Aleksandra Potànina
  | |
| Nom original | (ru) Александра Викторовна Потанина |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ru) Александра Викторовна Лаврская 26 gener 1843 Nijni Nóvgorod (Rússia) |
| Mort | 19 setembre 1893 (Julià) (50 anys) Xina |
| Activitat | |
| Ocupació | exploradora, viatgera, geògrafa, etnògrafa |
| Família | |
| Cònjuge | Grigorij Nikolaevič Potanin |
| Germans | Valerian Viktorovitch Lavrski Konstantin Lavrskiy |
| Premis | |
Aleksandra Víktorovna Potànina va ser una geògrafa i exploradora russa, coneguda per ser una de les primeres dones a ser admesa a la Societat Geogràfica de Rússia. Els viatges més importants de la seva carrera els va fer a l'Àsia central.
El cràter de Venus Potanina va ser batejat en honor d'Aleksandra Potànina.[1]
Carrera
[modifica]Era casada amb l'etnògraf Grigori Potanin, amb qui va realitzar quatre expedicions a l'Àsia central:
- Al nord-oest de Mongòlia (1876-1877)
- Zaisan de la Vall Negra Irtysh (1879-1880)
- Al nord de la Xina, el Tibet i Mongòlia Centra (1884-1886)
- L'estudi de l'altiplà tibetà creuant el desert de Gobi (1892-1893)
Durant la darrera expedició, Potànina va emmalaltir greument i va morir el 19 de setembre de 1893 prop de la ciutat de Zhuo-Hua de camí a Xangai. S'hi construí un monument damunt de la seva tomba.[2]
El treball d'investigació que va realitzar sobre els pobles de l'Àsia central van ser una valuosa contribució a la geografia. Es va convertir en una de les primeres dones admeses a la Societat Geogràfica Russa. El 1887, per la seva obra Buriatia, Aleksandra Potànina va rebre la Gran Medalla d'Or de la Societat Geogràfica Russa.[3]
Bibliografia
[modifica]- Зарины, В. и Е.. Путешествия А.В. Потаниной (en rus), 1950, p. 100.
Referències
[modifica]
- ↑ «Potanina, Venus, Venus» (en anglès).[Enllaç no actiu]
- ↑ «Monument at tomb of Russian explorer Aleksandra Potanina - Kyakhta» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2021].
- ↑ «АЛЕКСАНДРА ВИКТОРОВНА ПОТАНИНА И ЕЁ ЭТНОГРАФИЧЕСКИЙ ОЧЕРК «БУРЯТЫ» - Исторические науки - Организация работы с молодежью» (en rus). [Consulta: 1r febrer 2021].