Vés al contingut

Alda Ferrándis Aba-Omahet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlda Ferrándis Aba-Omahet
Biografia
Naixement1238 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1300 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Família
CònjugeBlasco Eximénez d'Arenós Modifica el valor a Wikidata
FillsSança Eximénez d'Arenós, Gonçalbo Eximénez d'Arenós, Ferran Eiximenis d'Arenós Modifica el valor a Wikidata
ParesAbu-Zayd Modifica el valor a Wikidata  i Maria Ferrandis Modifica el valor a Wikidata

Alda Ferrándis Aba-Omahet (1238-1299/1300) va ser una senyora del llinatge valencià dels Arenós. Era filla del Saiyid Abú Zayd i Maria Ferrandis. Alda era germana de Sancho Ferrandis i de Fernando Pérez (1237-1262).

Matrimonis i descendents

[modifica]

Es casà el 1242 amb Blasco Eximénis d'Arenós dit "el Major" (?-1273/1274), fill d'Eximén Pérez d'Arenós,[1] amb qui tingué:

  • Gonçalbo Eximénez d'Arenós.
  • Teresa Eximénez d'Arenós i Ferrándis, promesa amb Blasco d'Alagón, fill de Blasco II d'Alagón.
  • Blasco Eximénez d'Arenós i Ferrándis.
  • Sança Eximénez d'Arenós i Ferrándis.
  • Ferrando Eximénez d'Arenós, el 1301 vengué Villamalur, Ayódar i Torralba del Pinar i el 1303 s'uní a la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor.
  • Arbre genealógic d´Alda Ferrandis
    Estefania Eximénez d'Arenós i Ferrándis.
  • Elvira Eximénez d'Arenós i Ferrándis, monja.
  • Mayor Eximénez d'Arenós i Ferrándis, monja.
  • Eximén Pérez d'Arenós i Ferrándis.

Es casà en segones núpcies abans del 3 de juny de 1286 amb Pere Jordán de la Peña, Sr. de Rodén i Lumpiach que va participar en les guerres de la Unió Aragonesa entre el 1283 i 1300.

Possessions

[modifica]

El 1258 posseïa Xest i el dot.

El 6 novembre del 1267 el concejo de Terol autoritza un nou poblament en Albentosa; perden aquesta propietat que posseïa amb Blasco.

El 12 de març del 1268 (amb Blasco): Mallec, Villamalefa, Villahermosa, Cortes, llocs del riu Millars, Bueynegro amb els seus termes i altres llocs del senyoriu del Castell d'Arenós.

Penja d'un pergamí en què A. (Arnau de Peralta) bisbe de Saragoça y lo Capitol de la església de Sant Salvador, per consideració a la devoció de don Blasch Exemen, senyor de Arenos, y de sa muller dona Alda, los hi concedexen la mitat dels delmes de les esglesies y viles de Arenoso, Villamalea, Villafermosa, Cortes, bove nigro, Andilla, Villamalur, Ayodar... datat a Saragoca a 6 de desembre de 1269.

En el testament del 1299 reparteix les seues possessions d'Arenós, Arañuel, Cirat, Toga, Villahermosa, Villamalefa i Sucaina.

Referències

[modifica]
  1. Escolano, Gaspar. Decadas de la historia de la insigne, y coronada ciudad y reino de Valencia (en castellà). vol 2. Terraza, Aliena y compañia, 1879, p. 312. 

Bibliografia

[modifica]