Vés al contingut

Ajuda:Com es modifica una pàgina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ajuda:Editar)
Aquest article tracta sobre com modificar una pàgina de la Viquipèdia. Si cerqueu com iniciar una pàgina nova, vegeu «Ajuda:Com iniciar una pàgina».

És molt fàcil modificar una pàgina wiki. Només cal que feu clic a l'enllaç "modifica el codi" al capdamunt de la pàgina que vulgueu canviar. Això us portarà a una pàgina amb un quadre de text que conté el text de la pàgina. Només hi heu d'escriure o modificar-lo, i prémer "Desa la pàgina" quan hàgiu acabat! Heu de tenir en compte que cal seguir el Llibre d'estil de la Viquipèdia per a dotar-la d'una major coherència. Si voleu començar a provar directament, aneu a la pàgina de proves.

Actualment la Viquipèdia disposa d'un nou editor d'articles que permet modificar un article sense accedir a la pàgina de codi "wiki". És molt senzill de fer servir i resulta familiar amb altres processadors de texts. Vegeu Viquipèdia:Editor visual.

La resta d'aquesta pàgina és una demostració de diferents tècniques "wiki". Després de les primeres seccions, haureu d'aprendre'n pel vostre compte pitjant l'enllaç "modifica el codi" per veure com s'aconsegueixen els diferents efectes!

Recordeu que teniu a la vostra disposició la guia bàsica d'edició.

Nota introductòria

  • El que hi ha a continuació és una demostració dels efectes possibles a la Viquipèdia, com ara negreta, cursiva, llistes numerades, etc., etc.
  • Fes clic a "modificar el codi" per veure el codi que hem fet servir per fer aquests efectes. Però, sis-plau, no modifiqueu aquesta plana per fer proves d'edició! Utilitzeu la Viquipèdia:Pàgina de proves amb aquesta fita!
  • Fes clic a "modifica" i podràs editar l'article amb el nou Editor Visual.

Paràgrafs

Establir nous paràgrafs

Tot i escriure línies de forma estàndard amb salt de línia, acaben visualitzant-se en una sola línia.

un
dos
tres

un dos tres

Així hi ha diverses formes d'establir nous paràgrafs:

Amb dos retorns

Els paràgrafs nous es fan simplement prement la tecla retorn o "intro" dos cops. Si la pitgeu un cop el text quedarà en una sola línia com es mostra en l'exemple de la subsecció anterior.

un

dos

tres

un

dos

tres

Amb <br>

Podeu afegir un salt de línia deixant una línia en blanc, amb el codi <br/>. S'utilitza sovint per fer fer més d'un paràgraf dins d'una cel·la d'una taula. Nota: Millor utilitzeu <br/> en lloc de <br> per corregir els colors del text en mode d'editor de codi.

L'ordre Afegeix un salt de línia, de la barra d'eines, afegeix el salt de línia.

un<br/>dos<br/>tres

un
dos
tres

Amb <poem>

Amb <poem> ... </poem>:

<poem>Camí de sol.
Per les rutes amigues,
unes formigues.</poem>

Camí de sol.
Per les rutes amigues,
unes formigues.

Té l'inconvenient que no sagna el bloc (vegeu més avall).

Amb <blockquote>

Amb <blockquote> ... </blockquote>:

<blockquote>Camí de sol.
Per les rutes amigues,
unes formigues.</blockquote>

Camí de sol.

Per les rutes amigues,

unes formigues.

Aquest sistema no és aconsellat, vegeu el següent:

Amb <blockquote><poem>

Amb <blockquote><poem> ... </poem></blockquote>:

<blockquote><poem>Camí de sol.
Per les rutes amigues,
unes formigues.</poem></blockquote>

Camí de sol.
Per les rutes amigues,
unes formigues.

No l'utilitzeu per citacions!. Vegeu #Paràgraf de citació.

Sagnats

La millor manera és utilitzar un o varis caràcters dels dos punts (:) en l'inici de la línia:

L'ordre Augmenta el sagnat/Augmenta el sagnat, de la barra d'eines, augmenta el sagnat del text seleccionat.

Aquesta línia NO està desplaçada.
:Aquesta línia està desplaçada.
::Aquesta ho està més.
:::Qui sap fins on es pot arribar? :-)

Aquesta línia NO està desplaçada.

