Vés al contingut

Aleta pelviana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Lampanyctodes hectoris
(1) - opercle, (2) - línia lateral, (3) - aleta dorsal, (4) - aleta adiposa, (5) - peduncle caudal, (6) - aleta caudal, (7) - aleta anal, (8) - fotòfors, (9) - aletes pelvianes (per parells), (10) - aletes pectorals (per parells)
Aletes pelvianes d'un neogobi melanòstom en forma de ventosa.

Les aletes pelvianes, pèlviques o ventrals[1] són unes aletes aparellades localitzades a la superfície ventral dels peixos, soldades a la cintura pelviana[2] i lleugerament separades entre si.[1] Estan col·locades més avall i una mica més enrere que les aletes pectorals, tot i que la seva posició relativa és molt variable; mentre les espècies més arcaiques les tenen en posició abdominal, en les més evolucionades se situen molt més pròximes a l'extremitat anterior del cos.[2]

La forma de les aletes pelvianes varia en moltes espècies, i fins i tot sovint poden transformar-se en ventoses.[2] Són homòlogues a les extremitats posteriors dels tetràpodes terrestres.[3] La seva funció és la de mantenir l'equilibri els peixos, i fins i tot els ajuden a frenar bruscament mentre neden si estan desplegades cap avall; en els mascles, estan equipades amb gonopodis, els òrgans copuladors que permeten la transferència d'espermatozoides.[4]

Les estructures de l'aleta pèlvica poden estar molt especialitzades en els actinopterigis. Els gòbids i els cicloptèrids modifiquen les seves aletes pèlviques en un disc ventosa que els permet adherir-se al substrat o escalar estructures, com les cascades.[5] En els phallostethidae, els mascles han modificat les seves estructures pèlviques en un dispositiu copulador espinós que subjecta la femella durant l'aparellament.[6]

Així com passa amb les aletes pectorals i dorsals, durant la natació es pleguen per tal d'aportar més aerodinàmica a l'animal.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Club d'Immersió Biologia :: 24. Glossari, · Peix òssi, Facultat de Biologia · UB
  2. 2,0 2,1 2,2 Aleta a enciclopedia.cat
  3. Hall, Brian K. Fins into Limbs: Evolution, Development, and Transformation (en anglès). University of Chicago Press, 2008-09-15. ISBN 9780226313405. 
  4. A. Belluscio. «Biologia e sistematica dei pesci (Università di Roma "La Sapienza", Laurea Triennale in Scienze Naturali e Scienze Biologiche)» (PDF) (en italià), 11-05-2006. Arxivat de l'original el 15 febbraio 2010. [Consulta: 20 setembre 2007].
  5. Maie, Takashi; Schoenfuss, Heiko L.; Blob, Richard W. «Ontogenetic Scaling of Body Proportions In Waterfall-climbing Gobiid Fishes from Hawai'i and Dominica: Implications for Locomotor Function» (en anglès). Copeia, 2007, 3, 10-09-2007, pàg. 755–764. DOI: 10.1643/0045-8511(2007)2007[755:OSOBPI]2.0.CO;2. ISSN: 0045-8511.
  6. Shibukawa, Koichi, Dinh Dac Tran, and Loi Xuan Tran. "Phallostethus cuulong, a new species of priapiumfish (Actinopterygii: Atheriniformes: Phallostethidae) from the Vietnamese Mekong." Zootaxa 3363.1 (2012): 45-51. (anglès)