1996
| Tipus | any civil i any de traspàs que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1996 (mcmxcvi) |
| Islàmic | 1417 – 1418 |
| Xinès | 4692 – 4693 |
| Hebreu | 5756 – 5757 |
| Calendaris hindús | 2051 – 2052 (Vikram Samvat) 1918 – 1919 (Shaka Samvat) 5097 – 5098 (Kali Yuga) |
| Persa | 1374 – 1375 |
| Armeni | 1445 |
| Rúnic | 2246 |
| Ab urbe condita | 2749 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020 | |
| Anys | |
| 1993 1994 1995 - 1996 - 1997 1998 1999 | |
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 29 de febrer, Barcelona: Inauguració del Museu d'Història de Catalunya.[1]
- 8 de setembre, Conca de Barberà i Balaguer: Felip de Borbó les visita i es converteix en el primer Borbó que ostenta el títol de duc de Montblanc.
- 13 de desembre: Un grup d'intel·lectuals nacionalistes espanyols creen, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el Foro Babel amb la intenció d'esdevenir un grup de pressió a favor de l'ús del castellà a Catalunya.
- Es funda la discogràfica Guerssen.
- Resta del món
- 29 de gener, Venècia: Un incendi destrueix completament el Gran Teatre La Fenice.[2]
- 29 de febrer, Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina: Finalitza el setge de Sarajevo mantingut pels paramilitars i soldats serbis durant la Guerra de Bòsnia, el més llarg contra una gran ciutat en la història militar moderna, des del 5 d'abril de 1992, durant gairebé quatre anys.
- 3 de març, Espanya: Eleccions generals, guanya el PP per un estret marge de 156 escons, i el PSOE 141.
- 7 de març, Ramallah, Cisjordània: s'hi constitueix el primer parlament palestí escollit democràticament.[3]
- 15 de març, Malabo, Guinea Equatorial: Teodoro Obiang, fins aleshores president del país, es proclama cap de l'estat.
- 25 de març, Brussel·les, Bèlgica: el Comitè Veterinari de la UE prohibeix les exportacions de vaca britànica així com els seus productes derivats, a causa de la malaltia de las "vaques boges" (encefalopatia espongiforme).[4]
- 27 de març, EUA: Surt a la venda el primer ordinador de butxaca Palm Pilot, amb el sistema operatiu Palm OS.
- 18 d'abril, Qana, Líban: L'exèrcit d'Israel bombardeja la base dels cascos blaus de l'ONU, matant almenys a 102 civils que s'hi refugiaven.[5]
- 5 de juliol, Edimburg, Escòcia: hi neix el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly; l'Institut Roslin ho farà públic el 23 de febrer de l'any següent
- 8 de juliol, Regne Unit: el grup femení de música anglesa Spice Girls publica el seu primer single i comença el fenomen "Spice Girls" al món.
- 26 de desembre, Corea del Sud: Vaga coreana de 1996
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements
[modifica]Països Catalans
- 6 de gener - Terrassa: Miki Núñez, cantant català.
- 7 de març - Sabadell: Manel Navarro, cantant català.
- 19 de març - Felanitx: Mariona Caldentey, futbolista mallorquina que juga com a centrecampista.[6]
- 24 de març - L'Olleria, Vall d'Albaida: Sara Micó Soler, futbolista valenciana, que juga com a defensa.[7]
- 29 d'abril - Sant Esteve de Palautordera: Albert Baró, actor català.
- 14 de maig, Argentona: Mireia Oriol, actriu i model catalana.
- 7 de juny - Sabadell: Judith Forca, waterpolista catalana del CN Sabadell, membre de la selecció espanyola.[8]
- 25 de juny - Vic: Núria Graham, cantant catalana.[9]
- 3 d'agost - Vilassar de Mar: David Solans, actor català.
- 1 de setembre - Santa Maria de Besora, Osona: Marina Comas i Oller, actriu catalana.[10]
- 22 de setembre - València: Fátima Diame, atleta valenciana d'ascendència senegalesa, especialitzada en triple salt.[11]
- 9 de desembre - Alt Empordà: Alberto Tarradas Paneque, polític català.