Aquesta línia està desplaçada.
Aquesta ho està més.
Qui sap fins on es pot arribar? :-)

Alternativament i gairebé només per a fórmules ({{math}}) podeu utilitzar {{sagna}}, així de:

Una funció quadràtica escrita en la forma {{sagna|<math>f(x)=ax^2+bx+c</math>}} té com a discriminant el nombre {{sagna|<math>\Delta = b^2-4ac</math>.}}

en resulta:

Una funció quadràtica escrita en la forma
té com a discriminant el nombre
.

Paràgrafs amb títol i descripció

S'utilitza el punt i coma (;) en l'inici del paràgraf, seguit pel títol i separat aquest últim de la descripció pels dos punts (:).

L'ordre Paràgrafs amb títol i descripció (de wikEd), de la barra d'eines, pren la primera paraula d'un paràgraf com a títol i la resta com a descripció.

;Títol:Descripció, més o menys llarga.
Títol
Descripció, més o menys llarga.

Paràgraf centrat, paràgraf a la dreta

<center>Paràgraf centrat</center>
{{Center|Paràgraf centrat, utilitzant una plantilla, que potser és més fàcil}}

{{Right|Paràgraf a la dreta}}
Paràgraf centrat
Paràgraf centrat, utilitzant una plantilla, que potser és més fàcil

Paràgraf a la dreta, utilitzant una plantilla

Paràgraf de citació

Utilitzant {{citació}}:

{{Citació|{{Lorem ipsum}}|Ciceró|De Finibus Bonorum et Malorum}}
« Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum. »
— Ciceró, De Finibus Bonorum et Malorum

També podeu mirar: {{caixa de citació}} i {{requadre}}.

No l'utilitzeu per a lletres de cançons o poemes!. Utilitzeu <blockquote><poem>, descrit més amunt.

Donant format al text

Cursiva

Sintaxi wiki

L'ordre Text en cursiva/En cursiva/En cursiva, de la barra d'eines, posa en cursiva el text seleccionat

''Aquesta línia està en cursiva.''<br/>
'''''Aquesta línia està negreta i cursiva'''''

Aquesta línia està en cursiva.
Aquesta línia està en negreta i cursiva

Sintaxi HTML

<i>Aquesta línia està en cursiva</i><br/>
<em>I també aquesta!</em><br/>

<b><i>Aquesta línia està en negreta i cursiva</i></b><br/>
<em><strong>I aquesta!</strong></em>

Aquesta línia està en cursiva.
I també aquesta!

Aquesta línia està en negreta i cursiva
I aquesta!

Negreta

Sintaxi wiki

L'ordre Text en negreta/En negreta/En negreta, de la barra d'eines, posa en negreta el text seleccionat

'''Aquesta línia està en negreta'''<br/>
'''''Aquesta línia està negreta i cursiva'''''

Aquesta línia està en negreta.
Aquesta línia està en negreta i cursiva

Sintaxi HTML

<b>Aquesta línia està en negreta</b><br/>
<strong>També ho està aquesta!</strong><br/>

<b><i>Aquesta línia està negreta i cursiva</i></b><br/>
<em><strong>També ho està aquesta!</strong></em>

Aquesta línia està en negreta
També ho està aquesta!

Aquesta línia està negreta i cursiva
També ho està aquesta!

Amplada fixa

<code>Els caràcters d'aquesta línia tenen l'amplada fixa</code>
<tt>També en aquesta</tt>

Els caràcters d'aquesta línia tenen l'amplada fixa
També en aquesta

Mida

Petita

L'ordre Text petit, de la barra d'eines, disminueix la mida del text seleccionat

<small>Aquesta línia és amb caràcters petits</small>

Aquesta línia és amb caràcters petits

Gran

L'ordre Text gran, de la barra d'eines, augmenta la mida del text seleccionat

<big>Aquesta línia és amb caràcters grans</big>

Aquesta línia és amb caràcters grans

Versaleta

<span style= "font-variant:small-caps">en versaleta</span>
{{Smallcaps|en versaleta, utilitzant una plantilla}}</span>

En versaleta
En versaleta, utilitzant una plantilla

Subratllat

L'ordre Text subratllat, de la barra d'eines de WikEd, subratlla el text seleccionat.

<u>Aquesta línia està en subratllat.</u>

Aquesta línia està en subratllat.

