Aleksandr Korkin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 febrer 1837 (Julià)  Zhidovinovo (Rússia) (en)  | ||
| Mort | 19 agost 1908 (Julià) (71 anys) Sant Petersburg (Rússia) | ||
| Causa de mort | nefritis | ||
| Sepultura | Cementiri ortodox de Smolensk (Sant Petersburg) 59° 56′ 46″ N, 30° 15′ 04″ E / 59.946060°N,30.251225°E | ||
| Formació | Universitat de Sant Petersburg | ||
| Tesi acadèmica | Sobre la determinació de funcions arbitràries en integrals d'equacions diferencials lineals parcials (1860) | ||
| Director de tesi | Pafnuti Txebixov | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica | ||
| Ocupació | Matemàtiques | ||
| Organització | Universitat de Sant Petersburg Acadèmia Naval Nikolaievskaia | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Dmitri Grave, Nikolai Gunter, Aleksei Krilov | ||
| Família | |||
| Pares | Nikolai Ivanovitx Korkin | ||
| Premis | |||
Aleksandr Nikolaievitx Korkin (rus: Александр Николаевич Коркин 1837-1914) va ser un matemàtic rus.
Vida i Obra
[modifica]Korkin va néixer en una família de camperols. Va preparar-se pels estudis secundaris amb el matrimoni Ivanitskii, ell havia estat alumne de Buniakovski i ella li va ensenyar francès i alemany. El 1847 va entrar al insitut de Vólogda on es va graduar amb setze anys, edat que no li permetia entrar a la universitat, així que va estar un any lliure. El 1854 va entrar a la facultat de física i matemàtiques de la universitat de Sant Petersburg, on va tenir com professors Txebixov, Buniakovski, Somitx i Savitx. El 1858 es va graduar i va passar a ser professor del Primer Cos de Cadets.[1]
El 1860 va obtenir el doctorat i va guanyar l'oposició per la plaça docent que havia quedat vacant per la jubilació de Buniakovski. El 1862, en tancar-se la universitat pels disturbis estudiantils, va prendre dos anys sabàtics per anar a estudiar a París i Berlín, on va rebre la influència d'Ernst Kummer. Korkin va fer classes a la universitat fins a la seva mort el 1908, gairebé cinquanta anys. Durant aquest temps va dinar classes de gairebé tots els temes de les matemàtiques. També va ser professor de càlcul diferencial a l'Escola Naval Nikolaievskaia de 1870 a 1900.[2]
Korkin va escriure la majoria dels seus treballs de recerca en francès, idioma que coneixia molt bé, com l'alemany i el llatí.
Els seus treballs més influents van ser tres articles publicats entre 1872 i 1877 conjuntament amb Iégor Zolotarev[3] sobre la teoria de les formes quadràtiques positives.[4] Aquests treballs, que ja van interessar Charles Hermite en aquell temps, continuarien presents en les obres d'Adolf Hurwitz i Henri Poincaré.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Delone, 2005, p. 27.
- ↑ Delone, 2005, p. 28.
- ↑ Delone, 2005, p. 31 i ss.
- ↑ Piazza, 2007, p. 456.
- ↑ Brechenmacher, 2011, p. 25.
Bibliografia
[modifica]- Brechenmacher, Frederic «Autour de pratiques algébriques de Poincaré (1878-1885)» (en (francès)). HAL, 2011, pàg. 1-44.
- Delone, Boris N. «Aleksandr Nikolaevich Korkin». A: The St. Petersburg School of Number Theory (en (anglès)). AMS - LMS, 2005, p. 25-60. ISBN 0-8218-3457-6.
- Piazza, Paola. «Zolotarev's Theory of Algebraic Numbers». A: Catherine Goldstein, Norbert Schappacher, Joachim Schwermer (eds.). The Shaping of Arithmetic (en (anglès)). Springer, 2007, p. 453-462. ISBN 978-3-540-20441-1.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Aleksandr Korkin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)