshah li va permetre de conservar el títol de rei als seus territoris de Bagaran i Kolb, títol que va conservar fins a la seva mort el 936. L'emir de Dvin també va reconèixer la supremacia d'Aixot II (davant de l'amenaça dels soldats dels dos Aixots)

Poc després el seu governador a Uti, Amram Tzulik, aliat amb Jordi d'Abkhàzia, es va revoltar. Sense arribar a la batalla es va fer un acord de pau amb la mediació del patriarca Joan V.

El rei va morir segons l'historiador Asolik el 378 de l'era armènia (que va del 8 d'abril del 929 al 7 d'abril del 930). Brosset i la majoria d'historiadors moderns fixen com a data de la seva mort l'any 928. No va deixar fills i el va succeir el seu germà Abas I d'Armènia.