Albert Lester Lehninger
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 febrer 1917 Bridgeport (Connecticut) |
Mort | 4 març 1986 (69 anys) Baltimore (Maryland) |
Formació | Universitat Wesleyana Universitat de Wisconsin-Madison |
Activitat | |
Lloc de treball | Baltimore |
Ocupació | bioquímic, autor, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Wisconsin-Madison Universitat de Chicago |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Premis | |
|
Albert Lester Lehninger (Bridgeport, 17 de febrer de 1917 - 4 de març de 1986)[1] fou un bioquímic estatunidenc, president de l'American Society of Biological Chemists,[2] considerat un dels pioners en el camp de la bioenergètica, tant en cèl·lules normals com en canceroses, i com autoritat en els sistemes d'energia cel·lular.[3]
Llicenciat en Anglès el 1939 per la Universitat Wesleyana, els seus interessos van canviar cap a la química; així, el 1940 es va llicenciar en Ciències i el 1942 es doctorà a la Universitat de Wisconsin, al departament de Química Fisiològica,[4] amb una tesi sobre el metabolisme de l'àcid acetoacètic i l'oxidació d'àcids grassos en cèl·lules hepàtiques,[1][2] publicada sota el títol The Relationship of the Adenosine Polyphosphates to Fatty Acid Oxidation in Homogenized Liver Preparations a la Journal of Biological Chemistry Classic, el 1944.[1][4] El 1945, va acceptar un lloc com a bioquímic a la facultat de la Universitat de Chicago on va desenvolupar la seva principal tasca com a investigador; va descobrir, amb Eugene P. Kennedy, que a les cèl·lules eucariotes la fosforilació oxidativa té lloc als mitocondris —fet que va iniciar els estudis moderns de la transducció de senyal—[2] i va demostrar, amb Morris E. Friedkin, que el transport d'electrons des de la nicotinamida adenina dinucleòtid a l'oxigen és una font d'energia immediata i directa per a la fosforilació oxidativa.[1]
Va escriure llibres científics considerats com a clàssics dins la bioquímica com Biochemistry, The Mitochondrion, Bioenergetics[1][2] o la sèrie Principles of Biochemistry,[5] i va ser membre del concell editorial de la revista Journal of Biological Chemistry.[2] Va rebre diverses distincions i premis com el Paul Lewis Award in Enzyme Chemistry (1948) i el Remsen Award (1969) de la Societat Química Americana, elegit per l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1956) o el Premi La Madonnina de la ciutat de Milà, entre d'altres.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Kresge, Simoni i Hill, 2005.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Albert L. Lehninger». American Society for Biochemistry and Molecular Biology. Arxivat de l'original el 17 de juliol 2011. [Consulta: 24 setembre 2015].
- ↑ V.A., 2000, p. 376.
- ↑ 4,0 4,1 Lehninger, Albert L. «The Relationship of the Adenosine Polyphosphates to Fatty Acid Oxidation in Homogenized Liver Preparations». The Journal of Biological Chemistry, 145, 01-01-1945.
- ↑ «Lehninger Principles of Biochemistry». Organic Chemistry Portal. [Consulta: 24 setembre 2015].
Bibliografia
[modifica]- Kresge, Nicole; Robert D, Nicole; Hill, Robert «The ATP Requirement for Fatty Acid Oxidation: the Early Work of Albert L. Lehninger». The Journal of Biological Chemistry, 11, 08-04-2005 [Consulta: 24 setembre 2015].
- V.A.. The Hutchinson science desk reference. Helicon, 2000. ISBN 9781859862742.
- Bioquímics estatunidencs
- Científics de Connecticut
- Escriptors estatunidencs en anglès
- Persones de Bridgeport (Connecticut)
- Alumnes de la Universitat Wesleyana
- Alumnes de la Universitat de Wisconsin-Madison
- Professors de la Universitat de Wisconsin-Madison
- Professors de la Universitat de Chicago
- Morts a Baltimore
- Escriptors de Connecticut
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Acàdia