Alec Aitken

Alec Aitken

Biografia
Naixement	(en) Alexander Craig Aitken 1r abril 1895 Dunedin (Nova Zelanda)
Mort	3 novembre 1967 (72 anys) Edimburg (Escòcia)
Sepultura	Cementiri de Warriston, Crematorium 55° 58′ 14″ N, 3° 11′ 45″ O
Formació	Universitat d'Edimburg (1923–1926) Universitat d'Otago (1913–1920) Otago Boys' High School (1908–1913)
Tesi acadèmica	The smoothing of data  (1925 )
Director de tesi	Edmund Whittaker
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, estadística, estadística matemàtica, anàlisi numèrica i àlgebra lineal
Ocupació	matemàtic, escriptor, professor d'universitat, estadístic, polític
Ocupador	Universitat d'Edimburg (1925–1965) Otago Boys' High School (1920–1923) Cos d'exèrcit d'Austràlia i Nova Zelanda (1915–1917)
Membre de	Institut d'Estadística Matemàtica (membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica) (1947–) Royal Society (1936–) Reial Societat d'Edimburg Reial Societat de Literatura
Carrera militar
Rang militar	sergent
Conflicte	Primera Guerra Mundial campanya de Gal·lípoli Batalla del Somme
Obra
Obres destacables procés Δ² d'Aitken interpolació d'Aitken
Estudiant doctoral	Hans Schneider, Henry Daniels, Donald Livingstone, Leonard Roy Shenton, Nora Calderwood, James Towers Campbell, Alastair James Howie, David Boss Hunter, John Leonard Mott, William Wallace Muir, David Earle Bailey, Florence Mary Harding, Harold Silverstone, Henri Theodore Gonin, Alexander Fairley Buchan, Leon Solomon, Walter Frederick Kibble, Hendrik Stefanus Steyn, Ragy Halim Makar, Arthur Asquith Rayner, Narbheshanker Madhavji Bhatt, Edwin Robert Dalziel, Dip Narayan Lal, Hamish Glen Anderson, John Sutherland i Robert William Hiorns
Família
Cònjuge	Mary Winifred Betts
Pares	William Aitken i Elizabeth Towers
Premis
(1964)  Membre de la Reial Societat de Literatura (1948)  Premi Gunning Victoria Jubilee (1947)  membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica (1936)  Membre de la Royal Society (1930)  Premi Makdougall Brisbane (1925)  Membre de la Reial Societat d'Edimburg  membre honorífic de la Royal Society de Nova Zelanda

Alec Aitken (anglès: Alexander Craig Aitken) (Dunedin, 1 d'abril de 1895 - Edimburg, 3 de novembre de 1967) va ser un matemàtic i estadístic neozelandès que va treballar a Escòcia i famós per la seva extraordinària memòria.

Vida i Obra

Després de fer els estudis secundaris a l'institut de nois d'Otago, va ingressar el 1913 a la universitat d'Otago, en la qual encara no hi havia departament de matemàtiques. Amb la Primera Guerra Mundial, es va enrolar el 1915 en la força expedicionària neozelandesa i va lluitar, primer, a la batalla de Gal·lípoli (1915) i, després, a la batalla del Somme (1916), essent ferit al bosc de Delville (Longueval). Un cop ferit va demostrar la seva prodigiosa memòria en dictar, en semi-inconsciència, el nom complet, el número de soldat, el nom del familiar més proper i l'adreça de tots i cadascun dels homes de la seva patrulla: un total de cinquanta-sis persones. Aquesta extraordinària memòria (a l'escola, ja havia memoritzat els 10.000 versos de l'Eneida) i la seva facilitat per al càlcul mental (multiplicava mentalment nombres de nou xifres en menys de trenta segons) van ser objecte d'estudi pels psicòlegs en èpoques posteriors. D'altra banda, el record d'aquestes experiències bèl·liques el va turmentar la resta de la seva vida, afectant la seva salut pels llargs períodes d'insomni que patia.