Ratllat

L'ordre Ratlla el text (antiga)/Text barrat (wikEd), de la barra d'eines, ratlla el text seleccionat.

<s>Aquesta línia està ratllada.</s>

Aquesta línia està ratllada.

Posició

Superíndex

L'ordre Superíndex/Superíndex, de la barra d'eines, posa en superíndex el text seleccionat

X<sup>2</sup>

x2

Subíndex

L'ordre Subíndex/Subíndex, de la barra d'eines, posa en subíndex el text seleccionat

H<sub>2</sub>O

H2O

Text ocult

Són comentaris ocults dirigits als editors que apareixen només en editar la pàgina.

El text que segueix amb inici→<!-- aquí hi podeu fer un comentari -->←fi, no es mostra.
El text que segueix amb inici→←fi, no es mostra.

Text amb color

El més fàcil és utilitzar la plantilla {{fontcolor}}, tot utilitzant un número o un nom (mireu a Llista de colors HTML pels noms de colors VGA i X11) a utilitzar.

{{fontcolor|green|per a les plantes}}
{{fontcolor||red|text en fons vermell}}
{{fontcolor|red|yellow|text vermell amb fons groc}}

per a les plantes
text en fons vermell
text vermell amb fons groc

Text girat

Utilitzant {{Transform-rotate}}. Per exemple:

<span style="{{Transform-rotate|-90}}">Aquest text<br />està alineat<br />verticalment.</span>

produeix:

Aquest text
està alineat
verticalment.


Formats específics de text

Són formats que només són utilitzats en uns tipus específics d'articles.

Text sense sintaxi wiki

Utilitzat gairebé exclusivament en articles (com aquest) d'ajuda, amb l'objectiu de mostrar un fragment de text que conté codi "wiki" tal com està escrit, evitant la conversió automàtica d'aquell fragment en la previsualització o en la visió normal de l'article. Això es pot fer de tres formes diferents:

<nowiki>

Podeu utilitzar l'ordre No wiki/Ignora el format wiki/Ignora el format wiki, de la barra d'eines. Sovint utilitzat per fragments de paràgraf i no converteix a diferència dels dos següent el tipus de lletra a tipus d'amplada fixa.

Aquest paràgraf conté aquest fragment <nowiki><nowiki></nowiki><nowiki>{{Smallcaps|En versaleta}}</nowiki><nowiki></nowiki></nowiki> que no serà convertit.

Aquest paràgraf conté aquest fragment {{Smallcaps|En versaleta}} que no serà convertit.

<pre>

El text queda emmarcat en un requadre de color blau i preserva els salts de línia.

<pre>
una línia
altra línia
</pre>
una línia
altra línia
<code>

Observeu que NO preserva els salts de línia. Rarament utilitzat.

<code>
una línia
altra línia
</code>
una línia altra línia

Text de codi font

Per tal de mostrar codi font es pot utilitzar la plantilla syntaxhighlight.

<syntaxhighlight lang="cpp">
#include <iostream>
int m2 (int ax, char *p_ax) {
std::cout <<"Hello World!";
return 0;
}</syntaxhighlight>
#include <iostream>
int m2 (int ax, char *p_ax) {
std::cout <<"Hello World!";
return 0;
}

Encapçalaments

Es poden fer encapçalaments posant d'un a varis signes d'igual (=) abans i després del títol de l'encapçalament. El nombre canvia el nivell de la secció i la mida del tipus de lletra. El títol de l'encapçalament serà utilitzat per crear automàticament l'índex de l'article.

Podeu utilitzar l'ordre Encapçalament/Inici de secció de nivell 2/Assigna/augmenta encapçalament, de la barra d'eines. Cadascuna d'aquestes ordres funciona diferentment.

Exemple amb resultat simulat:

== Secció ==
=== Sub-Secció ===
==== Sub-Sub-Secció ====
[ modifica | modifica el codi ]
Secció

[ modifica | modifica el codi ]
Sub-Secció
[ modifica | modifica el codi ]
Sub-Sub-Secció  

Divisors accessoris de les seccions

Línia

Podeu fer una línia en una pàgina escrivint quatre guions seguits ---- en l'inici de la línia.

Podeu utilitzar l'ordre Línia horitzontal, de la barra d'eines antiga.

