Vés al contingut

Aladern de fulla estreta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAladern de fulla estreta
Phillyrea angustifolia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaOleaceae
GènerePhillyrea
EspèciePhillyrea angustifolia Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

L'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia) és un petit arbust de la família de les oleàcies.[1] També es coneix com a aladern, alabern, herba dels fics, lladern, olivastre o olivera borda.[2]

Etimologia

[modifica]

Phillyrea ve del grec, que és el nom d'aquest arbust. I angustifolia, ve del llatí, que significa de fulles (folium) estretes.

Ecologia i distribució

[modifica]

Es distribueix pel Magrib i sud d'Europa fins a Itàlia. Als Països Catalans s'estén pels alzinars, màquies, brolles i garrigues de les comarques marítimes, des del Rosselló fins al País Valencià, entre els 0 i els 800 m.[3] Evita les contrades d'hivern fred i les de tendència massa àrida.

Descripció morfològica

[modifica]

És un arbust menut d'un a 2,5 m d'alçada, perennifoli, glabrescent, molt ramificat, de branques suberectes i d'escorça grisenca. Les fulles són oposades, coriàcies, lluents, linear-lanceolades o oblongo-lanceolades i enteres. Les inflorescències són curts raïms axil·lars, subglobosos, i petits disposades a l'axil·la de les fulles.

Floreix de març a maig. Les flors, blanquinoses i petites, són hermafrodites o unisexuals, tetràmeres i actinomorfes. La corol·la és tetralobada i rotàcia, amb el tub curt i els lòbuls més llargs. L'androceu està format per dos estams. L'ovari és súper, sincàrpic, bicarpel·lar i bilocular, El fruit és una drupa apiculada, ovoide i de color negre que apareix a finals de l'estiu.

Morfològicament són plantes molt semblants en estat vegetatiu a l'ullastre tant per les seves fulles com pel fruit per bé que aquest no és comestible pels humans.

Usos

[modifica]

Els fruits i les fulles tenen propietats astringents, i s'apliquen sobre les ferides per curar-les. També és un bon antisèptic bucal. La seva fusta, compacta i molt calòrica, era apreciada per a fer foc, sobretot pels terrissaires.

Referències

[modifica]
  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 188. ISBN 84-7306-407-0. 
  2. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-07-29. [Consulta: 6 gener 2016].
  3. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 6 gener 2016].