Alcaloide pirrolizidínic
Els alcaloides pirrolizinídics formen una classe d'alcaloides i de metabòlits secundaris, caracteritzats per una estructura pirrolizidina formada per dos cicles pirrols.
D'aquests alcaloides no se n'ha trobat cap aplicació terapèutica i és a la seva toxicitat a la que es presta atenció.[1]
Distribució
[modifica]S'han identificat més de 200 alcaloides pirrolizidínics en tretze famílies de plantes.[2]
Se'ls troba principalment en totes les plantes de la família de la Borraina, també en asteràcies i menys sovint en les fabàcies, en els gèneres Crotalaria, Chromolaena i Lotononis, en les Apocynaceae, les Euphorbiaceae, les Orchidaceae, les Poaceae, etc.
| Família | Nom comú | Nom científic | alcaloides pirrolizidinics |
|---|---|---|---|
| BORAGINACEAE | Borraina | Borago officinalis L. | licopsamina, amabilina, supinina |
| Consolda | Symphytum officinale L. | licopsamina, intermedina, simfitina | |
| ASTERACEAE | Tussilage | Tussilago farfara L. | senkirkina, senecionina |
| Eupatori | Eupatorium cannabinum L. | equinatina, licopsamina, intermedina, rinderina | |
| Seneci de Jacob | Senecio jacobaea L. | èsters de la retronecina: jacobina, eruciflorina, senecifil·lina, senecionina | |
| Seneci comú | Senecio vulgaris L. | senecifil·lina, senecionina, retrorsina, espatioidina, usaramina, intégerrimine |
Estructura
[modifica]La major part dels alcaloides pirrolizidínics són èsters formats entre els alcohols aminats i un o dos compost alifàtics carboxílics.[1]
Els alcohols aminats deriven de la pirrolizidina i se'n diuen necines. La denominació d'un cert nombre d'entre ells es fa a partir del radical necina : retro.necina, plati.necina, rosmari.necina, etc. El cicle sempre és substituït per un grup funcional hidroximetil (–CH₂OH) en el C-1 i, de vegades, una funció alcohol secundària (–OH) en C-7 (retronecina, heliotridina, platinecina) o en C-2 (rosmarinecina) o en C-6 (crotanecina). L'enllaç 1-2 pot ser doble.
-
pirrolizidina -
retronecina -
rosmarinecina
-Rosmarinecine.png)
Els àcids que esterifiquen les necines es diuen àcids nècics. Són àcids alifàtics en C₅ (àcid angèlic, àcid tíglic), C₇ (àcid lasiocàrpic, (+)-traquelàntic, (-)-viridiflòric, etc.), C₈ (àcid monocrotàlic) o C10 (àcid senècic, jacobinècic, àcid retronècic)
-
àcid angèlic -
àcid tríglic -
àcid (+)-traquelàntic
Els seus compostos són dels mono- i dièsters :
-
intermedina -
licopsamina -
symfitina
o dels dièsters macrocíclics
-
R=H : senecionina
R=OH : retrorsina -
senkirkina
La via de síntesi d'aquests alcaloides parteix de la L-ornitina en el cas de les plantes i la L-arginina, en elsanimals.
Toxicitat
[modifica]La major part dels alcaloides pirrolizidínics[3][4] són mutàgens i inductors de tumors en el fetge.
S'ha demostrat que en la rata[1] alcaloides d'aquest tipus com la retrorsina, senkirkina, monocrotalina, lasiocarpina i symfitina de diverses plantes (Tussilago farfara L., Symphytum officinale L., Petasites japonicus Maxim. etc.) poden provocar tumors hepàtics administrats regularment per via oral. També se n'ha demostrat, en alguns, la seva mutageneïtat i teratogeneïtat.
Els dièsters macrocíclics (senecionina, retrorsina, senecifil·lina, ridel·lina) són els més tòxics. Després venen els dièsters els quals són més tòxics que els monoèsters.
En humans
[modifica]El consum regular d'herbes medicinals[5] que continguin aquests composts pot donar greus intoxicacions hepàtiques. La intoxicació crònica es tradueix per una pèrdua de la gana, dolors, una distensió abdominal, un augment de volum del fetge (hepatomegàlia).
L'ús intern de la consolda (Symphytum officinale) com que conté diversos alcaloides pirrolizidínics està prohibit en nombrosos països.
S'han identificat alcaloides pirrolizidínics en plantes medicinals de la Xina,[6] d'Amèrica del Sud i de Sri-Lanka.[2]
En animals
[modifica]En general, el bestiar evita les plantes amb alcaloides pirrolizidínics. Tanmateix els farratges i ensitjats contaminats amb plantes que tenen aquests alcaloides poden conduir a una intoxicació crònica. Els animals més sensibles són els porcs, seguits pels cavalls i els bovins. La llet de vaca o de cabra pot estar contaminada per aquests composts hepatotòxics.
Grans episodis de contaminació s'han descrit a l'Afganistan, i Índia i en l'antiga URSS per les collites de cerealstres plantes contaminades per plantes de la família boraginàcia[2] (Heliotropium lasiocarpum, H. popovii, H. europaeum).