Resta del món
- 16 de gener, Moscou, Rússia: Anastassia Grixina, gimnasta artística russa, subcampiona olímpica a Londres 2012.[12]
- 26 de gener, Madrid, Espanya: María Pedraza, actriu espanyola de cinema i televisió.[13]
- 22 de març, Suècia: Ludvig Håkanson, jugador de bàsquet internacional
- 20 d'abril, Adanna: Veriko Tchumburidze, violinista turca d'origen georgià.[14]
- 25 d'abril, Fuengirola, Espanya: Miguel Herrán, actor espanyol.
- 26 d'abril, Marbella, Espanya: Pablo Raez, espostista i blocaire espanyol (M. 2017).
- 14 de maig, Amstelveen, Països Baixos: Martin Garrix, DJ i productor neerlandès.
- 15 de maig,
- Lymington, Anglaterra: Birdy, cantant i compositora anglesa.[15]
- Balanegra, Almeria: Nerea Camacho, actriu espanyola.[16]
- 27 de juny, Miami, Florida, EEUU: Lauren Jauregui, cantant americana, membre del grup femení Fifth Harmony.[17]
- 11 de juliol - Jamaica: Jacob Romero Gibson, actor jamaicà.
- 13 d'agost, Rosario (Argentina): Juan Cruz Komar, futbolista argentí que juga com a defensa
- 7 de novembre, Auckland, Nova Zelanda: Lorde, cantautora neozelandesa.[18]
- 26 de novembre, Hénin-Beaumont, Pas de Calais: Louane Emera, cantant i actriu francesa.[19]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 31 de gener, Barcelona: Paquita Ferrándiz, actriu teatral catalana (n. 1921).[20]
- 4 de febrer, Arenys de Mar, el Maresme: Fèlix Cucurull i Tey, escriptor i historiador català.
- 6 de febrer, Alella: Maria Oleart i Font, Oleart de Bel, poetessa i narradora catalana.[21]
- 10 de febrer, Palamós, el Baix Empordà: Lluís Figa i Faura, jurista i notari català.
- 17 de febrer, Barcelona, Hertha Frankel, ballarina i marionetista nascuda a Àustria i instal·lada a Espanya des de 1942 (n. 1913).[22]
- 14 de març, Barcelona, Conxa Sisquella i Planas, pintora i artista destacada de la postguerra (n. 1920).[23]
- 27 de març, Barcelona: Carme Soriano i Tresserra, nedadora catalana, molt popular a la dècada dels anys trenta (n. 1917).[24]
- 27 de maig, Barcelona: Enric Ribó i Sugrañes, director d'orquestra i de cor català (n. 1916).[25]
- 30 de juny, Barcelona: Miquel Arimany i Coma, escriptor i editor català.[26]
- 12 de juliol, Oberdürnbach (Àustria): Gottfried von Einem, compositoraustríac (n. 1918).[27]
- 19 de juliol, Campos, Mallorca: Damià Huguet Roig, poeta i editor mallorquí.
- 20 de juliol, Palma, Mallorca: Miquel Àngel Riera Nadal, escriptor mallorquí.[28]
- 26 d'octubre, València: Miquel Asins Arbó, compositor i director de música (78 anys).
- 3 de desembre, Barcelona: Joaquim Ventalló i Vergés, periodista, polític, traductor, poeta i publicista català.
- 6 de desembre, Barcelona: Maria Teresa Balcells i Llastarry, pianista i pedagoga catalana.[29]
- 14 de desembre, Osseraː Sofia Montaner i Arnau, trementinaire catalana, la darrera que va exercir aquest ofici (n. 1908).[30]
- 18 de desembre, Cambrilsː María Mullerat i Bassedas, mestra pionera en l'educació de nens i nenes amb discapacitat (n. 1903).[31]
- Barcelona: Soledad Martínez García, pintora catalana (n. 1901).[32]
- Resta del món
- 8 de gener,
- Madrid: Carmen Conde, mestra, poeta i narradora espanyola, la primera acadèmica de la Reial Acadèmia Espanyola (n. 1907).[33]
- París, França: François Mitterrand, polític francès, President de França.
