Alaba wa-l-Kila
Alaba wa-l-Kila (Àlaba i els Castells) fou una denominació geogràfica usada pels cronistes àrabs entre els segles II i IX per designar la part de la península Ibèrica més exposada als atacs de pillatge dels àrabs, les conegudes saifes (saifa) que l'emirat de Còrdova enviaven cada any.[1]
El territori d'Àlaba designava a l'època una zona més gran que la moderna província i territori foral d'Àlaba, i anava entra la riba esquerra de l'Ebre i els territoris vascons, que tenia a l'oest la Bureba i els Castells (Al-Kila). La regió dels Castells anava de la riba esquerra de l'Ebre a l'altura del congost de Pancorbo, fins a la moderna ciutat de Santander.
Referències
[modifica]- ↑ Gibb, Hamilton Alexander Rosskeen. The Encyclopaedia of Islam (en anglès). Brill, 1954, p. 348. ISBN 978-90-04-05745-6.