Vés al contingut

Al·localcoselita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAl·localcoselita
Fórmula químicaCu+PbCu₅2+(SeO₃)₂Cl₅O₂
Localitat tipusSegon con d'escòria, North Breach, Volcà de Tolbachik volcano, Kamtxatka, Rússia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.JG.40
Nickel-Strunz 9a ed.4.JG.40 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 18,468Å; b = 6,1475Å; c = 15,314Å; β = 119,284°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colormarró fosc
Exfoliacióperfecta en {100}
Duresa (Mohs)3 a 4
Lluïssoradamantina
Diafanitattransparent
Densitat4,653 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2004-025
SímbolAcc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'al·localcoselita és un mineral de la classe dels òxids.[2] El nom deriva dels mots grecs άλλος (allos - diferent) i χαλκός (chalkos - referent al coure) i del mot seleni. D'aquests mots resulta ALLO-CHALCO-SE-lita. El nom li va ser donat per a reflectir en el nom les diferents valències i el comportament variable del coure en aquest mineral.

Característiques

[modifica]

L'al·localcoselita és un òxid de fórmula química Cu+PbCu₅2+(SeO₃)₂Cl₅O₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'allochalcoselita és un òxid del grup 4.JG.40 (4 pels òxids (hidròxids, vanadats, aseniats, antimoniats, bismutats, sulfats, seleniats, tel·lurats i iodats; J pels asenats, antimonats, bismutats, sulfats, selenats i iodats i G pels seleniats amb anions addicionals i sense aigua), juntament amb els següents minerals: prewittita, georgbokiïta, parageorgbokiïta, cloromenita, sofiïta, ilinskita, francisita, derriksita i burnsita.

Formació i jaciments

[modifica]

S'ha descrit en fumaroles volcàniques a Kamtxatka, Rússia.

Referències

[modifica]
  1. «Allochalcoselite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 22 novembre 2015].