Alain Decaux

Alain Decaux
	; (2011)
Biografia
Naixement	(fr) Alain Paul Henri Decaux ; 23 juliol 1925 ; Lilla (França)
Mort	27 març 2016 (90 anys); Hospital Europeu Georges Pompidou (França)
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 10 48° 51′ 39″ N, 2° 23′ 32″ E / 48.86073°N,2.39215°E
Minister responsible for the Francophonie (en)
	28 juny 1988 – 16 maig 1991 ; ← Lucette Michaux-Chevry – Catherine Tasca →
16è Seient 9 de l'Acadèmia Francesa
	15 febrer 1979 – 27 març 2016 ; ← Jean Guéhenno – Patrick Grainville →
President Société des amis d'Alexandre Dumas (en)
	1970 – 1997 – Didier Decoin →
Director Historia (en)
	1969 – 1971
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Lycée Faidherbe ; Facultat de Dret de París ; Lycée Janson-de-Sailly ; Facultat d'Art de París
Activitat
Camp de treball	Història
Ocupació	historiador
Ocupador	Antenne 2 ; Historia (en)
Membre de	Acadèmia Francesa (1979–2016); MRAP (en) ; Société des amis d'Alexandre Dumas (en) ; Acadèmia de Ciències d'Ultramar ; Acadèmia Romanesa ; Académie Alphonse-Allais (en)
Família
Cònjuge	Micheline Pelletier (1983–2015)
Fills	Laurent Decaux
Pares	Francis Decaux i Louise Tiprez
Cronologia
4 abril 2016	funeral (Els Invàlids)
Premis
	(2014) Gran Creu de la Legió d'Honor; (2010) Premi Pierre Lafue; (2004) Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit; (1950) Premi Montyon; Orde del Valor del Camerun; Gran Oficial de l'Orde Nacional del Lleó de Senegal; Gran Oficial de l'Orde de l'Infant Dom Henrique; orde de Mono; Comanador de les Arts i les Lletres; premi del Nouveau Cercle de l'Union ;

Alain Decaux (Lille, 23 de juliol de 1925 - París, 27 de març de 2016) va ser un historiador francès, divulgador de la història i membre de l'Acadèmia Francesa. Va col·laborar en nombrosos programes de ràdio i televisió sobre història, especialment en col·laboració amb el seu col·lega André Castelot, i també amb Jean Tulard i Marcel Jullian.^[1]

Vida

Després d'anar a l'escola a Lille, al Lycée Faidherbe, i a París al Lycée Janson de Sailly, Decaux va estudiar dret a París. Va assistir a les conferències d'història a la Sorbona, en principi per interès personal. El 1946 va escriure el seu primer article de tema històric. El seu primer llibre, Louis XVII retrouvé (‘Lluís XVII redescobert’), el va publicar el 1947. Als 25 anys, va rebre un premi de l'Acadèmia Francesa pel seu segon treball Letizia.^[2]

Decaux va esdevenir un entusiasta dels mitjans audiovisuals i va fundar el 1951 amb André Castelot el programa setmanal de ràdio de difusió «La Tribune de l'Histoire» (‘La tribuna de la història’), que va ser un gran succés fins a la seva fi el 1997. El 1957 va iniciar amb Stellio Lorenzi i André Castelot el programa francès de televisió «La caméra explore le temps» (‘La càmera explora el temps’), que es va emetre fins a 1966. De 1969 a 1988 va presentar en diversos canals de televisió «Alain Decaux raconte» (‘Alain Decaux explica’), i més tard «Alain Decaux face a l'Histoire» (‘Alain Decaux cara a la història’). En aquestes emissions mensuals, una hora de durada, presentava un personatge o un gran esdeveniment de la història.^[2]

En paral·lel, va escriure molts llibres i articles. També va participar en la realització de diverses obres de teatre i projectes de cinema. De 1988 a 1991 fou ministre per a la Francofonia de la llengua francesa en el govern de Michel Rocard. De 1991 a 2000 va ocupar la presidència de l' Association française d'action artistique. Des de 1998, va ser president del grup que coordinava la conservació del castell de Chantilly.

El 15 febrer 1979 Alain Decaux va ser nomenat membre de l'Acadèmia Francesa i va ocupar el seient no. 9, com a successor de Jean Guéhenno.

El 2005 Decaux, amb Frédéric Beigbeder, Richard Millet i Jean-Pierre Thiollet, fou escriptor convidat a la Fira del Llibre a Beirut.

