Vés al contingut

Al-Kindí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Al-Kindi)
Per a altres significats, vegeu «Al-Kindí (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaAl-Kindí
Imatge
Dibuix imaginari d'Al-Kindí extret d'un segell de correu egipci. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) الكندي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) أبو يوسف يعقوب بن إسحاق الصبّاح الكندي Modifica el valor a Wikidata
c. 801 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Kufa (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 873 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Bagdad (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsAbú-Júsuf ibn Ishák Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, filosofia, teologia islàmica, lògica, ètica, física, química, psicologia, farmacologia, pensament islàmic, astronomia i medicina Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bàssora
Bagdad Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, astrònom, metge, criptòleg, matemàtic, teòric musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCasa de la Saviesa Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAbu-Màixar al-Balkhí, Abu-Zayd al-Balkhí i Ahmad ibn al-Tayyib al-Sarakhsi Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsMuhàmmad ibn al-Àixath, ancestre Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 995867

Abu-Yússuf Yaqub ibn Ishaq as-Sabbah al-Kindí (àrab: أبو يوسف يعقوب بن إسحاق الصبّاح الكندي, Abu Yūsuf Yaʻqūb ibn ʼIsḥāq aṣ-Ṣabbāḥ al-Kindī), més conegut com a al-Kindí (Kufa o Basra, actual Iraq, 801 - Bagdad, 873), va ser un erudit àrab considerat el pare de la filosofia islàmica,[1] la fàlsafa, que recupera la metodologia i el racionalisme dels filòsofs grecs per aplicar-la a l'estudi alcorànic.

Vida

[modifica]

Poques dades es coneixen de la seva vida. Va néixer, probablement, a Basra quan el seu pare era governador de Kufa. Era membre de la tribu Kinda, que havia estat molt influent a Aràbia en els segles anteriors.[2] Es va traslladar a Bagdad, on va rebre la seva educació juvenil.[3]

Sota el califa abbàssida al-Mamun va obtenir les seves primeres posicions importants en el món acadèmic bagdadí. Però va ser sota el seu successor, al-Mútassim, que va desenvolupar la major part de la seva obra. Va treballar a la Casa de la saviesa, on va tenir forts enfrontaments amb els germans Banu Musa.[4]

Pensament

[modifica]

Home profundament religiós, va ser un dels primers que van fer traduir a l'àrab l'obra d'Aristòtil, de qui va rebre una profunda influència a l'hora de formular la seva pròpia obra filosòfica. Els seus treballs van tenir posteriorment gran impacte en el pensament d'Averrois. Va elaborar una teoria de les categories.

A la seva influència aristotèlica s'unia un profund coneixement de les matemàtiques, la medicina, la geometria i d'altres disciplines científiques, com l'astronomia/astrologia. Això, unit a la seva defensa del lliure albir entre els seus coetanis el va dur a considerar la necessitat de crear una doctrina filosòfica capaç d'agrupar els diferents coneixements humans.

Obres

[modifica]

Gràcies al catàleg Kitab al-Fíhrist d'Ibn an-Nadim (segle x) se sap que Al-Kindí va escriure centenars de tractats en les més diverses matèries, superant en escreix les seves obres científiques a les filosòfiques. Només han sobreviscut al pas del temps una seixantena,[5]

En el camp científic, es va interessar per:

  • la òptica, a la qual va dedicar no menys de nou llibres, dels quals es conserven cinc.[6]
  • la catòptrica i els miralls ustoris, seguint la tradició d'Antemi de Tral·les.[7]
  • la cosmologia[8]
  • les matemàtiques[9]
  • la medicina

En filosofia i metafísica, les seves obres principals són el tractat Sobre l'enteniment (De intellectu) i Sobre la filosofia primera.[10][11] A la primera afirma que l'enteniment és la causa del coneixement, que es divideix en tres tipus: coneixement potencial (facultat de cada persona), coneixement adquirit mitjançant l'aprenentatge i coneixement actualitzat o aplicat en un moment concret. Al segon tractat defensa la contingència del món, ja que està creat del no-res, i la seva creació voluntària per part de Déu, que és qui aporta unitat a tot el que existeix.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]