- 18 de gener, París: Leonor Fini, pintora i artista surrealista argentina, il·lustradora i dissenyadora (n. 1908).[34]
- 3 de març, París: Marguerite Duras, escriptora francesa (81 anys).[35]
- 13 de març, Krzysztof Kieślowski, director de cinema polonès (n. 1941)[36]
- 21 de març, Lima: Enrique Delgado Montes, cantautor
- 2 d'abril, Madrid: Elena Romero Barbosa, compositora, pianista i directora d'orquestra (n. 1907).[37]
- 5 d'abril, Alcobendas, Madrid: Encarna Sánchez, periodista espanyola, locutora de ràdio i presentadora de televisió (n. 1935).[38]
- 6 d'abril, Dallas, Texas, EUA: Greer Garson, actriu estatunidenca.
- 17 d'abril, Madrid, Espanya: José Luis López Aranguren, filòsof, assagista i professor espanyol (86 anys).[39]
- 21 d'abril, Gekhi-Chu (República Txetxena d'Itxkèria) : Djokhar Dudàiev, fou el primer president de la República Txetxena d'Itxkèria (n. 1944)[40]
- 23 d'abril, Londres: Pamela Lyndon Travers, escriptora australiana, creadora de Mary Poppins.[41]
- 25 d'abril:
- Roma, Itàlia: Rafael Orozco Flores, pianista andalús (n. 1946).[42]
- Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Saul Bass, grafista estatunidenc (n. 1920).[43]
- 29 de maig, Santa Monicaː Tamara Toumanova, ballarina i actriu estatunidenca d'origen rus (n. 1919).[44]
- 2 de juny, Berlín, Alemanya: Pilar Lorengar, soprano espanyola (n. 1926).[45]
- 9 de juny, Madridː Rafaela Aparicio, actriu teatral, televisiva i cinematogràfica espanyola (n. 1906).[46]
- 10 de juny, Londresː Marie-Louise von Motesiczky, pintora austríaca (n.1906).[47]
- 11 de juny, Ascona, Suïssaː Brigitte Helm, actriu de cinema alemanya, protagonista de film mut Metropolis (1927) (n. 1906).[48]
- 15 de juny, Beverly Hills, Califòrnia: Ella Fitzgerald, cantant nord-americana de jazz (79 anys).[49]
- 17 de juny, Cambridge (Massachusetts): Thomas Kuhn, epistemòleg nord-americà (n. 1922).[50]
- 18 de juny, Montevideo: Amalia Polleri, professora, artista, poeta, periodista i crítica d'art uruguaiana (n. 1909).[51]
- 20 de juny, Múrciaː Elisa Séiquer, escultora espanyola (n. 1945).[52]
- 23 de juny, Atenes (Grècia): Andreas Papandreu (en grec Ανδρέας Γεώργιος Παπανδρέου), economista i polític grec, Primer Ministre de Grècia en tres ocasions. (n. 1919).[40]
- 25 de juny, Belfast (Irlanda del Nord): Ernest Walton, físic irlandès, Premi Nobel de Física de 1951 (n. 1903).[53]
- 9 de juliol, Madrid: Aurora Redondo, actriu de teatre i cinema (n. 1900).[54]
- 30 de juliol, Cobblers Cove, Barbados: Claudette Colbert, actriu teatral i cinematogràfica nord-americana (n. 1903).[55]
- 1 d'agost:
- París: Frida Boccara, cantant francesa (n. 1940).[56]
- Llombardia: Lucille Teasdale-Corti, pediatra i cirurgiana canadenca, que va treballar a Uganda contribuint al desenvolupament de serveis mèdics al nord del país.
- Basilea (Suïssa): Tadeusz Reichstein, metge suís d'origen polonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1950 (n. 1897).[57]
- 8 d'agost, Milton Keynes, (Anglaterra): Nevill Francis Mott, físic anglès, Premi Nobel de Física l'any 1977 (n. 1905).[58]
- 11 d'agost, Sofia (Bulgària)ː Baba Vanga, clarivident i curandera macedònica (n. 1911).[59]
- 13 d'agost, Lisboa, Portugal: António de Spínola, militar i polític portuguès, va ser el 15è president de la República Portuguesa.[40]
- 18 d'agost, Comtat d'Arlington, Virginiaː Isabel Morgan, viróloga nord-americana; creà una vacuna contra la poliomielitis (n. 1911).[60]
- 26 d'agost, Filipstad: Sven Stolpe, intel·lectual suec.
