Akodon reigi
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 136693  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Cricetidae |
| Gènere | Akodon |
| Espècie | Akodon reigi González, Langguth i Oliveira, 1998 |
.svg){kind=icon}
Akodon reigi és una espècie de mamífer rosegador de la família dels cricètids. Viu a l'est de l'Uruguai i l'extrem meridional del Brasil. Els seus hàbitats naturals són els boscos inundats i els herbassars. És una espècie en risc mínim, és a dir, no sembla que hi hagi cap amenaça significativa per a la seva supervivència.[1]
L'espècie fou anomenada en honor del biòleg i paleontòleg argentí Osvaldo Reig.[2]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser descrita originalment l'any 1998 pels zoòlegs Enrique M. González, Alfredo Langguth i Luiz F. de Oliveira.[3]
- Localitat tipus
La localitat tipus referida és: “Paso Averías (a les coordenades: 33º60'S 54º40'W), departament de Lavalleja, Uruguai”.[3]
- Etimologia
Etimològicament, el terme específic reigi és un epònim que refereix al cognom de la persona a qui va ser dedicada, el biòleg i paleontòleg argentí Osvaldo Alfredo Reig.[3]
- Caracterització i relacions filogenètiques
El seu nombre diploide (2n) és 44, el seu nombre fonamental (FN) és 44. S'havia proposat que les poblacions que integren aquest tàxon podrien arribar a submergir-se dins de l'espècie Akodon paranaensis, no obstant això, fins i tot mostres d'exemplars de les poblacions més meridionals de A. paranaensis divergeixen de A. reigi entre un 5,6 a 5,7 %, segons anàlisis genètiques.[4] Pertany al subgènere “Akodon” i al “grup d'espècies Akodon cursor”.[5]
Distribució geogràfica i hàbitat
[modifica]És un ratolí terrestre de gran grandària (respecte a la mitjana del gènere Akodon), endèmic del centre-est de l'Amèrica del Sud, distribuint-se a l'est del Uruguai i en la part austral del Brasil.
La distribució a Uruguai comprèn els departaments de: Durazno, Lavalleja, Maldonado, Tacuarembó i Treinta y Tres.
Al Brasil va ser capturat en la planícia costanera de l'est de l'estat de Rio Grande del Sud, en la reserva Taim, Capão do Lião, Rio Grande i Val do Três Forquilhas.[6] Podria estar estesa encara més al nord, en ambients de mata atlàntica de Santa Catarina.[1]
Abunda en denses selves marginals subtropicals, en boscos pantanosos i s'ha arribat a capturar exemplars en pasturatges. Es reprodueix des de la primavera fins a la tardor.[1]
Conservació
[modifica]Segons l'organització internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), al no posseir majors perills i viure a diverses àrees protegides, la va classificar com una espècie sota “preocupació menor” en la seva obra: Llesta Vermella d'Espècies Amenaçades.[1]
En el sud brasiler és protegit en l'estació ecològica de Taim.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Langguth, A.; De Oliveira, L. F. Akodon reigi. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 16 octubre 2016.
- ↑ Beolens, B.; Watkins, M.; Grayson, M. The Eponym Dictionary of Mammals (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2009, p. 338. ISBN 978-0801893049.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 González, E. M.; A. Langguth and L. F. d'Oliveira (1998). «A new species of Akodon from Uruguai and southern Brazil: (Mammalia: Rodentia: Sigmodontinae)». Comunicaciones Zoológicas del Museo de Historia Natural de Montevideo, 12 (19): 2.
- ↑ Myers, P.; P. R. Gonçalves, J. F. Vilela, and J. A. de Oliveira (2007). Systematics of species of the genus Akodon (Rodentia: Sigmodontinae) in southeastern Brazil and implications for the biogeography of the Campos d'Altitude. Misc. Publ. Mus. Zool., Univ. Mich., N°. 197.
- ↑ Musser, G. G. and M. D. Carleton (2005). Superfamily Muroidea. pàg. 894-1531 in Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. I. Wilson and D. M. Reeder eds. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
- ↑ Betat, Veridiana Spies (2012). Distribuição da subfamília sigmodontinae (Mammalia, Rodentia) no Rio Gran do Sul, Brasil. Tesines d'especialització, Universidade Federal do Rio Gran do Sul. Institut de Biociências. Curs d'Especialização em Diversidade i Conservação da Fauna.
- ↑ Sponchiado, J., Melo, G. L., & Càceres, N. C. (2011). Uso do habitat por pequenos mamíferos da Estação Ecológica do Taim, Bioma Pampa, Sul do Brasil. Estructura das comunidades de pequenos mamíferos de duas unidades de conservação (Taim e Espinilho) do Bioma Pampa, Sul do Brasil, 46.
