Alain Finkielkraut

Alain Finkielkraut

(2014)
Biografia
Naixement	(fr) Alain Luc Finkielkraut 30 juny 1949 (75 anys) París
16è Seient 21 de l'Acadèmia Francesa
10 abril 2014 – ← Félicien Marceau
Dades personals
Religió	Judaisme
Formació	École normale supérieure de Saint-Cloud (1969–) Lycée Henri-IV
Activitat
Camp de treball	Intel·lectual
Ocupació	filòsof, escriptor de no-ficció, periodista d'opinió, productor de ràdio, locutor de ràdio, escriptor, crític
Ocupador	École Polytechnique (1989–2014) France Culture (1985–)
Membre de	Acadèmia Francesa (2014–)
Moviment	New Philosophers (en)
Influències	Alexis de Tocqueville, Ernest Renan, Franz Rosenzweig, Hannah Arendt, Emmanuel Levinas, Claude Lévi-Strauss, Charles Péguy, Milan Kundera i Martin Heidegger
Obra
Obres destacables (1977) Le Nouveau Désordre amoureux (en) (2013) The Unhappy Identity (en) (2015) La Seule Exactitude (en)
Premis
(2014)  Premi Vauban, per l'obra The Unhappy Identity (en) (2014)  Premi Combourg-Chateaubriand, per l'obra The Unhappy Identity (en) (2010)  Premi de l'assaig (2009)  Oficial de la Legió d'Honor (maig 2007)  doctor honoris causa per la Universitat de Tel Aviv (1999)  Premi Aujourd'hui (1994, 13 juliol 1994)  Cavaller de la Legió d'Honor (1984)  premi Europeu d'assaig Charles Veillon  Orde de Danica Hrvatska

Alain Finkielkraut (París, 30 de juny de 1949) és un intel·lectual francès d'origen jueu, conegut polemista i autor de nombrosos assajos. Va esdevenir membre de l'Acadèmia Francesa el 10 d'abril de 2014, per ocupar el seient número 21 que havia quedat vacant a la mort de Félicien Marceau.

És fill únic d'un jueu polonès deportat a Auschwitz. Antic alumne de l'Escola Normal Superior de St. Cloud, és professor de la École Polytechnique de París, una prestigiosa escola d'enginyeria, on imparteix classes d'Història de les Idees en el Departament d'Humanitats i Ciències Socials.

En un primer moment se'l va associar als «nous filòsofs», al costat de Pascal Bruckner, André Glucksmann i Bernard-Henri Lévy. També va ser relacionat amb el pensament de Michel Foucault, en el seu intent d'assajar un periodisme més profund. Ha mostrat la seva admiració per l'obra d'Emmanuel Lévinas, Milan Kundera i Hannah Arendt, i s'ha inspirat en ells per analitzar críticament la «barbàrie del món modern», i per construir la seva visió escèptica del progrés, que comença a plasmar a partir de
La derrota del pensament (1987). En els seus assajos analitza també la fragilitat del mitjà social, la indiferència davant la memòria i, en suma, el paper de l'intel·lectual contemporani en la societat postmoderna.

Finkielkraut pertany també al grup d'intel·lectuals que apareix amb regularitat en els mitjans de comunicació i pren posició en temes d'actualitat, com va ser la guerra de Iugoslàvia (va ser dels primers a denunciar la neteja ètnica dels serbis) o els disturbis de França de 2005 i com, en la seva opinió, una societat multirracial com la francesa pot arribar a convertir-se en «multirracista».

En algunes de les seves obres ha defensat amb convicció el seu vincle amb la comunitat jueva, i ha mostrat la seva inquietud pel ressorgiment a França d'un nou antisemitisme que, a diferència de l'antisemitisme tradicional d'extrema dreta, seria progressista i d'esquerres.

Obres

• La Défaite de la pensée, 1987
• Le juif imaginaire, 1981
• La sagesse de l'amour, 1984
• L'humanité perdue, 1996
• Le Mécontemporain: Péguy, lecteur du monde moderne (1991). Paris, Gallimard.
• L'Ingratitude. Conversation sur notre temps avec Antoine Robitaille, 1999
• L'imparfait du présent, 2002).
• Au nom de l'Autre: Réflexions sur l'antisémitisme qui vient, 2003
• Nous autres modernes, 2005.
• Entretiens sur la laïcité. Avec Benny Lévy, 2006