Albanesos
Tipus | habitant, població humana i ètnia |
---|---|
Llengua | albanès |
Religió | islam, sunnisme, sufisme, bektaixisme, cristianisme, catolicisme, cristianisme ortodox i xiïsme |
Epònim | Albània |
Geografia | |
Estat | Albània, província autònoma de Kosovo i Metòkhia, Sèrbia, Turquia, Macedònia del Nord, Itàlia, Grècia, Alemanya, Suïssa, Estats Units d'Amèrica, Països Baixos, Montenegro, Suècia, Regne Unit i França |
Temes indoeuropeus |
---|
Llengües indoeuropees |
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu · Religió |
Urheimat |
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |
Els albanesos (en albanès: Shqiptarët) són un grup ètnic que té en comú la cultura albanesa, l'albanès i els avantpassats albanesos. Són descendents dels Il·liris una tribu de la branca centum dels pobles indoeuropeus. La seva llengua deriva de l'Il·liri, tot i que hi ha gent que pensa que deriva del Traci.[1]
La meitat de la nació albanesa viu a Albània, i l'altra meitat viu a Kosovo i a Macedònia del Nord.
Origen
[modifica]L'origen dels albanesos ha estat un problema durant molt de temps. Són gent que parlen albanès, una llengua indoeuropea. El seu vocabulari conté paraules gregues, llatines, eslaves i turques, la llengua per si, no té familiars propers vius, fent difícil la determinació d'aquesta llengua dins el tronc lingüístic paleobalcànic.
Referències
[modifica]- ↑ Birnbaum, Henrik; Puhvel, Jaan. Ancient Indo-European Dialects (en anglès). University of California Press, 1966, p.109.