Reconeixements

1979 Membre de l'Académie Française
1983 Nominació als premis César per l'adaptació de Les Misérables
1990 Membre d'honor de l'Acadèmia Romanesa
2005 Prix Saint-Simon
2013 Gran creu de la Légion d'honneur
Comandant de l'Ordre des Arts et des Lettres
Gran creu de l'Ordre national du Mérite

Obres publicades

Louis XVII retrouvé, Perrin, 1947
Létizia. Napoléon et sa mère, Perrin, 1949
La Conspiration du général Mallet, Perrin, 1952
La Médaille militaire, Perrin, 1952
La Castiglione, Dame de Cœur de l'Europe, Amiot et Dumont, 1953
De l'Atlantide à Mayerling, Perrin, 1954
La belle histoire de Versailles, Perrin, 1954
Les grandes heures de Versailles, Perrin, 1954
Cet autre Aiglon, le Prince impérial, Perrin, 1957
L'Empire, l'amour et l'argent, Perrin, 1958
Les Heures brillantes de la Côte d'Azur, Perrin, 1964
Grands Mystères du passé, Perrin, 1964
Grands secrets, grandes énigmes, Perrin, 1966
Nouveaux dossiers secrets de l'Histoire, Perrin, 1967
Les Rosenberg ne doivent pas mourir, Perrin, 1968
Grandes aventures de l'Histoire, Perrin, 1968
Le Livre de la famille impériale, Perrin, 1969
La Belle Histoire des marchands de Paris, Perrin, 1971
Histoire des Françaises, 2 voll., Perrin, 1972
Les Face à Face de l'Histoire, Perrin, 1977
Danton et Robespierre, Perrin, 1979
L'Histoire en question, 2 voll., Perrin, 1982-83
Un homme nommé Jésus, Perrin, 1983
Victor Hugo, Perrin, 1984
Les Assassins, Perrin, 1986
Destin fabuleux, Perrin, 1987
Alain Decaux raconte l'Histoire de France aux enfants, Perrin, 1987 (n. ed. 1995)
Alain Decaux raconte la Révolution française aux enfants, Perrin, 1988 (n. ed. 2001)
Alain Decaux raconte Jésus aux enfants, Perrin, 1991
Jésus était son nom, Perrin, 1991
Le Tapis rouge, Perrin, 1992
Mille neuf cent quarante quatre, Perrin, 1993
Histoires extraordinaires, Perrin, 1993
Nouvelles histoires extraordinaires, Perrin, 1994
Alain Decaux raconte la Bible aux enfants, Perrin, 1996
L'Abdication, Perrin, 1996
C'était le XXe siècle (4 tomi), Perrin et Pocket

De la Belle Époque aux Années folles, 1996
La Course à l'abîme, 1997
La Guerre absolue, 1998
De Staline à Kennedy, 1999

Morts pour Vichy, Perrin, 2000
L'Avorton de Dieu. Une vie de Saint Paul, Perrin, 2002
Tous les personnages sont vrais, Perrin, 2005
La Révolution de la Croix: Néron et les chrétiens, Perrin, 2007
Coup d'État à l'Élysée, Perrin, 2008

Emissions radiofòniques

1951-1997. La Tribune de l'Histoire (en col·laboració amb André Castelot i Jean-Claude Colin-Simard, més tard amb Jean-François Chiappe).
1961. Les Grandes Heures des châteaux de France (en col·laboració amb Jean-François Chiappe).
1962. Secrets d'État (en col·laboració amb Jean-François Chiappe).
1964. L'Heure de la chance (en col·laboració amb André Castelot i Jean-François Chiappe).
1975-1976. Histoire des Françaises.

Emissions televisives

1956-1957. Énigmes de l'Histoire (en col·laboració amb Stellio Lorenzi i André Castelot).
1957-1966. La caméra explore le temps (en col·laboració amb Stellio Lorenzi i André Castelot).
1969-1981. Alain Decaux raconte.
1981-1985. L'Histoire en question.
1985-1987. Le Dossier d'Alain Decaux.
1987-1988. Alain Decaux face à l'Histoire.
1994. Alain Decaux raconte le Débarquement et la Libération.

Referències

↑ Wiedler, Thomas «Mort de l’académicien Alain Decaux, inimitable conteur d’histoire» (en francès). Le Monde, 27-03-2016. «L'écrivain, disparu dimanche à l’âge de 90 ans, n’a eu de cesse de familiariser le grand public avec l’histoire.»
↑ ^2,0 ^2,1 «Alain Decaux» (en francès). Acadèmia francesa.

[1] Wiedler, Thomas «Mort de l’académicien Alain Decaux, inimitable conteur d’histoire» (en francès). Le Monde, 27-03-2016. «L'écrivain, disparu dimanche à l’âge de 90 ans, n’a eu de cesse de familiariser le grand public avec l’histoire.»

[aca-2] 2,0 ^2,1 «Alain Decaux» (en francès). Acadèmia francesa.

[1]

[2]