- 4 de setembre, Oxfordː Joan Clarke, criptoanalista i numismàtica anglesa, treballà a Bletchley Park durant la 2a Guerra Mundial (n. 1917).[61]
- 13 de setembre,Tupac Shakur, raper i actor dels Estats Units (n. 1971).[62]
- 17 de setembre, Berlin (Maryland) (EUA): Spiro Agnew, polític estatunidenc, vicepresident dels Estats Units (1969 - 1973) (n. 1918)[63]
- 20 de setembre, Varsòvia, Polònia: Paul Erdős, matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (n. 1913).[64]
- 22 de setembre, Los Ángeles, Califòrnia: Dorothy Lamour, actriu estatunidenca (n. 1914).[65]
- 26 de setembre, Londres (Anglaterra): Geoffrey Wilkinson, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (n. 1921).
- 28 de setembre, Kabul (Afganistan): Mohammad Najibullah, president de la República Democràtica de l'Afganistan (n.1947)
- 2 de novembre, Bowie, Maryland (EUA): Eva Cassidy, cantant de jazz i soul.[66]
- 13 de novembre: Bobbie Vaile, astrofísica i professora de física australiana
- 21 de novembre, Oxford, Anglaterra: Abdus Salam, físic pakistanès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1979 (70 anys).
- 22 de novembre, Alloue, Françaː María Casares, actriu espanyola de teatre i cinema que triomfà a França, on s'havia exiliat (n. 1922).[67]
- 2 de desembre, Madrid: Elena Soriano, escriptora espanyola, fundadora i directora de la revista El Urogallo (n. 1917).[68]
- 3 de desembre, Hamburg: Gisela Beutler, catedràtica d'universitat.
- 9 de desembre, Nairobi, Kenya: Mary Leakey, antropòloga i paleontòloga anglesa.[69]
- 13 de desembre, Beijing (Xina): Cao Yu (xinès tradicional: 曹禺, xinès simplificat: 曹禺, pinyin: Cáo Yǔ),escriptor xinès contemporani, al que s'ha considerat com el millor dramaturg en llengua xinesa del segle xx (n. 1910).[70]
- 20 de desembre, Seattle, EUA: Carl Sagan, astrònom i divulgador científic estatunidenc.
- 23 de desembre, Sarzana, Ligúria, Itàlia: Rina Ketty, cantant francesa nascuda a Itàlia (n. 1911).[71]
Notes
[modifica]- ↑ «Museu d'Història de Catalunya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «La Fenice | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ Kumaraswamy, P R. The A to Z of the Arab-Israeli Conflict (en anglès). Scarecrow Press, 2009, p. 197. ISBN 0810870150.
- ↑ «1996: BSE - CJD» (en anglès). BSE and CJD chrisis chronology. BBC. [Consulta: 28 juny 2015].
- ↑ Volk, Lucia. Memorials and Martyrs in Modern Lebanon (en anglès). Indiana University Press, 2010, p.123. ISBN 0253222303.
- ↑ «MARIONA: María Francesca Caldentey Oliver». Txapeldunak.com. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «SARA. Sara Mico Soler». La preferente. SPA Alicante. Fútbol de Com.Valenciana. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Judith Forca Ariza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ «Núria Graham» (en castellà). Discogs. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Marina Comas: Biografía, películas, series, fotos, vídeos y noticias» (en castellà). Estamos Rodando. [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Mas Latorre, Paula. «Entrevista Proyecto Fer. Fátima Diame, la reina del salto de longitud que mira hacia los Juegos Olímpicos» (en castellà). Plaza Deportiva. Ediciones Plaza, 04-05-2018. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Anastasia GRISHINA» (en anglès). Olympic Games. Olympic Gymnastics Artistic | Russian Federation, 03-12-2020. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Diaz, Camila. «María Pedraza» (en castellà). Historia-biografia.com, 30-07-2019. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Veriko Çumburidze ile keman tutkusu üzerine…» (en turc). Andante, 24-03-2013. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ «Birdy (8)» (en castellà). Discogs. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Nerea Camacho: "Algunos periodistas me preguntan cosas de mayores..."» (en castellà). Fotogramas, 18-08-2009. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Lauren Jauregui» (en castellà). Discogs. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Ramírez, Manuel Alejandro. «¿Por qué el regreso de Lorde se volvió viral en las redes sociales?» (en castellà). Público.es, 08-06-2021. [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Louane Emera» (en francès). Paris Match. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «Francesca Ferrándiz i Castells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ Piqué Pallàs, Sílvia. Entre la veu i la mirada: diàlegs i silencis en l’escriptura de Maria Oleart (tesi). Universitat Oberta de Catalunya. TFM. Màster d’Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies, 18 de gener de 2024. Arxivat 2024-04-03 a Wayback Machine.
- ↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 19-02-1996, pàg. 32.
- ↑ «Fundadorsː Conxa Sisquella i Planas». Fundació Francesc Fornells-Pla i Conxa Sisquella. [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ «Esquela» p. 26. La Vanguardia, 28-03-1996. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Enric Ribó i Sugrañes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Miquel Arimany i Coma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Miquel Àngel Riera». Anuaris.cat. Fundació Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-03-25. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Biografies. Maria Teresa Balcells i Llastarry». Associació musical de mestres directors. [Consulta: octubre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa». Estel Roig, 23-11-2018. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ Franzén, Maud. «Maria Mullerat i Bassedas». A: Dones de pes. 18 vides de Gràcia 1835-2015. Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 82-89. ISBN 978-84-9156-142-2.
- ↑ Diccionari biogràfic de dones. «Soledad Martínez García». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 1 d'octubre 2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
- ↑ «Carmen Conde Abellán | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Mujeres pintoras: La surrealista Leonor Fini». Trianarts, 06-03-2019. [Consulta: 16 novembre 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Elena Romero Barbosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Encarna Sánchez (1935-1996)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «José Luis Aranguren | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ 40,0 40,1 40,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «P.L. Travers» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «Rafael Orozco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Keene, Ann T. Bass, Saul (1920-1996), graphic designer. Oxford University Press, 2000-06.
- ↑ «Tamara Toumanova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Pilar Lorengar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ Román Fernández, Manuel. «Rafaela Díaz-Valiente Aparicio». Real Academia de la Historia. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ Black, Peter. «Obituary: Marie-Louise von Motesiczky» (en anglès). Independent, 23-10-2011. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ Sudendorff, Werner. «Obituary: Brigitte Helm» (en anglès). The Independent, 23-10-2011. [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ «Ella Fitzgerald». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Thomas S. Kuhn | American philosopher and historian» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Amalia Polleri» (en anglès). Revista Arte y Cultura. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Elisa Séiquer - Región de Murcia Digital». [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1951» (en anglès americà). [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Aurora Redondo · Entrevista». FIGURAS. Número 3. Entrevistas de teatro. Centro de Documentación Teatral. INAEM. Ministerio de Cultura y Deporte. Gobierno de España, 2018. [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Claudette Colbert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Boccara, Frida (1940-1996)». Pares. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1950» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1977» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2020].
- ↑ «Profecías siglo XXI: ¿Baba Vanga predijo el coronavirus?» (en castellà). Clarín, 23-04-2020. [Consulta: 24 setembre 2020].
- ↑ «Isabel Merrick Morgan, PhD» (en anglès). Polio Place, Post-Polio Health International. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ «Joan Clarke: la criptóloga que ayudó a descifrar (el) Enigma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 13-07-2017. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ «Tupac Shakur | Biography, Songs, Albums, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Spiro Agnew | Biography, Scandal, & Resignation» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Paul Erdős | Hungarian mathematician» (en anglès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Dorothy Lamour (1914-1996) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ The Afterlife of Eva Cassidy Arxivat 22 de setembre de 2014 a Wayback Machine. (PDF) Dorian Lynske, Word Magazine, 9 de setembre de 2003. pàg. 92-96
- ↑ «María Casares | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ Mora, Miguel «Fallece la escritora Elena Soriano, fundadora de la revista 'El Urogallo'» (en castellà). El País [Madrid], 04-12-1996. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Mary Douglas Leakey | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Rina Ketty - Biographie». Du Temps des cerises aux Feuilles Mortes. [Consulta: 5 gener 2021].
