Aleix Vidal-Quadras i Roca
Aleix Vidal-Quadras i Roca (castellà: Alejo Vidal-Quadras Roca) (Barcelona, 20 de maig de 1945) és un polític català d'ideologia ultraconservadora i espanyolista, catedràtic de Física Atòmica i Nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] Escriu regularment a diversos mitjans de comunicació com el diari La Razón, La Gaceta de los Negocios o al seu blog personal hostatjat a Periodista Digital.
El 9 de novembre de 2023 va rebre un atac al carrer a Madrid, on fou tirotejat.[2]
Biografia
[modifica]Els Vidal-Quadras són una família de l'alta burgesia barcelonina descendents de Manuel (1783-1861)[3] i Aleix Vidal i Quadras (1797-1883),[4] indians de Sitges, i entre els seus membres hi ha el pintor Josep Maria Vidal-Quadras i Villavecchia, membre del Cercle Artístic de Sant Lluc,[5][6] i l'atleta Alfons Vidal-Quadras i Rosales.
Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (1969), el 1975 va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1983, el Premi Energia Nuclear de la Junta d'Energia Nuclear.[7] El 1988 va ser nomenat catedràtic de Física Atòmica i Nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona,[1] essent vocal del Consell de Seguiment sobre Seguretat Nuclear i Protecció Radiològica de Catalunya (1984-1992) i director del Servei de Física de Radiacions de la UAB (1984-1992). També ha tingut labor investigadora i docent en el Centre de Recerques Nuclears d'Estrasburg, en l'University College de Dublín i en el col·legi La Immaculada dels maristes de Barcelona.
Trajectòria política
[modifica]Ha estat president del Partit Popular de Catalunya entre 1991 i 1996, quan va ser apartat de la directiva després del Pacte del Majestic.[8] Fou diputat (1988-1999) i senador designat pel Parlament de Catalunya (1995-1999).[1] El 1993 creà la fundació Concordia y Libertad per a reforçar el seu discurs espanyolista.[9]
El 1999 va ser elegit eurodiputat pel Partit Popular, càrrec que renovà el 2004. Per a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 va deslligar-se del PP i es va presentar amb Vox, un nou partit de caràcter ultraconservador i espanyolista, sense arribar a treure representació,[10] i el 2015 va anunciar la seva baixa del partit.[11]
Controvèrsia
[modifica]El maig del 2009, el Partit dels Socialistes de Catalunya inclogué en un cartell de propaganda electoral de les eleccions al Parlament Europeu de 2009 l'adreça del lloc web corresponent a l'article dedicat a la figura de Vidal-Quadras de la viquipèdia en castellà. En aquest cartell només apareixia enllaç a la Viquipèdia sobre un fons vermell;[12] un fet que fou noticiable.[13]
Intent d'assassinat
[modifica]El 9 de novembre del 2023, al voltant de les 13.30 hores, Vidal-Quadras va ser tirotejat al carrer Núñez de Balboa de Madrid, al districte de Salamanca.[2] L'atacant li va disparar al cap, causant-li una ferida de bala a la mandíbula, i va escapar en una motocicleta que conduïa una altra persona i que fou trobada calcinada hores més tard als afores de Fuenlabrada. Es considerava la possibilitat que el crim hagués estat perpetrat per sicaris que, com ell havia apuntat, podrien estar a càrrec del règim islàmic de l'Iran.[14]
Obres
[modifica]- Cuestión de fondo (1993) ISBN 84-7639-162-5
- En el fragor del bien y del mal (1997) ISBN 978-84-239-7833-5
- La derecha: ¿Qué era? ¿Qué es? (1997) ISBN 978-84-233-2861-1
- Amarás a tu tribu (1998) ISBN 978-84-08-02441-5
- La constitución traicionada (2006) ISBN 978-84-96088-49-8
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Aleix Vidal-Quadras i Roca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Disparen contra Aleix Vidal-Quadras al carrer a ple dia a Madrid». Vilaweb, 09-11-2023. [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ «Manuel Bonaventura Joseph Vidal Quadras». geneanet. Laura Gámez.
- ↑ «Alejo Vidal Quadras». geneanet. Laura Gámez.
- ↑ «Historia» (en castellà). Familia Vidal-Quadras.
- ↑ Macià, Miquel; Martí, Pep «Vidal-Quadras, banca, esclavisme i política». Nació Digital, 05-01-2020.
- ↑ Alonso, Mariano «Vidal-Quadras: "Estaremos en el Grupo Popular Europeo"» (en castellà). Libertad Digital, 10-05-2014.
- ↑ Paradinas, Marcos «Aznar y su truco del Majestic: lo que cuenta y lo que oculta» (en castellà). El Plural, 16-10-2015.
- ↑ «Alejo Vidal-Quadras» (en castellà). Nueva Economía Fórum. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ «Vidal-Quadras, fora de l'Eurocambra». Ara, 26-05-2014.
- ↑ Cañizares, María Jesús «Vidal-Quadras abandona la militancia de Vox» (en castellà). Diario ABC, 09-02-2015.
- ↑ «Tanca: Wikipèdia». PSC. Arxivat de l'original el 30-05-2009.
- ↑ «El PSC sigue 'explotando' a Vidal-Quadras» (en castellà). El Mundo, 27-05-2009.
- ↑ «Vidal-Quadras, fora de perill després de rebre un tret en un atac que ell relaciona amb l'Iran». CCMA, 09-11-2023 [Consulta: 10 novembre 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa al Parlament Europeu Arxivat 4-3-2016 a Wayback Machine. (castellà)
- Fitxa al Senat Espanyol (castellà)
- Fundación Concordia Arxivat 2018-12-30 a Wayback Machine. (castellà)
Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
---|---|---|
Precedit per: Jorge Fernández Díaz |
President del Partit Popular de Catalunya 1991-1996 |
Succeït per: Alberto Fernández Díaz |
- Persones vives
- Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel PP
- Diputats al Parlament de Catalunya pel PP
- Diputats catalans del sud al Parlament Europeu
- Alumnes barcelonins de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Regidors a l'Ajuntament de Barcelona pel PP
- Sionistes espanyols
- Militants de Vox
- Naixements del 1945
- Diputats de la cinquena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la quarta legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la tercera legislatura del Parlament de Catalunya