Vés al contingut

Alí (nom)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nomAlí
Tipusprenom d'ambdós gèneres Modifica el valor a Wikidata
Llenguaàrab Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua originalعلي Modifica el valor a Wikidata
Nom corresponent a l'altre gènereAliyya Modifica el valor a Wikidata
Variants / En altres llengüesAliou, Ali i Aly Modifica el valor a Wikidata
Cognom idènticAli Modifica el valor a Wikidata
Pàgines que comencen per «Alí»
Persones amb aquest nom (Wikidata)

Alí (àrab: علي, ʿAlī) és un nom masculí àrab que literalment significa ‘alt’, ‘elevat’, ‘superior’, ‘excel·lent’, ‘sublim’.[1][2][3] Si bé Alí és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,[4] també se'l pot trobar transcrit Ali.[5] Com que Alí és el nom d'importants personatges musulmans, especialment d'Alí ibn Abi-Tàlib, aquest nom també el duen musulmans no arabòfons que l'han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua: albanès: Ali; àzeri: Əli; bosnià: Alija; català medieval: Alí i el diminutiu Alió; indonesi: Ali; kurd: Alî; malai: Ali; persa: علی; suahili: Ali; turc: Ali; zazaqui: Eli.

Cal no confondre aquest nom, molt usual entre musulmans, amb Ali, un altre nom de pila àrab molt menys comú.

La forma femenina d'aquest nom és Aliyya.

Vegeu aquí personatges i llocs que duen aquest nom.

Notes

[modifica]
  1. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «علا». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. s.v. «علا». ISBN 8460008428. 
  3. Cortés, Julio. Diccionario de árabe culto moderno: Árabe-español. Madrid: Gredos, 1996, p. s.v. «علا» (Biblioteca Románica Hispánica). ISBN 8424917944. 
  4. Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
  5. Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.