Vés al contingut

Al sud de Pago Pago

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAl sud de Pago Pago
South of Pago Pago Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlfred E. Green Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióEdward Small Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEdward Ward Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn J. Mescall Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEdward Small Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1940 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema històric Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióOceania insular Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0033082 Filmaffinity: 737661 Allocine: 216239 Rottentomatoes: m/south_of_pago_pago Letterboxd: south-of-pago-pago Allmovie: v45791 TCM: 90949 AFI: 8243 Archive.org: SouthOfPagoPago TMDB.org: 239693 Modifica el valor a Wikidata

Al sud de Pago Pago (títol original: South of Pago Pago) és una pel·lícula d'aventures estatunidenca de 1940 dirigida per Alfred E. Green i protagonitzada per Victor McLaglen, Jon Hall i Frances Farmer.[1] Està doblada al català.[2]

Argument[modifica]

El 1875 un grup d'aventurers es reuneix a Singapur per buscar perles a les illes del Pacífic: el capità del vaixell Bucko Larson, el seu primer oficial Williams, Peg Legged Foster i la noia aventurera Ruby Taylor. Els guia un mariner portuguès, Manuel Ferro, que coneix els llits de perles verges a l'illa de Manoa, "al sud de Pago Pago". A l'arribar a l'illa, en Ferro vol més del seu terç acordat, i en Bucko se'n desfà.

Repartint regals, l'amable Bucko recluta els bussejadors nadius per obtenir perles. Quan no hi ha moltes perles adequades a les aigües poc profundes, en Bucko dirigeix els bussejadors a aigües perilloses que causen la mort i lesions greus a causa de la descompressió. Ha tingut un èxit inicial a l'hora d'aconseguir que continuïn amb el busseig proporcionant-los més regals i begudes alcohòliques, però Kehane, el fill del cap, posa un tabú a qualsevol busseig més profund.

Conscient que en Kehane desitja la Ruby, en Bucko la manipula perquè es casi amb el noi. Després d'abandonar l'illa en la seva lluna de mel, en Bucko, decidit a obtenir més beneficis, obliga els bussejadors, a punta de pistola, a treballar més perillosament. La Ruby s'enamora de veritat de Kehane i té una crisi de consciència.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Desenvolupament[modifica]

El productor Edward Small va anunciar el projecte l'any 1938 amb els protagonistes Jon Hall i Sigrid Gurie, tots dos agafats en préstec a Sam Goldwyn.[3] Small tenia un acord amb United Artists. Howard Emmett Rogers estava treballant en el guió.[4] L'agost de 1938, Small va enviar una unitat sota la direcció de John Burch per filmar una segona unitat a la Samoa Americana.[5]

El març de 1939, Small va anunciar la pel·lícula com a part del seu programa de set pel·lícules de 5 milions de dòlars per a 1939–40. (Les altres pel·lícules serien Kit Carson, Two Years Before the Mast, Valentino, Quantrill, My Son, My Son! i Food of the Gods. Small acabaria fent només algunes d'aquestes.[6] Durant un temps va semblar Clayton Moore podria ser agafat en lloc de Hall.[7] El rodatge havia de començar l'1 de setembre de 1939.[8] Tom Neal i Diane Lewis es van unir al repartiment.[9] El rodatge es va ajornar al 15 de setembre perquè Small pogués agafar en préstec el director Charles Vidor de Columbia.[10]

Finalment, Small va decidir posar Vidor a My Son, My Son! sentint que s'adaptava més a això.[11]

El febrer de 1940, Victor McLaglen va signar com a coprotagonista al costat de Clayton Moore i Alfred L. Werker va ser signat per dirigir.[12] Moore no va aparèixer a la pel·lícula final. Small va prendre cedida Frances Farmer per interpretar la protagonista femenina; Farmer s'havia barallat amb Paramount pels papers i es va informar que aquesta seria la seva darrera pel·lícula amb el seu contracte amb Paramount.[13]

Es va parlar de Rita Hayworth pel paper de la noia nativa principal.[14] Olympe Bradne va acabar interpretant-la.

