Aleksandr Drujinin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 octubre 1824 (Julià)  Sant Petersburg (Rússia) | ||
| Mort | 14 gener 1864 (Julià) (39 anys) Sant Petersburg (Rússia) | ||
| Causa de mort | tuberculosi | ||
| Sepultura | Cementiri de Smolensk | ||
| Formació | Cos de Patges | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, biògraf, militar, traductor, crític literari, periodista | ||
| Família | |||
| Germans | Grigoriy Vasilyevich Druzhinin | ||
Aleksandr Drujinin (Sant Petersburg, 8 d'octubre de 1824 (Julià) - Sant Petersburg, 14 de gener de 1864 (Julià)), nom complet amb patronímic Aleksandr Vassílievitx Drujinin, (rus: Алекса́ндр Васи́льевич Дружи́нин), fou un novel·lista, crític literari i traductor rus.
Biografia
[modifica]DDruzhinin va néixer en una família acomodada al barri de Golov, part de la gubèrnia de Sant Petersburg. Va ser educat a casa fins a l'edat de setze anys, i després enviat a l'escola militar. Després de graduar-se en 1843, es va incorporar al regiment finlandès de la Guàrdia Imperial russa, on va ser elegit com a bibliotecari del regiment i es va fer amic de Pàvel Fedótov, que després seria un famós pintor. En 1846 es va retirar de l'exèrcit i va començar a treballar com a funcionari civil. Va sortir de l'administració pública després de cinc anys per tal de dedicar-se completament a activitats literàries.[1] De 1848 a 1855 va ser editor de la important revista literària Sovremennik (El Contemporani). Durant aquest temps va publicar un gran nombre de novel·les curtes, contes i fulletons, va traduir diverses obres de la literatura anglesa al rus i va escriure una biografia del pintor Pàvel Fedótov.[1][2]
El 1847 va publicar la seva obra més popular, la novel·la epistolar Polinka Saks. Va continuar amb La història d'Aleksei Dmitritx en 1848. Totes dues van ser publicats a Sovremennik, i va rebre elogis del prominent crític Vissarion Belinski. Després de la mort de Belinski en 1848, Drujinin i Pàvel Ànnenkov es van convertir en els crítics més importants de Rússia.[1]
Quan se'n va anar de Sovremennik, va editar la revista El Gabinet de Lectura, on es proposava una visió conservadora de la literatura, on es negava que hauria d'estar subordinada a objectius socials i polítics, que va ser el plantejament defensat per Txernixevski i Dobrolíubov, les veus ideològiques de Sovremennik. Drujinin es va convertir en un dels principals defensors del moviment estètic en la literatura russa, juntament amb Pàvel Ànnenkov i Vassili Botkin. [1][2]
Drujinin també va ser el principal iniciador del Fons literari, una organització el propòsit de la qual era donar assistència financera als escriptors necessitats. Fiódor Dostoievski treballà com a secretari del Fons entre 1863 i 1865. Dostoievski també va participar amb Drujinin en la recaptació de fons per a l'organització.[3]
Drujinin va mantenir amistat amb molts dels seus contemporanis més famosos, incloent Lev Tolstoi, Aleksandr Ostrovski i Ivan Turguénev, amb qui va intercanviar cartes. Va morir de tuberculosi en 1864, i va ser enterrat al cementiri de Vólkovo de Sant Petersburg.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Katz, Michael R. Introduction to Polinka Saks, and The Story of Aleksei Dmitrich. Northwestern University Press, 1992, p. 1–13. ISBN 0-8101-1077-6 [Consulta: 7 gener 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Terras, Victor. Handbook of Russian Literature. Yale University Press, 1990, p. 116–117. ISBN 0-300-04868-8 [Consulta: 7 gener 2012].
- ↑ Lantz, Kenneth. The Dostoevsky Encyclopedia. Greenwood Press, 2004, p. 121. ISBN 0-313-30384-3 [Consulta: 7 gener 2012].