Exemple:

----
----

Visualitzarà:



Salt de línia "dur"

Utilitzant {{-}}, farà que s'afegeixin línies en blanc per sota d'aquesta marca fins que no quedi cap objecte (generalment imatges i ocasionalment taules, usades o definides abans) al costat.

Exemple:

[[Image:Wikipedia-logo-ca.png|thumb|Logo de la Wikipedia catalana]]
{{lorem}}
{{-}}
Paràgraf situat per sota de la imatge.

Visualitzarà:

Logo de la Wikipedia catalana

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum.
Paràgraf situat per sota de la imatge.

Enllaços externs

A un article de la Viquipèdia

La sintaxi a un enllaç intern més senzilla és [[Nom de l'article]]. En clicar el text de l'enllaç (i si existeix la pàgina enllaçada, el text apareixerà en blau) obrint-se la URL https://ca.wikipedia.org/wiki/Nom_de_l'article; altrament el text apareixerà en vermell.

En l'enllaç (internament) la primera lletra es converteix en majúscula i els espais es transformen en guions baixos (_). És preferible escriure espais en comptes de guions baixos.

Podeu utilitzar l'ordre Enllaç intern/Enllaç intern/Enllaç intern, de la barra d'eines. Que obrirà una finestra amb els paràmetres del text a incloure en el cas de la barra d'eines millorada o posarà entre claudàtors el text seleccionat en les altres barres.

Això és un enllaç a la [[Portada]]
Per enllaçar a l'article situat a [[ciències polítiques|http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciències_polítiques]],
n'hi a prou amb enllaçar a "[[ciències polítiques]]".

Això és un enllaç a la portada.
Per enllaçar a l'article situat a http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciències_polítiques,
n'hi a prou amb enllaçar a "ciències polítiques".

Podeu escriure un text diferent al del títol de l'enllaç. Amb la sintaxis: [[Nom de l'article|Títol de l'article]], així es mostrarà Títol de l'article que enllaçarà amb la URL corresponent. Observeu la barra vertical que separa els dos paràmetres.

  • Aquesta forma és ideal per enllaços en plural a articles amb el nom en singular. S'ha de vigilar de no afegir enllaços interns desacuradament a les pàgines, per exemple votacions, per exemple posant plurals. Podeu escriure: [[votació|votacions]] que crea aquest enllaç: votacions.
  • En títols d'articles ambigus si no s'escriu cap títol s'amagarà automàticament el text entre parèntesis fets servir per resoldre la desambigüació. És el cas [[Nom de l'article (aclariment)|]] que mostrarà Nom de l'article.
La [[Portada|pàgina principal]] de la Viquipèdia és un bon punt de partida.
Els [[ulls]] serveixen per veure-hi.
Però [[Ull (déu)|]] és fill de Sif i fill adoptiu Thor.

La pàgina principal de la Viquipèdia és un bon punt de partida.
Els ulls serveixen per veure-hi.
Però Ull és fill de Sif i fill adoptiu Thor.

A una altra web

Per fer un enllaç extern (a una altra web) n'hi ha prou d'escriure la seva adreça. Però sempre és aconsellable posar un títol de l'enllaç: [Enllaç_extern Títol]

Podeu utilitzar l'ordre Enllaç extern/Enllaç extern/Enllaç extern, de la barra d'eines. Que obrirà una finestra amb el text a incloure.

Visiteu la Viquipèdia en anglès, a http://en.wikipedia.org
Visiteu la Viquipèdia en anglès, a [http://en.wikipedia.org] (hi manca el títol)
Visiteu la [http://en.wikipedia.org Viquipèdia en anglès]

Visiteu la Viquipèdia en anglès, a http://en.wikipedia.org
Visiteu la Viquipèdia en anglès, a [1] (hi manca el títol)
Visiteu la Viquipèdia en anglès

A una secció d'una pàgina

S'utilitza el signe # que ha de ser exactament igual al títol de la secció, incloent majúscules. Els enllaços a seccions que no existeixen o escrits de forma incorrecta porten al principi de l'article.

[[Català#Gramàtica]] és un enllaç a una secció ''Gramàtica'' de la pàgina ''Català''.
[[#Enllaços]] és un enllaç a una secció dintre la pàgina actual.

Català#Gramàtica és un enllaç a la secció Gramàtica de la pàgina Català.
#Enllaços és un enllaç a una secció dintre la pàgina actual.

