Alberto Asarta Cuevas
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 novembre 1951  (73 anys)Saragossa (Espanya) | ||
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
Representa: Vox 3 desembre 2019 – Legislatura: catorzena legislatura del Congrés dels Diputats Circumscripció electoral: Castelló | |||
| Comandant en cap | |||
| 28 gener 2010 – 28 gener 2012 ← Claudio Graziano – Paolo Serra → | |||
| Comandant en cap | |||
| 2006 – | |||
| Comandant en cap | |||
| Comandant en cap | |||
| Comandant en cap | |||
| Comandant en cap | |||
| Comandant en cap | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Acadèmia General Militar Acadèmia d'Infanteria de Toledo | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | militar (1971–2013), polític | ||
| Activitat | 1971 - | ||
| Partit | Vox | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | general de divisió (2009–) general de brigada (2006–2009) | ||
| Conflicte | Guerra de l'Iraq Batalla de Najaf de el 4 d'abril de 2004 | ||
| Participà en | |||
| 31 juliol 2018 | Declaració de respecte i desgreuge al general Francisco Franco Bahamonde, soldat d'Espanya |
||
| Premis | |||
| |||
.jpg)
Alberto Asarta Cuevas (Saragossa, 1951) és un militar espanyol, retirat.[1] Ascendit a General de Divisió al juliol de 2009, ha participat en missions internacionals de pau a El Salvador, Bòsnia i Hercegovina i Líban, i en la Força multinacional Iraq desplegada en la guerra de l'Iraq. Des del 28 de gener de 2010 fins a gener de 2012 va ser Comandant de les forces d'UNIFIL, la missió de Nacions Unides al, Líban reemplaçat pel militar italià Paolo Serra.[2][3]
Carrera militar
[modifica]Formació
[modifica]Després de graduar-se a l'Escola de l'Armada Espanyola, va ingressar en l'Exèrcit de Terra d'Espanya al juliol de 1971, i el 1975 va ser promogut a oficial d'Infanteria.[4] Va completar la seva formació a l'Escola Nacional de la Defensa de l'Argentina, assistint també a la Escola Naval dels Estats Units i l'Escola Militar de l'OTAN a Alemanya.[5]
Destins
[modifica]De 1975 a 1988 va exercir com a comandant en forces de paracaigudistes, Legió Espanyola i Infanteria. Entre les seves destinacions, cal citar la Prefectura del Comandament d'Ensinistrament i Doctrina (MADOC), la Caserna General del Cos de l'Exèrcit Europeu a Estrasburg, el Terç 'Alejandro Farnesio' IV de la Legió, la III Bandera Ortiz de Zárate de la Brigada Paracaigudista i el Grup de Forces Regulars d'Infanteria 'Alhucemas' 5.[2]
També va estar al comandament de la Brigada d'Infanteria Cuirassada "Guadarrama" XII a El Goloso (Madrid) i en el Regiment d'Infanteria Mecanitzada Castilla n. 16.
Missions de pau
[modifica]Les seves primeres comeses a l'estranger van ser amb el Grup d'Observadors de les Nacions Unides a Centreamèrica (ONUCA) el 1991, i amb la Força d'Estabilització de l'OTAN (SFOR) a Bòsnia i Hercegovina el 1997 i 2001-02.[4]
Durant la primera meitat de 2004, i amb el grau de Coronel, va ser segon responsable del contingent de 1.300 homes enviat pel governo espanyol dins de la Força Multinacional Iraq desplegada en la Guerra de l'Iraq, al comandament del General Fulgenci Coll Bucher. Allí, va ser responsable de la protecció dels aquarteraments de Diwaniya i Najaf, que van haver de combatre contra la insurrecció iraquiana en un dels períodes de majors hostilitats.[6] Posteriorment, se li va assignar el comandament de l'operació de retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq, produït al maig d'aquest any.[7]
El desembre de 2008 es va incorporar a la Força Provisional de les Nacions Unides pel Líban, on va estar al comandament d'un contingent de 4.200 soldats de l'Índia, Indonèsia, Nepal, Malàisia, Polònia, El Salvador, Xina i Espanya, missió que va exercir fins a abril de 2009.[2] Va retornar a Espanya com a assessor del cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, i tres mesos després va ser ascendit a general de Divisió. A la fi d'any va ser proposat per l'executiu espanyol com a màxim responsable de les forces de l'ONU a Líban. Va prendre possessió del seu càrrec el 28 de gener de 2010, en un acte al que va acudir la Ministra de Defensa, Carme Chacón.[8] Va estar al comandament de 12.200 militars de 29 països, i ha estat el primer espanyol que va dirigir una operació multinacional de pau de l'ONU, sent reemplaçat en el comandament de la comandància pel militar italià Paolo Serra.[5] Alberto Asarta està casat i és pare de dos fills, i parla fluidament anglès i francès.[4]
Carrera política
[modifica]El març de 2019 es va confirmar que encapçalaria la llista de candidats de Vox per la província de Castelló a les eleccions generals espanyoles d'abril de 2019.[9]
Referències
[modifica]- ↑ sdgtic-digenin-ccomsi. «Unidad Militar de Emergencias». Arxivat de l'original el 2018-01-22. [Consulta: 21 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Interbusca «El general español Alberto Asarta, nuevo responsable de la FINUL Arxivat 2011-07-13 a Wayback Machine.» Consultat el 9 de febrer de 2010
- ↑ Alberto Asarta, coronel jefe en Nayaf: "El silencio de PP y PSOE sobre Irak ha dañado la imagen del Ejército" EL MUNDO - 03/04/2017
- ↑ 4,0 4,1 4,2 UNIFIL «Major-General Alberto Asarta Cuevas» Consultat el 9 de febrer de 2010
- ↑ 5,0 5,1 ADN «Asarta primer español que dirige una operación multinacional de paz de la ONU[Enllaç no actiu]» Consultat el 9 de febrer de 2010
- ↑ Equipo Nizkor «Defensa otorga la misión en Líbano al militar responsable de ejecutar la retirada de Iraq.» Consultat el 9 de febrer de 2010
- ↑ esmas.com «Concluye retirada española de Irak» Consultat el 9 de febrer de 2010
- ↑ Cope.es «Chacón destaca la labor de las tropas españolas en la toma de posesión del general Asarta en Líbano Arxivat 2011-11-28 a Wayback Machine.» Consultat el 9 de febrer de 2010
- ↑ El País «Vox recluta generales retirados para encabezar sus listas.» Consultat el 18 de març de 2019