Al-Muwatta
| |||
| Tipus | obra literària  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| Geografia | |||
| Part de | |||
Al-Muwatta (en àrab: الموطأ) és una obra de jurisprudència islàmica (fiqh) escrita per l'imam Màlik ibn Anas (mort l'any 795).[1] Es considera el tractat més antic sobre jurisprudència islàmica i hadits,[2][3] les tradicions del darrer profeta de l'Islam que constitueixen amb l'Alcorà la base principal del fiqh.[4]
Juntament amb les col·leccions Sahih al-Bukhari, Sahih Muslim i el Musnad de l'imam Àhmad ibn Hànbal, Al-Muwatta és una de les principals referències dels hadits.[5] L'obra enumera 1.720 hadits,[6] que s'organitzen temàticament en 61 capítols.[7]
Autenticitat
[modifica]L'imam Màlik ibn Anas va compondre el Muwatta durant quaranta anys per relatar el "procés exemplar" dels habitants de Medina. El títol també significa que és un llibre “aprovat diverses vegades" —el seu contingut fou aprovat per unanimitat per la població de Medina. El recull és considerat de qualitat pels teòlegs islàmics i les escoles de Fiqh i els imams especialitzats en hadits n'estan segurs de l'autenticitat. La versió més comuna i representativa de l'obra és la de Yahya ibn Yahya al-Laythi, de manera que quan parlem de Muwatta sense més, és generalment aquest el que es designa.[8][9] Entre les altres versions conegudes, podem citar les de Mouhammad Al-Shaybânî (que hi afegeix les opinions d'Abu-Hanifa an-Numan i els ulemes de l'Iraq, allà on Yahya ibn Yahya al-Laythi informa de les de Màlik i dels ulemes de Medina), d'Abou Mous' ab Az-Zouhri o fins i tot d'Ibn Wahb.[10][11]
L'imam Aix-Xafií en va dir: «No hi ha a la faç de la terra un sol llibre -després del Llibre de Déu- que siga més autèntic que el llibre de Màlik».[12]
Comentaris al llibre
[modifica]A causa de la seua importància com a obra per a la jurisprudència, Al-Muwatta ha estat objecte de diversos comentaris, sobretot per part dels estudiosos del malikisme i d'altres escoles de jurisprudència.
- Sharh al-Muwatta
- Awjâz al-Massalik de Muhammad Zakariya al-Kandahlawi
- Sharh al-Muwatta al-Malik de Muhammad al-Zurgani: comentari en quatre volums popular per la seua senzillesa. Considerat el fonament d'altres tres comentaris del Muwatta, el Tamhid i l'Istidhkar de Yusuf ibn Abd al Barr, així com l'Al-Muntaqa d'Abu Al-Walid Al-Baji (un altre famós erudit malikista).
- Yusuf ibn Abd al Barr, un famós estudiós de hadits i jurista maliquista d'Al-Àndalus, va escriure dos comentaris sobre el Muwatta, i cada col·lecció consta de més de 20 volums. El primer es deia Al-Tamhid i s'organitzava segons els narradors que prenien el text de Màlik, ja que conté informació biogràfica sobre cadascun dels narradors. El segon es titula Istidhkar i és més aviat una exegesi jurídica dels hadits continguts en el llibre que un estudi crític, com era el cas de l'anterior. S'ha dit que l'Istidhkar va ser escrit després del Tamhid, el mateix Ibn Abd al Barr al·ludeix a això en la seua introducció. Després, però, d'un examen més detingut, sembla que l'autor va fer-ne revisions a tots dos a causa de l'existència de referències encreuades trobades en ambdues obres. Yusuf ibn Abd al Barr també escrigué una sèrie d'obres importants, com ara el <i>Kitab al-Kafi</i> en el camp de la jurisprudència malikista i el Jami al-bayan Ilm sobre la classificació dels coneixements.
- L'imam as-Suyuti, un erudit xafi'i d'Egipte, va escriure un breu comentari sobre Al-Muwatta.
- Mohamed Tahar Ben Achour: erudit malikita zitunià. Va escriure un il·lustre comentari sobre Al-Muwatta titulat Kachf Al Mughatta min Al Ma'ani wa al Alfadh Al Waqi'a fi Al-Muwatta.
Composició d'Al-Muwatta
[modifica]El Muwatta consta d'uns 1.720 hadits, distribuïts de la següent manera:
- 600 hadits marfu;
- 613 hadits mauquf;
- 285 hadits maqtu;
- 222 hadits mursal.
Notes i referències
[modifica]- ↑ «Malik ibn Anas | Biography, History, & Books | Britannica» (en anglés). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 16 abril 2022].
- ↑ Fadel, Mohammad H. Al-Muwaṭṭaʼ: [the recension of Yaḥyā b. Yaḥyā al-Laythī (d. 234/848)]. Universitat Harvard, Islamic Legal Studies, 2019. ISBN 978-0-674-24135-0. OCLC 1126280558.
- ↑ «Le hadith, deuxième source du droit en islam» (en francés). Préfixes. [Consulta: 16 abril 2022].
- ↑ "The Hadith for Beginners", Muhammad Zubayr Siddiqi, 1961 (réédition 2006), Goodword Books.
- ↑ Merad, Ali. La Tradition musulmane. Presses universitaires de France, 2001-11-01 (Que sais-je ?). ISBN 978-2-13-052074-0.
- ↑ Division, IDP Research. The Lives of the Four Imams (en anglés). Islamic Digital Publishing, 2018-04-26. ISBN 978-88-283-1536-0.
- ↑ University of California Merced. «Sunni Hadīth Compilations» (en anglés). hurqalya.ucmerced.edu. [Consulta: 16 abril 2022].
- ↑ Imam Malik ibn Anas. Al-Muwatta Of Imam Malik Ibn Anas (en anglés). Routledge, 2013, p. 504 (The Islamic Classical Library). DOI 10.4324/9780203038185. ISBN 978-1-136-15098-2. OCLC 928008324.
- ↑ Syafiq Hasyim. «The Historical Development of Fiqh, and its Patriarchal Tendencies». A: Understanding Women in Islam (en anglés). Solstice Publishing, 2006, p. 73. ISBN 978-979-3780-19-1. OCLC 1128307521.
- ↑ «Mālik in Medina». A: Mālik and Medina (en anglés). Éditions Brill, 2013, p. 61 (Islamic History and Civilization). ISBN 978-90-04-21140-7.
- ↑ ʻAlī Nāṣirī. An Introduction to Ḥadīth (en anglés). MIU Press, 2013, p. 125. ISBN 978-1-907905-08-7. OCLC 904385540.
- ↑ Ādāb al-Shāfiʻī wa-manāqibuh (en àrab). Dar Al-Kotob Al-Ilmiyah, 2011, p. 150. ISBN 9782745136985.