Walter Ledermann
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 març 1911 ![]() Berlín (Alemanya) ![]() |
Mort | 22 maig 2009 ![]() Londres ![]() |
Grup ètnic | Jueus ![]() |
Formació | Universitat de St Andrews (1934–1936) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1928–1933) Leibniz Gymnasium (1920–1928) Köllnisches Gymnasium (1917–1920) ![]() |
Tesi acadèmica | Classifying the Stabilizer of a Pencil ![]() ![]() |
Director de tesi | Herbert Turnbull ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Àlgebra i teoria de grups ![]() |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat de Sussex (1962–1978) Universitat de Manchester (1946–1962) Universitat de St Andrews (1938–1946) Universitat d'Edimburg (1936–1938) ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Thomas J. Laffey i Carol Alexander ![]() |
Família | |
Cònjuge | Rushi Ledermann ![]() |
Fills | Jonathan A Ledermann ![]() |
Pares | William Ledermann i Charlotte Apt |
Parents | Jochanan Ginat, cosí germà ![]() |
Premis | |
Walter Ledermann (Berlín, 18 de març de 1911 - Londres, 22 de maig de 2009) va ser un matemàtic jueu alemany, emigrat a Gran Bretanya.
Ledermann era fill d'un metge de família jueva. Després de fer els estudis secundaris va ingressar a la universitat de Berlín per estudiar física i matemàtiques.[1] En arribar els nazis al poder el 1933, va constatar que tenia poques possibilitats de tenir una carrera acadèmica a Alemanya i va aconseguir una beca del International Student Service[2] per estudiar a la universitat de St Andrews a Escòcia, en la qual va obtenir el doctorat el 1936.[3] Després de dos anys de professor a la universitat d'Edimburg,[4] va ser professor a St Andrews des de 1938 fins a 1946.[5] El 1946 va passar a la universitat de Manchester[6] on va romandre fins al 1962 quan va estar finalment a la universitat de Sussex a Brighton, fins a la seva jubilació el 1978.[7] El 1997, va deixar la seva casa a Brighton per anar a viure a Londres més a prop de la seva família i amics.[8]
A part de les matemàtiques, a Ledermann li encantava la música. Amb altres matemàtics, van constituir el quartet matemàtic[9] que amenitzava les reunions setmanals de la Societat Matemàtica d'Edimburg, tocant els dos quartets de piano de Mozart, amb els professors Robin Schlapp (cello), Alec Aitken (violí), William Edge (piano) i ell mateix a la viola.
Ledermann va publicar mitja dotzena de monografies i una quarantena d'articles.[10] Els seus treballs més influents van ser sobre tot en els camps de la teoria de les matrius,[11] teoria de la cohomologia, teoria de nombres i teoria de grups.[12] A continuació es relacionen les seves monografies.
- Introduction to the theory of finite groups (1949)
- Complex Numbers (1959)
- Integral Calculus (1964)
- Multiple Integrals (1966)
- Introduction to Group Theory (1977)
- Introduction to Group Characters (1977)
Referències
[modifica]- ↑ Ledermann, 2009, p. 23.
- ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 197.
- ↑ Gaines i Laffey, 1985, p. 1.
- ↑ Ledermann, 2009, p. 58.
- ↑ Ledermann, 2009, p. 72.
- ↑ Ledermann, 2009, p. 91.
- ↑ Ledermann, 2009, p. 109.
- ↑ Ledermann, 2009, p. 130.
- ↑ Ledermann, 2009, p. 69.
- ↑ Gaines i Laffey, 1985, p. 6-8.
- ↑ Gaines i Laffey, 1985, p. 2.
- ↑ Gaines i Laffey, 1985, p. 4.
Bibliografia
[modifica]- Gaines, Fergus J.; Laffey, Thomas J. «The mathematical work of Walter Ledermann» (en anglès). Linear Algebra and its Applications, Vol. 69, 1985, pàg. 1-8. DOI: 10.1016/0024-3795(85)90066-7. ISSN: 0024-3795.
- Ledermann, Walter. Encounters of a Mathematician (en anglès). Walter Ledermann, 2009. ISBN 978-1-4092-8267-9.
- Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Walter Ledermann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Hakner, James. «Obituary - Professor Walter Ledermann». University of Sussex, 2009. [Consulta: 29 abril 2022]. (anglès)
- Muñoz García, Amelia. «Walter Ledermann, el profesor de mates». Radio Sefarad. [Consulta: 29 abril 2022]. (castellà)
- «Professor Walter Ledermann: mathematician and algebraist». The Times, 2009. [Consulta: 29 abril 2022]. (anglès)
- Matemàtics del segle XX
- Morts a Londres
- Alumnes de la Universitat Frederic Guillem de Berlín
- Alumnes de la Universitat de St Andrews
- Professors de la Universitat de St Andrews
- Professors de la Universitat d'Edimburg
- Professors de la Universitat de Manchester
- Professors de la Universitat de Sussex
- Matemàtics berlinesos