Aleksei Stakhànov

Aleksei Stakhànov

Nom original	(ru) Алексей Григорьевич Стаханов
Biografia
Naixement	3 gener 1906 Lugovaya (Rússia) (en)
Mort	5 novembre 1977 (71 anys) Txistiakove (Ucraïna)
Causa de mort	esclerosi múltiple
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Formació	Acadèmia Industrial
Activitat
Ocupació	polític, minaire, Nomenklatura
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Participà en
10 març 1939	18è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Premis
(23 setembre 1970)  Orde de Lenin (23 setembre 1970)  Heroi del Treball Socialista (8 desembre 1935)  Orde de Lenin  Medalla d’Honor dels Miners  Medalla d’Honor dels Miners, 1r grau  Medalla d’Honor dels Miners, 2n grau  Medalla d’Honor dels Miners, 3r grau  Medalla del 30è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica  Medalla del Centenari de Lenin  Medalla del 800è Aniversari de Moscou  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Orde de la Bandera Roja del Treball  Medalla dels Treballadors Veterans  Orde de l'Heroi del Treball Socialista

Aleksei Grigórievitx Stakhànov (en rus Алексей Григорьевич Стаханов, 1905-1977) fou un cèlebre miner soviètic nascut a Lúgovaia, prop d'Oriol. Fou nomenat Heroi del Treball Socialista el 1970.

Arran d'un concurs organitzat pel Komsomol, aquest miner de la mina Tsentràlnaia-Irmino del Donbàs aconseguí extraure catorze vegades més carbó que la mitjana el 31 d'agost de 1935: 102 tones en 6 hores de treball. El normal eren 7 tones. La propaganda soviètica l'agafà com a model per a tots els treballadors de l'URSS. Aquest exemple de sacrifici personal en benefici del Partit rebé el nom d'estakhanovisme.

Carrera

El 1927, començà treballant a la mina de Tsentràlnaia-Irmino, a la vila de Kadievka, al Donbàs ucraïnès. L'agost de 1935 va ser quan va batre el famós rècord, 102 tones de carbó extretes en 5 hores i 45 minuts de treball. El 9 de setembre, Stakhànov trencà el seu propi rècord amb l'extracció de 227 tones de carbó. És a partir d'aquest moment quan esdevé model per a tots els treballadors, per la seva empenta i el seu sacrifici. Fins i tot va ser portada del Time Magazine. Tanmateix, la veracitat d'aquesta fita ha estat molt discutida: pareix que Stakhànov hauria rebut ajuda de col·legues seus, a causa de l'interès del Partit en l'èxit del que ja era model de treballador socialista.

Entre 1936 i 1941, Stakhànov estudià a l'Acadèmia Industrial de Moscou. Entre 1941 i 1942, va ser nomenat director de la mina núm. 31 de Karaganda. Entre 1943 i 1957, Stakhànov treballà al Ministeri de la Indústria del Carbó de la Unió Soviètica. Entre 1957 i 1959, se'l nomenà cap del trust Txistiakovantratsit, com a ajudant de l'enginyer en cap de la mina núm. 2/43 al departament Torezantratsit del trust abans esmentat. Ací romangué fins a la seva jubilació el 1974.

Stakhànov també va ser diputat del Soviet Suprem. Va rebre dos Ordes de Lenin, un Orde de la Bandera Roja i nombroses medalles. L'últim diumenge d'agost va ser proclamat la «Diada del miner de carbó», presumiblement en honor seu.

Vegeu també

• Estakhanovisme
• Propaganda
• Emulació socialista