Alessandro Arcangeli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1871  Roma |
| Mort | 1918 (46/47 anys) Chicago (Illinois) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Baríton |
| Instrument | Veu |
Alessandro Arcangeli (Roma, Itàlia, 1871 - Chicago, EUA, 1918) fou un baríton italià destacat per la seva refinada veu i la seva combinació de cant i actuació.[1][2] La major part de la seua vida, excepte actuacions concretes que resten documentades sobretot al continent americà i a la seva Itàlia nadiua, roman força desconeguda.[3]
Probablement va debutar el 1893 i durant aquella època va cantar eminentment a Amèrica, en ciutats tals com Belém i Rio de Janeiro (Brasil), Buenos Aires i Santa Fe (Argentina).[1] També ho feu, a partir de la segona meitat de la dècada de 1890 i fins ben entrat el decenni del 1900, en les ciutats italianes de Torí, Florència, Carpi, Roma, Gènova o Parma (entre d'altres), així com a Madrid.[1] El gener de 1901, després de la mort de Giuseppe Verdi, Arcangeli formà part, amb un elenc d'altres tenors, solistes, sopranos, un baix i un altre baríton, del seu memorial —conduït per Arturo Toscanini a la Scala de Milà (Itàlia) amb diversos dels extractes de set de les òperes més reconegudes del compositor difunt.[4] Mesos després, va cantar a la temporada 1901-1902 del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.[5]
Sembla que anys més tard, d'ençà de 1907, ja només va aparèixer en diferents teatres d'òpera estatunidencs amb un èxit prou celebrat a la premsa novaiorquesa de San Francisco.[1][2][6] Un d'ells fou Tosca, de Giacomo Puccini, en què Arcangeli hi interpretà el paper de Scarpia.[2] De fet, sembla que el mateix Puccini li tingué molta estima i el considerà un dels màxims intèrprets de les seves òperes.[1] No se'n coneix més informació fins a la data de la seva mort l'any 1918.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Alessandro Arcangeli» (en anglès). Forgotten Opera Singers, n.d. [Consulta: 2 febrer 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Conklin & Haskin «Alessandro Arcangeli» (en anglès). San Francisco Daily Times, 1917, pàg. 27-28.
- ↑ Godi, Giovanni; Sisi, Carlo. La tempesta del mio cor : il gesto del melodramma dalle arti figurative al cinema (en italià). Milano: Mazzotta, 2001, p. 45. ISBN 88-202-1477-6.
- ↑ Sachs, Harvey. Toscanini: Musician of conscience (en anglès). 1a ed. Nova York: Liveright Publishing, 2017, p. 141. ISBN 978-1-63149-272-3.
- ↑ «Dades representació» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ Demerath, J. French; Smith, E. French «Alessandro Arcangeli: Celebrated Baritone». The Musical Leader, vol. 4, 1917, pàg. 683.