Vés al contingut

Al-Batin

Plantilla:Infotaula indretAl-Batin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscurs d'aigua
uadi Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaGovernació de Basra (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióXatt al-Arab Modifica el valor a Wikidata
Map
 29° 06′ 04″ N, 46° 33′ 18″ E / 29.101°N,46.555°E / 29.101; 46.555
Característiques
Altitud230 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió72 (longitud) km
TravessaAràbia Saudita, Iraq i Kuwait Modifica el valor a Wikidata

El riu Al-Batin (àrab: وادي الباطن, wādī al-Bāṭin) és un dels principals rius del nord-est d'Aràbia, la major part en territori de l'Aràbia Saudita i una part a Iraq i Kuwait[1]

El seu curs és de 385 km. Sorgeix a la zona d'al-Dahna i desapareix a través de la plana d'Al-Dibdibah, i ha estat reconeguda des de 1913 com la frontera entre Kuwait i l'Iraq 15 km al sud-oest d'al-Zubayr.[2] L'amplada és entre 2 i 3 km. El seu rol històric fou unir la regió de Bàssora amb l'Hijaz, però hi ha pocs vestigis arqueològics, destacant els 42 pous de pedra prop de Hafar al-Batin, única vila de tot el curs del riu. El seu afluent principal és l'al-Awdja.

Les ribes d'Al-Batin tenen protecció legal i estan incloses dins l'ecoregió del Desert i semidesert del Golf Pèrsic.[3]

El corrent al·luvial ara inactiu s'estén cap al nord-est des de Hafar al-Batin a l'Aràbia Saudita per cobrir parts de Kuwait i el sud-oest de l'Iraq. Aquest curs al·luvial podria haver format la plana de grava d'Al-Dibdibah.[2] Al revolt del riu ʿAuǧat al-Bāṭin (عوجة الباطن) és el punt triple de l'Aràbia Saudita, l'Iraq i Kuwait. Aquest va ser el punt fronterer oriental de la zona neutral entre l'Aràbia Saudita i l'Iraq que es va dividir entre els països adjacents el 1981.

La major part del Kuwait actual encara està arqueològicament inexplorat.[4] Segons diversos arqueòlegs i geòlegs famosos, Kuwait era probablement la ubicació original del riu Pishon que regava el Jardí de l'Edèn.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. «Wādī al Bāţin» (en castellà). mapcarta.com. [Consulta: 8 gener 2023].
  2. 2,0 2,1 Al-Sulaimi, Jawad S.; Pitty, A. F. «Origin and depositional model of Wadi Al-Batin and its associated alluvial fan, Saudi Arabia and Kuwait» (en anglès). Sedimentary Geology, 97, 3, 01-07-1995, pàg. 203-229. DOI: 10.1016/0037-0738(95)00011-V. ISSN: 0037-0738.
  3. «Persian Gulf desert and semi-desert» (en anglès). Digital Observatory for Protected Areas. [Consulta: 1r agost 2020].
  4. Carter, Robert «The Mesopotamian frontier of the Arabian Neolithic: A cultural borderland of the sixth–fifth millennia BC» (en anglès). Arabian Archaeology and Epigraphy, 31, 1, 5-2020, pàg. 69–85. DOI: 10.1111/aae.12145. ISSN: 0905-7196.
  5. Sullivan, Walter «SCIENCE WATCH; Signs of Ancient River» (en anglès). The New York Times, 30-03-1993. ISSN: 0362-4331.
  6. Hill, Carol. A Worldview Approach to Science and Scripture: Making Genesis Real (en anglès). Kregel Publications, 2019-11-19, p. 35. ISBN 978-0-8254-4614-6.