Al-Hàrith (V) ibn Jàbala
| |||
| Nom original | (ar) الحارث بن جبلة  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | segle VI | ||
| Mort | 569 (Gregorià) | ||
| Patrici | |||
| 529 – | |||
 Rei gassànides | |||
| 529 – 569 ← Jàbala (V) ibn al-Hàrith – al-Múndhir (III) ibn al-Hàrith → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei | ||
| Fills | Halima, al-Múndhir (III) ibn al-Hàrith | ||
| Pare | Jàbala (V) ibn al-Hàrith | ||
Al-Hàrith (V) ibn Jàbala (àrab: الحارث بن جبلة, al-Ḥāriṯ ibn Jabala), també conegut com a Aretes V a les fonts clàssiques (grec antic: [Φλάβιος] Ἀρέθας, [Flavios] Arethas), fou rei dels gassànides (529-569), el més conegut d'aquesta dinastia àrab. Va succeir el seu pare Jàbala (IV) ibn al-Hàrith (512-529).[1]
Durant el regnat de Justinià I (527-565), com a filarca i aliat romà d'Orient, va dirigir un contingent contra els sassànides i els seus aliats, la dinastia àrab dels làkhmides, i es va distingir a la batalla de Cal·linícon (531)[2][3] i a la campanya d'Assíria (541).[4] El 554 va obtenir una victòria decisiva sobre el rei làkhmida al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays a Halima.[5]
Era cristià monofisita, és a dir, creia en una única naturalesa de Crist; l'església monofisita fou apartada de l'estat sota l'emperador Justí I (518-527), però Aretes la va imposar als seus dominis quan va pujar al tron i li va donar protecció contra els calcedonians (seguidors de la doctrina del concili de Calcedònia)[6] i es va oposar a les escissions internes, com ara l'heretgia triteista d'Eugeni i Conó de Tars.
Va rebre de l'Imperi Romà d'Orient els títols de patrikios, patrici (grec antic: πατρίκιος; àrab: بِطْرِيق, biṭrīq), i vir gloriossissimus, una de les dignitats més grans de l'emperador romà d'Orient.[7] Va morir el 569 i el va succeir el seu fill al-Múndhir (III) ibn al-Hàrith (569-581).
Referències
[modifica]- ↑ Shahîd, Irfan. Byzantium and the Arabs in the Sixth Century (en anglès). Dumbarton Oaks, 1995, p. 260, 294-297. ISBN 978-0-88402-214-5.
- ↑ Martindale, J. R.. The Prosopography of the Later Roman Empire 2 Part Set: Volume 3, AD 527-641 (en anglès). Cambridge University Press, 1992-10-15, p. 112. ISBN 978-0-521-20160-5.
- ↑ Shahîd, Irfan. Byzantium and the Arabs in the Sixth Century (en anglès). Dumbarton Oaks, 1995, p. 133-142. ISBN 978-0-88402-214-5.
- ↑ Dodgeon, Michael H.; Lieu, Samuel N. C.. The Roman Eastern Frontier and the Persian Wars Ad 363-628 (en anglès). Psychology Press, 1991, p. 108-109. ISBN 978-0-415-46530-4.
- ↑ Dodgeon, Michael H.; Lieu, Samuel N. C.. The Roman Eastern Frontier and the Persian Wars Ad 363-628 (en anglès). Psychology Press, 1991, p. 129-130. ISBN 978-0-415-46530-4.
- ↑ Shahîd, Irfan. Byzantium and the Arabs in the Sixth Century (en anglès). Dumbarton Oaks, 1995, p. 225-226. ISBN 978-0-88402-214-5.
- ↑ The Oxford Dictionary Of Byzantium, 3 Volumes, 1991, p. 163.
Bibliografia
[modifica]- Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «(al-)Ḥārit̲h̲ b. D̲j̲abala».