A un marcador creat (o àncora)

  1. Cal crear en primer lloc el marcador amb la següent sintaxi: <span id="nom_del_marcador">Element referenciat</span>. L'element referenciat pot ser gairebé qualsevol element HTML.
  2. En segon lloc posar l'enllaç: [[#nom_del_marcador]].
[[#exemple]] és un enllaç a un marcador creat
<span id="exemple">amb l'atribut HTML ''id''</span>.

#exemple és un enllaç a un marcador creat amb l'atribut HTML id.

Altres

Si poseu l'URL d'un dibuix, es mostrarà en comptes d'enllaçar-se:
https://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Wikipedia-logo-ca.png

També us pot ser d'interès crear enllaços interns a altres projectes de Wikimedia: enllaç interviqui.

Mireu també espais de noms i manual d'estil

Referències

Els passos són:

  1. Afegiu <ref> ... </ref> al lloc on vulgueu crear l'enllaç a la nota a peu de pàgina (ho podeu fer fàcilment mitjançant Referència, de la barra d'eines de wikEd). Escriviu el text de la nota entre les dues etiquetes ref. IMPORTANT: Es desaconsella el seu ús com està definit en aquest paràgraf (i en l'exemple que segueix, que és sols il·lustratiu). Sempre és millor que els elements de les referències estiguin definits i diferenciats segons uns paràmetres establerts (Consulteu Citeu les fonts).
  2. Afegiu la plantilla {{referències}} en una secció de l'article anomenada "Notes" o "Referències" prop del final de l'article. De fet, aquesta plantilla utilitza l'etiqueta <references/> amb algunes opcions addicionals. La llista de notes i el seu contingut es mostrarà allí.
  3. Si heu de repetir una referència, en la primera instància donau-li un nom <ref name="nomdelareferencia"> i en les altres no cal repetir-la, només escriure <ref name="nomdelareferencia" />

Exemple d'edició, no aconsellable (amb simulació de l'encapçalament de referències):

El Sol és bastant gran,<ref>Miller, Edward. ''El Sol''. Academic Press, 2005, p. 1.</ref> però la Lluna no tant.

== Referències ==
<references />

El Sol és bastant gran,[1] però la Lluna no tant.

Referències


  1. Miller, Edward. El Sol. Academic Press, 2005, p. 1.

Exemple d'edició amb assignació de paràmetres (amb simulació de l'encapçalament de referències):

El Sol és bastant gran,<ref>
<!-- posat en vàries línies, però no cal -->
{{ref-llibre
|cognom=Miller
|nom=Edward
|títol=El Sol
|pàgina=1
|editorial=Academic Press
|any=2005}}
</ref> però la Lluna no tant.

== Referències ==
<references />

El Sol és bastant gran,[1] però la Lluna no tant.

Referències


  1. Miller, Edward. El Sol. Academic Press, 2005, p. 1. 

Notes explicatives

Es tracta d'anotacions a peu d'article que no fan referència a fonts. Per això s'utilitzen dos plantilles: {{Efn}} i {{Notes}}.

Llistes

Llista numerada

Sempre cal posar el signe # a l'inici de la línia. No es pot utilitzar el signe del punt i coma, ja que es perd el recompte.

L'ordre Llista numerada/Llista numerada/Llista numerada, de la barra d'eines, crea una llista numerada amb els paràgrafs de text seleccionat.

#Cosa 1
#Cosa 2
#Cosa 3
##Cosa 3.1
##Cosa 3.2
#Cosa 4
  1. Cosa 1
  2. Cosa 2
  3. Cosa 3
    1. Cosa 3.1
    2. Cosa 3.2
  4. Cosa 4

Llista puntejada

Sempre cal posar el signe * a l'inici de la línia. Es pot utilitzar el signe del punt i coma (com en la primera línia de l'exemple).

L'ordre Llista puntejada/Llista puntejada/Llista puntejada, de la barra d'eines, crea una llita puntejada amb els paràgrafs de text seleccionat.

*;Aquí: hi ha un element.
*Aquí hi ha un altre element.
**Es poden posar punts dins de punts, com fem aquí.
*** Què tal aquesta línia?
*** I aquesta?
  • Aquí
    hi ha un element.
  • Aquí hi ha un altre element.
    • Es poden posar punts dins de punts, com fem aquí.
      • Què tal aquesta línia?
      • I aquesta?

Altres

Vegeu també