Alessandro Padoa
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 octubre 1868  Venècia (Itàlia) | ||
| Mort | 25 novembre 1937 (69 anys) Gènova (Itàlia) | ||
| Tesi acadèmica | Di alcuni postulati della geometria euclidea dati con la maggior indipendenza possibile dall’intuizione (1895 ) | ||
| Director de tesi | Giuseppe Peano | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Universitat de Gènova (1932–1936) | ||
| Alumnes | Carlo Federici Casa | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Elisabetta Padoa | ||
| Pares | Pellegrino Padoa i Pasqua Levi | ||
Alessandro Padoa (Venècia, 14 d'octubre de 1868 - Gènova, 25 de novembre de 1937) va ser un matemàtic italià.
Vida i obra
[modifica]Padoa va néixer a Venècia, ciutat en la qual va fer els seus estudis secundaris, ingressant després a la universitat de Pàdua per estudiar enginyeria, estudis que no va poder acabar per motius familiars. Més tard, va continuar els seus estudis, primer a la universitat de Bolonya i després a la de Torí, en la qual va fer amistat amb Mario Pieri. El 1895 es va graduar amb una tesi dirigida per Giuseppe Peano.[1]
Després de graduar-se va ser professor de matemàtiques a diferents instituts de secundària a Pinerolo, Sondrio, Roma, Chioggia i Cagliari, fins al 1909 en que va ser nomenat professor del institut Vittorio Emanuele de Gènova, ciutat en la qual va romandre la resta de la seva vida.
Tot i que va intentar diverses vegades aconseguir una plaça docent universitària[2] no va reeixir fins al 1932 en que va ser nomenat professor de lògica matemàtica de la universitat de Gènova. Es va jubilar el 1936.
Padoa va ser el principal docent i divulgador de la lògica ideogràfica i des del 1898 va posar totes les seves energies en cicles de seminaris sobre el tema a Brussel·les (1898), Pavia (1899), Roma (1900 i 1906), Cagliari (1906-7), Ginebra (1911) i Gènova (1932-1937).[3] Del seminari de Ginebra sorgirà el seu llibre més notable: La Logique déductive dans sa dernière phase de développement (1912).
A ell se li deu la interpretació (1900) de que les nocions primitives d'una teoria no poden ser definides en termes d'altres nocions de la teoria.[4] Aquesta interpretació seria desenvolupada amb posterioritat,[5] sobre tot pel matemàtic Alfred Tarski.
El 1934, la Reale Accademia dei Lincei el va honorar amb el seu premi en matemàtiques.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Marchisotto i Smith, 2007, p. 94.
- ↑ Luciano, 2010, p. 284.
- ↑ Luciano, 2010, p. 293.
- ↑ Suppes, 1999, p. 169.
- ↑ Borga, 2011, p. 89.
- ↑ Marchisotto i Smith, 2007, p. 95.
Bibliografia
[modifica]- Borga, Marco; Fenaroli, Giuseppina; Garibaldi, Antonio C. «Ricordo di Alssandro Padoa (1868-1937)» (en italià). Epistemologia, Vol. 31, Num. 1, 2008, pàg. 133-152. ISSN: 1825-652X.
- Borga, Marco «Su alcuni contributi di Alessandro Padoa e Mario Pieri ai fondamenti della geometria» (en italià). Epistemologia, Vol. 34, Num. 1, 2011, pàg. 89-113. DOI: 10.1400/177016. ISSN: 1825-652X.
- Luciano, Erika. «Sulla didattica della Logica Matematica: dalle conferenze di A. Padoa (1898) all'istituzione dei corsi ufficiali (1960)». A: Clara Silvia Roero (ed.). Peano e la sua Scuola fra Matematica, Logica e Interlingua (en italià). Deputazione subalpina di storia patria, 2010. ISBN 9788890476358.
- Marchisotto, Elena Anne; Smith, James T. The Legacy of Mario Pieri in Geometry and Arithmetic (en anglès). Birkhäuser, 2007. ISBN 978-0-8176-3210-6.
- Suppes, Patrick. Introduction to Logic (en anglès). Dover Publications, 1999. ISBN 0-486-40687-3.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alessandro Padoa» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Kennedy, Hubert C. «Padoa, Alessandro». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 maig 2019]. (anglès)
- Roero, Clara Silvia. «PADOA, Alessandro». Dizionario Biografico degli Italiani, 2014. [Consulta: 16 maig 2019]. (anglès)