El 1917, ja retornat a Dunedin, va reprendre el seus estudis a la universitat d'Otago en la qual es va graduar el 1920. Els tres anys següents va ser professor del seu mateix institut, donant classes de francès, de llatí i d'altres matèries. El 1920, va arribar a la universitat d'Otago Robert J. T. Bell, el primer professor de matemàtiques d'aquesta universitat, i Aitken va aconseguir que li fes de tutor en el seu aprenentatge. Aquest mateix any es va casar amb la botànica Winifred Betts.

El 1923 va aconseguir una beca per anar a estudiar a la universitat d'Edimburg amb el professor Edmund Whittaker. El 1925 va aconseguir una plaça de professor assistent i el 1926 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre el suavitzat de les dades estadístiques. A partir de 1936 va ser professor titular i el 1946, enretirar-se Whittaker, va ocupar la seva càtedra fins al 1965 en que es va jubilar.

El mateix any de 1939, Aitken va publicar els seus dos llibres més importants: un tractat d'estadística matemàtica i un llibre de text sobre matrius i determinants. Anteriorment (1932) ja havia publicat un llibre sobre matrius (escrit conjuntament amb Herbert Turnbull) i posteriorment (1962) va publicar un pamflet contra la decimalització i proposant un sistema duodecimal. Les seves àrees més importants de recerca van ser la teoria de matrius, l'estadística i l'anàlisi numèrica amb els problemes de convergència, temes sobre els que va publicar una cinquantena d'articles científics.

El 1963, va publicar Gallipoli to the Somme: Recollections of a New Zealand Infantryman (De Gal·lípoli al Somme: Records d'un soldat d'infanteria neozelandès), unes memòries molt punyents de la guerra que va viure, basades en les anotacions que havia pres durant la guerra i el període posterior de convalescència de les seves ferides.

A més, va ser un gran aficionat a la música i el seu violí l'acompanyava sempre. Juntament amb els professors de matemàtiques William Edge (piano), Robin Schlapp (violí) i Walter Ledermann (viola) formaven el quartet matemàtic que els primers divendres de mes amenitzava les reunions de la Societat Matemàtica d'Edimburg.

Bibliografia

• Aitken, Alexander. Alex Calder (ed.). Gallipoli to the Somme: Recollections of a New Zealand Infantryman (en anglès). Auckland University Press, 2018. ISBN 9781775589785. 
• Brezinski, C. «Convergence Acceleration during the 20th Century». A: C. Brezinski, L. Wuytack (eds.). Numerical Analysis: Historical Developments in the 20th Century (en anglès). North Holland, 2001. ISBN 0-444-50617-9. 
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Farebrother, Richard William «A. C. Aitken and the consolidation of matrix theory» (en anglès). Linear Algebra and its Applications, Vol. 264, 1997, pàg. 3-12. DOI: 10.1016/S0024-3795(96)00398-9. ISSN: 0024-3795.
• Hunter, Ian M.L. «An exceptional talent for calcaulative thinking» (en anglès). British Journal of Psychology, Vol. 53, Num. 3, 1962, pàg. 243-258. DOI: 10.1111/j.2044-8295.1962.tb00831.x. ISSN: 2044-8295.
• Phillips, Peter C.B. «Two New Zealand pioneer econometricians» (en anglès). New Zealand Economic Papers, Vol. 44, Num. 1, 2010, pàg. 1-26. DOI: 10.1080/00779951003614057. ISSN: 0077-9954.
• Silverstone, H. «Alexander Craig Aitken, M.A., D.Sc., Ll.D., F.R.S.E., F.R.S. (1895-1967)» (en anglès). Journal of the Royal Statistical Society, Vol. 131, Num. 2, 1968, pàg. 259-264. ISSN: 0035-9238.
• Watson, Geoffrey S. «Aitken, Alexander Craig». A: Norman L. Johnson, Samuel Kotz (eds.). Leading Personalities in Statistical Sciences (en anglès). John Wiley & Sons, 1997. ISBN 0-471-16381-3. 
• Whittaker, John Macnaghten; Bartlett, Maurice Stevenson «Alexander Craig Aitken, 1895-1967» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 14, 1968, pàg. 1-14. DOI: 10.1098/rsbm.1968.0001. ISSN: 0080-4606.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alec Aitken» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.