Vés al contingut

Alagón (llinatge)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Escut d'armas de Blasco I d'Alagón segons l'armorial de Gelre (f. 63v).

El llinatge dels Alagó prengué el cognom de la senyoria d'Alagón i fou dels principals del Regne d'Aragó, donant donà lloc als comtes de Sástago, una de les vuit grans cases del Regne d'Aragó anomenades a les Corts de Montsó i considerada la segona en ordre jeràrquic. Els Alagón també s'emparentaren amb els Híjar, els marquesos d'Aguilar, els comtes d'Agosta, Aranda, Fuenclara, Gociano, Malta, Montesanto, Nobaria, Policeto i Villasur, els vescomtes de Biota i de Rueda, etc. També tingueren branques al Regne de València, al Regne de Sicília i al Regne de Sardenya.

Un dels noms habituals del lliantge fou el d'Artal, traducció a l'aragonès d'Artau, heretat del comte de Pallars Sobirà Artau III de Pallars Sobirà. El seu net, Artal II d'Alagón, es casà amb Toda Romeo, que aportà la tradició del nom Blasco propi del seu llinatge. A partir d'aleshores els noms Artal i Blasco seran els propis del lliantge Alagón, que s'aniran alternant en els hereus; a més, també anomenaven Artal o Blasco al segon fill en funció de què a l'hereu li pertoqués el nom de Blasco o Artal.[1]

Les seves armes heràldiques són en camp de plata sis rodelles de sable situades en dos pals de tres o quatre cadascun.

Senyors d'Alagón

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. (castellà) La nobleza aragonesa en el siglo XIII Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]