Plantes que contenen alcaloides pirrolizidínics
[modifica]Aquest tipus d'alcaloides es troben en 350 espècies de plantes, que inclouen:
- Ageratum conyzoides
- Ageratum houstonianum[7]
- Arnebia euchroma
- Borago officinalis, borraina,borratja
- Cacalia hastata
- Cacalia hupehensis
- Chromolaena odorata
- Cordia myxa
- Crassocephalum crepidioides
- Crotalaria albida
- Crotalaria assamica
- Crotalaria mucronata
- Crotalaria sesseliflora
- Crotalaria tetragona
- Cynoglossum amabile
- Cynoglossum lanceolatum
- Cynoglossum officinale
- Cynoglossum zeylanicum
- Echium plantagineum[8]
- Emilia sonchifolia
- Eupatorium cannabinum
- Eupatorium chinense
- Eupatorium fortunei
- Eupatorium japonicum
- Farfugium japonicum
- Gynura bicolor
- Gynura divaricata
- Gynura segetum
- Heliotropium amplexicaule[8]
- Heliotropium europaeum[8]
- Heliotropium indicum
- Lappula intermedia
- Ligularia cymbulifera
- Ligularia dentata
- Ligularia duiformis
- Ligularia heterophylla
- Ligularia hodgsonii
- Ligularia intermedia
- Ligularia lapathifolia
- Ligularia lidjiangensis
- Ligularia platyglossa
- Ligularia tongolensis
- Ligularia tsanchanensis
- Ligularia vellerea
- Liparis nervosa
- Lithospermum erythrorizon
- Petasites japonicus
- Senecio argunensis
- Senecio brasiliensis[9]
- Senecio chrysanthemoides
- Senecio inaequidens[10]
- Senecio integrifolius var. fauriri
- Senecio jacobaea[8]
- Senecio lautus[8]
- Senecio linearifolius[8]
- Senecio madagascariensis[8]
- Senecio nemorensis
- Senecio pterophorus[11]
- Senecio quadridentatus[8]
- Senecio scandens
- Senecio vulgaris, seneci comú[10]
- Syneilesis aconitifolia
- Symphytum officinale,[12] consolda
- Tussilago farfara, tussílag
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bruneton, J.. Tec & Doc - Éditions médicales internationales. Pharmacognosie - Phytochimie, plantes médicinales (en francès). 4a revisada i eixamplada, 2009, p. 1288. ISBN 978-2-7430-1188-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Arungundrum S. Prakash, Tamara N. Pereira, Paul E.B. Reilly, Alan A. Seawright «Pyrrolizidine alkaloids in human diet» (en anglès). Mutation Research, 1999.
- ↑ Hideki Mori, Shigeyuki Sugie, Naoki Yoshimi, Yoshihisa Asada, Tsutomu Furuya, and Gary M. Williams «Genotoxicity of a Variety of Pyrrolizidine Alkaloids in the Hepatocyte Primary Culture-DNA Repair Test Using Rat, Mouse, and Hamster Hepatocytes» (en anglès). Cancer Research, 45, 1985, pàg. 3125-3129.
- ↑ Inchem
- ↑ COULOMBE Roger A. «Pyrrolizidine alkaloids in foods» (en anglès). Advances in food and nutrition research, 45, 2003.
- ↑ Fu, P.P., Yang, Y.C., Xia, Q., Chou, M.C., Cui, Y.Y., Lin G., "Pyrrolizidine alkaloids-tumorigenic components in Chinese herbal medicines and dietary supplements Arxivat 2014-04-30 a Wayback Machine.", Journal of Food and Drug Analysis, Vol. 10, No. 4, 2002, pp. 198-211
- ↑ Wiedenfeld H, Andrade-Cetto A., "Pyrrolizidine alkaloids from Ageratum houstonianum Mill.", Phytochemistry, 2001 Aug, pp1269-71«Enllaç».
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 The MERCK Vetinary Manual, Table 5. «Important Poisonous Vascular Plants of Australia». Arxivat de l'original el 2010-11-17. [Consulta: 21 octubre 2012].
- ↑ Rizk A. M. (1990), Naturally Occurring Pyrrolizidine Alkaloids. CRC Press, Boca Raton, FL, USA
- ↑ 10,0 10,1 Castells, Eva; Morante, Maria; Saura-Mas, Sandra; Blasco-Moreno, Anabel «Plant-herbivore assemblages under natural conditions are driven by plant size, not chemical defenses». Journal of Plant Ecology, 06-12-2016, pàg. rtw131. DOI: 10.1093/jpe/rtw131. ISSN: 1752-9921.
- ↑ Castells, Eva; Mulder, Patrick P.J.; Pérez-Trujillo, Míriam «Diversity of pyrrolizidine alkaloids in native and invasive Senecio pterophorus (Asteraceae): Implications for toxicity». Phytochemistry, 108, 12-2014, pàg. 137–146. DOI: 10.1016/j.phytochem.2014.09.006. ISSN: 0031-9422.
- ↑ Yeong M.L., et al.(1990), “Hepatic veno-occlusive disease associated with comfrey ingestion.” Journal of Gastroenterology and Hepatology, 5(2): p. 211-4.
Enllaços externs
[modifica]