Rodatge[modifica]

El rodatge finalment va començar el 26 de març de 1940. Les ubicacions inclouen l'illa de Balboa, amb escenes submarines rodades a Santa Catalina.[15][16][17][18] El 3 d'abril es va informar que Werker s'havia "retirat com a director" després d'una "disputa pel guió".[19] Va ser substituït per Alfred E. Green. Green havia dirigit Farmer a la seva darrera pel·lícula, Ride a Crooked Mile i la va descriure com una "noia diferent" en aquesta.[20]

Després de la finalització de la pel·lícula, Hall va entrar immediatament a Kit Carson per a Small.[21]

Recepció[modifica]

Les crítiques van ser pobres.[22] Theodore Strauss de The New York Times la va classificar com una de les pitjors pel·lícules de l'any.[23]

Referències[modifica]

  1. Al sud de Pago Pago a TCM Movie Database (anglès)
  2. «Al sud de Pago Pago». esadir.cat. [Consulta: 28 juny 2024].
  3. «"Frawley Awarded New Paramount Contract: Rita Johnson Assigned Small Debates Plans Brown to Meet Corrigan Korda Seeks Arlen" Scheuer, Philip K.». Los Angeles Times, Aug 3, 1938, p. 8.
  4. «SCREEN NEWS HERE AND IN HOLLYWOOD». New York Times, Aug 2, 1938, p. 15.
  5. «Unique Army Ready to 'Fight' in Hollywood». Los Angeles Times, Aug 23, 1938, p. 8.
  6. New York Times, Mar 28, 1939title=SCREEN NEWS HERE AND IN HOLLYWOOD: Three Pictures Announced by Small Productions.
  7. Louella O. Parsons «Close-Ups and Long-Shots Of the Motion Picture Scene». The Washington Post, Aug 30, 1939.
  8. «SCREEN NEWS HERE AND IN HOLLYWOOD». New York Times, Aug 3, 1939.
  9. «JIMMIE FIELDER IN HOLLYWOOD». Los Angeles Times, Aug 28, 1939.
  10. Schallert, Edwin «DRAMA: Golden Boy Hits Trail Anew as Raft Brother 'Roz' May 'Willow Walk' Leigh Story Huddle On 'Pago Pago' Director 'Disraeli' Comes to Life Rush Trips in Evidence». Los Angeles Times, Aug 28, 1939.
  11. Schallert, Edwin «DRAMA: Dramatic Subject to Star McLaglen, Cooper». Los Angeles Times, Sep 10, 1939, p. X3.
  12. DOUGLAS W. CHURCHILL «NEWS OF THE SCREEN: George Brent Gets Lead Opposite Merle Oberon in 'House on the Hill'--'Pinocchio' Opens Tonight Laraine Day Gets Role Of Local Origin». New York Times, Feb 10, 1940, p. 22.
  13. «SCREEN NEWS HERE AND IN HOLLYWOOD». New York Times, Feb 29, 1940, p. 15.
  14. Schallert, Edwin «R.K.O. Uses News Story as Basis for Picture: Comedienne in Air Film Miss Campbell Assigned Fields Book Due Soon Donat's Return Seen Lessey to Play Lawyer». Los Angeles Times, Mar 5, 1940, p. 12.
  15. Schallert, Edwin «'Scattergood Baines' Series to Be Filmed». Los Angeles Times, May 9, 1940, p. A10.
  16. «Hedda Hopper's HOLLYWOOD». Los Angeles Times, Apr 12, 1940, p. A11.
  17. «South Seas.». The News, 14-11-1940, p. 10.
  18. «CAMERAS ON THE HALF SHELLZwork=New York Times». , July 14, 1940, p. 104.
  19. «NEWS OF THE SCREEN». New York Times, Apr 4, 1940, p. 31.
  20. Scheuer, Philip K. «TOWN CALLED HOLLYWOOD: Town Called Hollywood». Los Angeles Times, Apr 28, 1940, p. C3.
  21. «Looking at Hollywood: Jon Hall, a Forgotten Hero». Chicago Daily Tribune, July 7, 1940.
  22. BOSLEY CROWTHER «THE SCREEN: 'Andy Hardy (Mickey Rooney) Meets Debutante' at Capitol--New Films at Music Hall and Palace At the Music Hall At the Palace». New York Times, Aug 2, 1940.
  23. THEODORE STRAUSS. «A FEW HUSKS FROM A FIELD OF CORN: Condensed Roll-Call of The Worst Offerings of The Passing Year». New York Times, Dec 29, 1940.