Alain Minc

Alain Minc
Biografia
Naixement	(fr) Alain Jacques Richard Minc ; 15 abril 1949 (75 anys); 19è districte de París (França)
President Société des Autoroutes du Nord et de l'Est de la France (en)
	2012 – 2023
Dades personals
Formació	Escola Nacional d'Administració (1973–1975); Lycée Henri-IV ; Institut d'Estudis Polítics de París ; Escola Nacional Superior de Mines de París ; Lycée Turgot (en)
Activitat
Ocupació	periodista, assagista, empresari, economista, assessor polític
Ocupador	Cerus (fr) (1986–1991) ; Inspecció General de Finances ; Saint-Gobain Glass ; Le Monde ; Société des Autoroutes du Nord et de l'Est de la France (en)
Membre de	Fundació Francoamericana
Família
Pare	Joseph Minc
Premis
	(2014) Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil; (gener 2008) Comandant de la Legió d'Honor; (2004) Economics Book Prize (en) ;

Alain Jacques Richard Minc (París, 15 d'abril de 1949) és un economista, assessor polític, i alhora empresari multimilionari francès. És president de Sanef, filial de la concessionària d'autopistes Abertis, membre del consell d'administració de Criteria CaixaBank i alhora del de Prisa^[1] L'11 de gener de 2013, en un article a La Vanguardia va considerar que la independència de Catalunya seria un "error fatal", que no tindria potencial o viabilitat econòmica migrats.^[2]

Biografia

Alain Minc nasqué el 1949 a París, segon infant d'una família d'origen jueu de classe mitjana. Els seus pares que van emigrar a França durant els anys 1930, Joseph Minkowski un dentista polonès i Lisa Minkowski (nascuda Bogacz), provinent tots dos de la comunitat jueva de Brest-Litovsk (Belarús), van ser resistents i foren membres del Partit comunista fins a 1968. Donaren al seu fill una educació laïca que ha marcat pregonament la seva personalitat.^[3]

Alain Minc es va diplomar com a enginyer a l'École nationale supérieure des mines de Paris el 1968. També estudià a l'Institut d'études politiques de Paris on es diplomà el 1971, i més endavant a l'École nationale d'administration el 1975.

Obres

L'informatisation de la société, avec Simon Nora, rapport au président de la République, La Documentation française, Paris 1978; également publié au Seuil, Paris, 1978, ISBN 978-2-02-004974-0
L'Après-crise est commencé (1982)
L'Avenir en face (1984)
Le Syndrome finlandais (1986)
La Machine égalitaire (1987)
La grande illusion (1989)
La Vengeance des nations (1990)
L'Argent fou (1990)
Français, si vous osiez (1991)
Le Média choc (1992)
Le Nouveau Moyen Âge (1994)
La France de l'an 2000 (rapport au premier ministre de la commission présidée par Alain Minc) (1994)
Deux France ? coescrit amb Philippe Séguin i Éric Laurent (1994)
Contrepoints (1994-2002)
L'Ivresse démocratique (1994)
Louis-Napoléon revisité (1996)
Antiportraits (1996)
La mondialisation heureuse (1997)
Au nom de la loi (1998)
Spinoza : un roman juif (1999)
www.capitalisme.fr (2000)
Le Fracas du monde : Journal de l'année 2001 (2002)
Épîtres à nos nouveaux maîtres (2002)
Les Prophètes du bonheur : une histoire personnelle de la pensée économique (2004)
Ce monde qui vient (2004)
Le Chômage, à qui la faute ? coescrit amb Nicolas Baverez, Jean-Baptiste de Foucauld i Alain Houziaux (2005)
Le Crépuscule des petits dieux (2005)
Une sorte de diable : les vies de John Maynard Keynes (2007)
Une histoire de France (2008)
Dix Jours qui ébranleront le monde (2009)
Une histoire politique des intellectuels (2010)
Un petit coin de paradis (2011)
L'Âme des nations (2012)

Referències

[1] Article d'opinió d'Eugeni Casanova

[2] Article d'Alain Minc a la Vanguardia als Materials pel diari de Miquel Iceta

[3] Article al diari francès L'Express el 23 de febrer de 2006

[1]

[2]

[3]