Alemany silesià
| Schläsche Sproache | |
|---|---|
| Altres noms | Schläs'sche Sproche |
| Tipus | llengua, llengua viva i dialecte  |
| Ús | |
| Parlants | 22.900:[1] 12.000 a Polònia i 10.900 a Txèquia |
| Parlants nadius | 22.900 |
| Rànquing | No està al top 100 |
| Autòcton de | Silèsia |
| Estat | Polònia, Txèquia, Alemanya |
 | |
Mapa dels dialectes silesians | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals alt alemany alt alemany inferior alemany central oriental | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | sli |
| ISO 639-3 | sli |
| Glottolog | lowe1388 |
| Ethnologue | sli |
| IETF | sli |
| Endangered languages | 5386 |
Alemany silesià (Schläsche Sproache/Schläs'sche Sproche, alemany: Schlesisch) o baix silesià, és una varietat lingüística de l'alemany parlada a Silèsia. Actualment l'àrea es troba principalment al sud-oest de Polònia però també al nord-est de la República Txeca i a Alemanya oriental. Els dialectes del grup estan gairebé extingits.
Història
[modifica]En el seu origen, l'alemany silesià aparegué en el segle xii com a derivació de l'alt alemany mitjà amb una forta influència de l'alt alemany, de l'alt saxó, del fràncic oriental, el turingi i el silesià. Els habitants de Silèsia podrien ser descendents dels colons que hi arribaren en el segle xiii procedents de l'Alta Lusàcia, Saxònia, Turíngia i Francònia.
Després de la Segona Guerra Mundial les autoritats comunistes locals prohibiren l'ús de la llengua. Després de l'expulsió dels alemanys de Silèsia, la llengua i la cultura alemanyes gairebé desaparegueren de Silèsia quan fou incorporada a Polònia el 1945. Les autoritats poloneses prohibiren l'ús de l'alemany. Encara avui hi ha sentiments trobats tant entre polonesos com en els alemanys, principalment a causa dels crims de guerra nazis com de l'expulsió i la neteja ètnica dels alemanys ètnics dels antics territoris orientals d'Alemanya que foren cedits a Polònia per l'Acord de Potsdam.
L'alemany silesià no té cap mena de reconeixement legal de l'Estat polonès, tot i que la minoria alemanya a Polònia ha obtingut un cert reconeixement des de la caiguda del comunisme el 1991 i l'entrada de Polonia en la Unió Europea. L'alemany silesià pot dividir-se en els varietats Gebirgsschlesische Dialektgruppe, Südostschlesische Dialektgruppe, mittelschlesische Dialektgruppe, westschlesische Dialektgruppe i neiderländische Dialektgruppe.[2] El nordostböhmische Dialektgruppe també forma part del silesià.[3][4]
L'alemany silesià fou la llengua en la que foren escrites les poesies de Karl von Holtei i Gerhart Hauptmann durant el segle xix.
Referències
[modifica]- ↑ Alemany silesià a Ethnologue
- ↑ Ludwig Erich Schmitt (Hrsg.): Germanische Dialektologie. Franz Steiner, Wiesbaden 1968, p. 138-139
- ↑ Ludwig Erich Schmitt (Hrsg.): Germanische Dialektologie. Franz Steiner, Wiesbaden 1968, p. 143
- ↑ Alois Kreller: Wortgeographie des Schönhengster Landes. Kraus, Nendeln 1939, 1979 Kraus, vol. 3, p. 3
Enllaços externs
[modifica]
