Albercoquer japonès
Prunus mume  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | pruna xinesa |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 136775345 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Amygdaleae |
| Gènere | Prunus |
| Espècie | Prunus mume Siebold i Zucc., 1836 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Armeniaca mume |
.svg){kind=icon}
L'albercoquer japonès (Prunus mume, amb els noms comuns que també inclouen prunera de la Xina[1][2] és una espècie d'arbre asiàtic que està classificat en la secció Armeniaca (la secció també de l'albercoquer) del gènere Prunus. Les flor d'aquest arbre han estat tradicionalment objecte de la pintura artística d'Àsia oriental, i normalment es tradueixen com flor de prunera. Aquesta espècie de “P. mume” està relacionada tant amb la prunera com amb l'albercoquer.[3] Però ho està més amb l'albercoquer.[4]
Es cultiva com a arbre ornamental i pels seus fruits comestibles
Distribució
[modifica]
L'espècie Prunus mume es va originar al sud de la Xina[5] ca p el riu Yangtze[6] i més tard es va introduir a Taiwan, Corea, Vietnam, Laos, i Japó.[5] Es troba en boscos, vores de corrents d'aigua i muntanyes fins a uns 3100 metres d'altitud i també cultivat.[7]
Descripció
[modifica]
Prunus mume és un arbre caducifoli que comença a florir al mitjans d'hivern, entre gener i febrer a Àsia oriental. Arriba a fer 4–10 metres d'alt.[7] Les flors fan 2-2.5;cm de diàmetre i són fortament flairoses.[7] Els seus colors són blanca rosats i vermells.[8] Les fulles apareixen poc després que caiguin els pètals de les flors, són ovals i amb punta, de 4–8;cm de llarg i de 2.5–5;cm d'ample.[7] Els fruits maduren a principi de l'estiu i coincideix amb l'estació plujosa d'Àsia oriental, el meiyu (梅雨, literalment "pluja de la pruna").[9] La drupa fa 2–3;cm de diàmetre.[7] La pèla, en madurar, de vegades es torna groga, d'altres vermella i la polpa del fruit groga. Es cultiva pels seus fruits i les seves flors.[1]
Usos
[modifica]
Dels fruits se’n fan sucs i licors, conserves i salses. Com a medicinal es fa servir en la medicina tradicional xinesa[10] Estudis recents mostren que els extractes de P. mume inhibeixent Helicobacter pylori, associat amb la gastritis i les úlceres gàstriques.[11][12]
A l'Asia oriental aquest arbre té una gran importància cultural en l'art i la literatura.
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Prunus mume (mume)». Royal Botanic Gardens, Kew. Arxivat de l'original el 9 de novembre 2011. [Consulta: 9 agost 2011].
- ↑ «Japanese apricot». WordNet by Princeton University. [Consulta: 9 agost 2011].
- ↑ Smith, Kim. Oh garden of fresh possibilities!. New Hampshire: David R. Godine, Publisher, 2009, p. 38. ISBN 9781567923308.
- ↑ The Garden. Royal Horticultural Society, 112, 1987, pàg. 224.
- ↑ 5,0 5,1 Fang, J; Twito, T; Zhang, Z; Chao, CT «Genetic relationships among fruiting-mei (Prunus mume Sieb. et Zucc.) cultivars evaluated with AFLP and SNP markers.». Genome / National Research Council Canada = Genome / Conseil national de recherches Canada, 49, 10, 2006 Oct, pàg. 1256–64. PMID: 17213907.
- ↑ Uematsu, Chiyomi; Sasakuma, Tetsuo; Ogihara, Yasunari «Phylogenetic relationships in the stone fruit group of Prunus as revealed by restriction fragment analysis of chloroplast DNA». The Japanese Journal of Genetics, 66, 1, 1991, pàg. 60. «P. mume had its origin in South China around the Yangtze River (Kyotani, 1989b).»[Enllaç no actiu]
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Armeniaca mume in Flora of China». eFloras. Missouri Botanical Garden (St. Louis, MO) & Harvard University Herbaria (Cambridge, MA). [Consulta: 21 agost 2011].
- ↑ Wessel, Mark. «Prunus mume: A bridge between winter and spring.». [Consulta: 21 agost 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Herbert Edgar, Wright. Global climates since the last glacial maximum. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1993, p. 251. ISBN 9780816621453.
- ↑ Liu, Zhanwen; Liu, Liang. Essentials of Chinese medicine. Nova York: Springer, 2009, p. 273. ISBN 9781848821118.
- ↑ Miyazawa, M; Utsunomiya, H; Inada, K; Yamada, T; Okuno, Y; Tanaka, H; Tatematsu, M «Inhibition of Helicobacter pylori motility by (+)-Syringaresinol from unripe Japanese apricot.». Biological & pharmaceutical bulletin, 29, 1, 2006 Jan, pàg. 172–3. PMID: 16394533.
- ↑ Enomoto, S; Yanaoka, K; Utsunomiya, H; Niwa, T; Inada, K; Deguchi, H; Ueda, K; Mukoubayashi, C; Inoue, I; Maekita, T; Nakazawa, K; Iguchi, M; Arii, K; Tamai, H; Yoshimura, N; Fujishiro, M; Oka, M; Ichinose, M «Inhibitory effects of Japanese apricot (Prunus mume Siebold et Zucc.; Ume) on Helicobacter pylori-related chronic gastritis.». European journal of clinical nutrition, 64, 7, 2010 Jul, pàg. 714–9. PMID: 20517325.
