Al·lèrgia als aliments
  | |
| Tipus | hipersensibilitat alimentària, al·lèrgia gastrointestinal i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | immunologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Causat per | aliment i food allergen (en)  |
| Classificació | |
| CIM-10 | T78.0 |
| CIM-9 | V15.01 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 147050 |
| MedlinePlus | 000817 |
| eMedicine | 135959 |
| MeSH | D005512 |
| UMLS CUI | C0016470 |
| DOID | DOID:3044 |
L'al·lèrgia als aliments és una resposta immunitària, exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb un determinat aliment.[1] Aquestes substàncies capaces de provocar una reacció al·lèrgica són conegudes com a substàncies al·lergèniques o al·lergògens.
En formes lleus poden ser de naturalesa transitòria (cedeixen amb el temps), poden provocar quadres cutanis (des d'urticàries a èczemes fins a dermatitis atòpica), quadres gastrointestinals (diarrea crònica), molèsties digestives inespecífiques, nàusees, vòmits, o dificultats per empassar (esofagitis eosinofílica), i en casos greus, anafilaxis amb risc de mort. Degut a la variabilitat en la simptomatologia entre els pacients, l'al·lèrgia als aliments és difícil de diagnosticar.[2]
L'al·lèrgia als aliments no és el mateix que la intolerància als aliments, que és la incapacitat de consumir alguns elements o nutrients sense patir efectes adversos a la salut. Els efectes poden ésser més o menys ràpids sobre la salut, la intolerància als aliments es diferencia de les al·lèrgies perquè les al·lèrgies provoquen una resposta del sistema immunitari, activant la immunoglobulina E (IgE) o d'altres mecanismes immunitaris, mentre que les intoleràncies generalment es deuen a la manca d'enzims que impedeixen l'adequada metabolització del nutrient.[3][4]
Algunes proteïnes que es troben a pol·lens que produeixen rinitis o asma també es poden trobar en aliments vegetals. Degut a això, les persones amb al·lèrgia al pol·len es poden tornar al·lèrgiques a aquests aliments. Per exemple, les proteïnes transportadores de lípids (LTP, de l'anglès lipid transfer protein) que es troben en la pell del préssec i a la pipa es troben també en moltes fruites o verdures, per això les persones que tenen al·lèrgia a les LTP comencen a tenir sovint problemes al·lèrgics a la fruita seca. Una altra també comuna és la profilina, una proteïna estructural de fruites i verdures, que causa reaccions habitualment més lleus que les LTP, però amb moltes més fruites i verdures. D'altres són per exemple la síndrome làtex-fruites; moltes persones al·lèrgiques al làtex tenen al·lèrgia a la fruita seca i a fruites tropicals. També és força comuna la síndrome de Sazae (pastanaga, api i espècies), en què les persones al·lèrgiques al pol·len d'artemisa comencen a tenir al·lèrgia a aquests aliments.
La prevenció dels episodis d'al·lèrgia s'ha basat principalment en l'educació de les persones afectades i els seus familiars i en un etiquetatge cada cop més exigent dels aliments envasats, exigit per les normes legals. S'ha començat a treballar també en programes de control als menjadors escolars, com el projecte VAIAME (vigilància d'al·lèrgies i intoleràncies alimentàries als menjadors escolars) que ha estat pioner a la ciutat de Barcelona ha estat pioner.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Olivier CE. Food Allergy. J Allergy Ther 2013; S3:004 doi: 10.4172/2155-6121.S3-004.
- ↑ J.J.S. Chafen, S.J. Newberry, M.A. Riedl, D.M. Bravata, M. Maglione, M.J. Suttorp, V. Sundaram, N.M. Paige, A. Towfigh, B.J. Hulley, P.G. Shekelle «Diagnosing and Managing Common Food Allergies: A Systematic Review». JAMA, 303, 18, 2010, pàg. 1848-56. DOI: 10.1001/jama.2010.582 [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ Sicherer, SH; Sampson, HA «Food allergy: Epidemiology, pathogenesis, diagnosis, and treatment». The Journal of Allergy and Clinical Immunology, 133, 2, 2014, pàg. 291-307. DOI: 10.1016/j.jaci.2013.11.020. PMID: 24388012.
- ↑ D Gargano, R Appanna, A Santonicola, F Bartolomeis, C Stellato, A Cianferoni, V Casolaro, P Iovino «Food Allergy and Intolerance: A Narrative Review on Nutritional Concerns». Nutrients, 13, 5, 2021, pàg. 1638. DOI: 10.3390/nu13051638. PMC: 8152468. PMID: 34068047.
- ↑ Caballé-Gavaldà, Laura; García-Cid, Ester; Fontcuberta-Famadas, Mireia; Balfagón-Marzal, Pere; Durán-Neira, Julia «Gestión del riesgo asociado a los alérgenos en los comedores escolares de la ciudad de Barcelona» (pdf) (en castellà). Gaceta Sanitaria, 28, 6, 2014, pàg. 450-455. DOI: 10.1016/j.gaceta.2014.07.001 [Consulta: 31 maig 2022].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- «Al·lèrgies alimentàries». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.