Albert Smijers
Biografia | |
---|---|
Naixement | (nl) Albertus Antonius Smijers 19 juliol 1888 Raamsdonk (Països Baixos) |
Mort | 15 maig 1957 (68 anys) |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot, musicòleg, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat d'Utrecht. Faculty of Arts and Philosophy of Utrecht University (en) (1929–) |
Membre de | |
Premis | |
Albert Smijers (Raamsdonk, 19 de juliol de 1888 - 15 de maig de 1957)[1][2] va ser un sacerdot i musicòleg neerlandès que va exercir com a professor de musicologia a la Universitat d'Utrecht. Va ser una autoritat notable en Josquin des Prez:44 volums de Werken van Josquin des Prez es van publicar en vida seva, i altres onze després de la seva mort.
Primers anys de vida
[modifica]Smijers va néixer a Raamsdonksveer, fill d'un director d'escola primària i la seva dona. Fill gran d'una família catòlica "molt religiosa", tenia tres germans i dues germanes.[3] Va estudiar música eclesiàstica a Klosterneuburg[2] i va ser ordenat com a sacerdot catòlic l'1 de juny de 1912.[4] Més tard va estudiar música medieval a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena i va ser supervisat per Guido Adler a la Universitat de Viena,[5] on va escriure una dissertació sobre Carolus Luython titulada Karl Luython als Motettenkomponist. Es va graduar el 1917 i es va convertir en un dels primers musicòlegs holandesos a rebre un doctorat.[2][4]
Carrera
[modifica]L'any 1921, va publicar el primer volum de Werken van Josquin des Prez, que es va inspirar molt en les publicacions d'Ottaviano Petrucci i que finalment inclouria 55 volums.[6] Fins al 1929, Smijers va ensenyar en un seminari catòlic d'Amsterdam. El 1930, va ser nomenat professor de Musicologia a la Universitat d'Utrecht.[2][7] Va treballar al Werken fins a la seva mort, produint 44 volums pel seu compte,[8] i va ser completat el 1969 per dos dels seus estudiants, Myroslaw Antonowycz i Willem Elders.[9][10][11] Entre els seus altres estudiants hi havia Jacques Chailley;[12] Arend Koole; Eduard Reeser;[13] i Marius Flothuis[14] A part de Josquin, Smijers també va escriure sobre Jacob Obrecht, i Johannes Ockeghem,[2] així com la història general de la música als Països Baixos.[15]
Smijers va ocupar càrrecs en nombroses institucions musicals i musicològiques. Va ser president de la "Koninklijke Vereniging voor Nederlandse Muziekgeschiedenis" (Reial Societat per a la Història de la Música dels Països Baixos) des de 1934 fins a la seva mort, succeint al seu mentor Anton Averkamp.[4] Des de 1952 fins a 1955, Smijers va exercir com a president de la International Musicological Society,[16] havent estat membre de la seva direcció des dels seus inicis el 1927.[17] També va ser president de l'"Internationale Verein für katholische Kirchenmusik" (Associació Internacional per a la Música de l'Església Catòlica) i del "Nederlands Instituut voor Kerkmuziek"(Institut Holandès de Música de l'Església).[18]
Mort
[modifica]Havent estat malalt des de principis d'aquell any, Smijer va morir el 15 de maig de 1957,[19] a Huis ter Heide.[20] El musicòleg hongarès-nord-americà Paul Henry Lang va aclamar Smijers com "aquella torre de l'estudi musical internacional",[21] mentre que la musicòloga holandesa Petra van Langen va afirmar que "sota el lideratge d'Albert Smijers, la musicologia holandesa va aconseguir una posició destacada al món, especialment en Música renaixentista."[18]
Referències
[modifica]- ↑ Hamel 1957, p. 583.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Kuhn 2001, p. 3372.
- ↑ van Langen 2019, p. 115.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 van Langen 2018, p. 152.
- ↑ Lenaerts 1957, p. 49.
- ↑ Fulcher 2013, p. 375.
- ↑ Kunst 1958, p. 65.
- ↑ van Langen 2019, pp. 117–118.
- ↑ Judd 2000, p. 288.
- ↑ Elders 2018, p. 6.
- ↑ Elders 2021, p. 11.
- ↑ Kuhn 2001, p. 612
- ↑ Kuhn 2001, p. 2947.
- ↑ van der Klis 2000, p. 132.
- ↑ van Langen 2019, p. 118.
- ↑ Lenaerts 1957, p. 50.
- ↑ van Langen 2019, p. 119.
- ↑ 18,0 18,1 van Langen 2019, p. 120.
- ↑ van Langen 2018, p. 161.
- ↑ Thompson & Slonimsky 1975, p. 2397.
- ↑ Lang 1963, p. 257
Treballs citats
[modifica]- Willem Elders, (2018). "Sweelinck — Obrecht — Josquin, and the Koninklijke Vereniging voor Nederlandse Muziekgeschiedenis". Tijdschrift van de Koninklijke Vereniging voor Nederlandse Muziekgeschiedenis. 68: 5–15. JSTOR 26626631.
- Elders, Willem (2021). Josquin Des Prez and His Musical Legacy: An Introductory Guide. Leuven University Press. ISBN 9789462702851.
van der Klis, Jolande (2000). The Essential Guide to Dutch Music: 100 Composers and Their Work. Amsterdam University Press. ISBN 9789053564608.
- Jane F. Fulcher, (2013). The Oxford Handbook of the New Cultural History of Music. Oxford University Press. ISBN 9780199354092.
- Fred Hamel, (1957). [1] (alemany). Vol. 11. Bärenreiter-Verlag.
- Cristle Collins Judd (2000). Reading Renaissance Music Theory: Hearing with the Eyes. Cambridge University Press. ISBN 9780521771443.
- Laura Kuhn, (2001). Baker's Biographical Dictionary of Musicians. Simon & Schuster. ISBN 9780028655253.
- Jaap Kunst, (1958). "Albert Smijers". Journal of the International Folk Music Council. 10 (1): 65. doi:10.1017/S0950792200020135.
- Paul Henry Lang. (1963). "Johann Josef Fux Als Opernkomponist". The Musical Quarterly. 49 (2): 254–257. doi:10.1093/mq/XLIX.2.254.
- Rene Lenaerts, (1957). "In Memoriam Albert Smijers". Acta Musicologica (francès). 29 (2/3): 49–51. JSTOR 931419.
- Oscar Thompson; Nicolas Slonimsky, (1975). International Cyclopedia of Music and Musicians. Dodd, Mead & Co. ISBN 9780396070054.
- Petra van Langen, (2018). "Anton Averkamp and Albert Smijers: Two Catholic Presidents". Tijdschrift van de Koninklijke Vereniging voor Nederlandse Muziekgeschiedenis. 68: 148–162. JSTOR 26626637.
- van Langen, Petra (2019). "Albert Smijers, the First Dutch Professor of Musicology" (PDF). Vremennik Zubovskogo Instituta. 27 (4): 114–121.