Alexandre I de Moldàvia
Nom original | (ro) Alexandru cel Bun |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 1375 |
Mort | 1r gener 1432 (56/57 anys) Suceava (Romania) |
Senyor de Moldàvia | |
juny 1400 – 1r gener 1432 | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme ortodox |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Família | |
Família | House of Mușat (en) |
Cònjuge | Rymgajla Ana Neacșa |
Fills | Vasilissa () Ana Jagiello of Podolsk Bogdan II of Moldavia () Oltea (?) Iliaș I of Moldavia () Ana Neacșa Stephen II of Moldavia () Petru III of Moldavia () Peter Aaron () |
Pares | Roman I of Moldavia i Anastasia of Moldova |
Alexandre I de Moldàvia o Alexandre el Bo (en romanès: Alexandru cel Bun pronounced [alekˈsandru t͡ʃel bun] o Alexandru I Mușat; c. 1375 - 1 de gener de 1432) va ser un voivode (príncep) de Moldàvia, que va regnar entre 1400 i 1432,[1] fill de Romà I Mușat. Va succeir Iuga al tron,[2] i, com a governant, va iniciar una sèrie de reformes tot consolidant l'estatus del Principat de Moldàvia.
Política interna
[modifica]Alexandre va ampliar el sistema burocràtic creant el "Consell del Voivoda", la Cancelleria i afegint (el 1403) la institució de Logofăt - Canceller de la Cancelleria oficial.
Durant el seu regnat, va introduir noves lleis fiscals, afegint privilegis comercials als comerciants de Lviv (1408) i Cracòvia (1409), va millorar la situació de les rutes comercials (especialment la que unia el port de Cetatea Albă amb Polònia), va reforçar els forts que els custodiaven, i van ampliar els ports moldaus de Cetatea Albă i Chilia.
També va tenir un paper a l'hora de posar fi al conflicte dels ortodoxos orientals de Moldàvia amb el patriarca de Constantinoble; va construir el monestir de Bistrița on està enterrat i va continuar la construcció del monestir de Neamț que es va iniciar el segle anterior.
Assumptes Exteriors
[modifica]La principal preocupació d'Alexandre el Bo era la defensa del país en guerres contra exèrcits superiors. Per fer-ho, va forjar un sistema d'aliances amb Valàquia i Polònia, generalment contra Hongria (tot i que havia estat recolzat al tron per Segismond d'Hongria). El 1402, va ser vassall jurat de Jogaila, el rei de Polònia.[3] El tractat es va renovar els anys 1404, 1407, 1411 i 1415.
Alexandre va participar en dues batalles contra els cavallers teutons: el 1410 a Grunwald i el 1422 a Marienburg. El 1420, també va defensar Moldàvia contra la primera incursió dels otomans a Cetatea Albă. També es va involucrar en les lluites de poder de Valàquia, ajudant a Radu II Prasnaglava el 1418-1419 i Alexandru I Aldea el 1429, sobretot per evitar la captura de Xilia.
A causa d'una reclamació territorial de Polònia i del fracàs anterior del rei polonès de complir la seva part del tractat vassàlic durant un atac otomà el 1420, Alexandre va llançar un atac a Polònia durant la Guerra Civil de Lituània (1431–1435). L'atac va acabar amb el Tractat de Suceava el 18 de novembre de 1431.
Esclavitud
[modifica]Alexandre fa la primera confirmació documental de l'esclavitud gitana a Moldàvia, donant al monestir de Bistrița 31 famílies gitanes juntament amb algun bestiar.[4] :14
Vida personal
[modifica]Alexandru cel Bun va tenir quatre esposes legítimes:Kęstutis i germana de Vytautas el Gran de Lituània; divorciades el 1421) i Mariana. Va tenir diversos fills:[5]
Margareta Loszonc, Ana Neacşa, Rymgajla (filla deAmb la Margareta:
- Romà
- Vasilisa
Amb Ana Neacşa:
Amb la Margareta o Ana:
- Anastasia
- Maria
Amb la Mariana:
- Petru III
- Alexandru
- Bogdan
Amb la Stanca, una concubina:
Mare desconeguda:
- Pere III Aaron
- Bogdan II (pare d'Esteve el Gran)
- Cneajna, que es va casar amb Vlad II Dracul
Va morir l'1 de gener de 1432 i va ser enterrat al monestir de Bistriţa.
Referències
[modifica]- ↑ Vauchez, Andre. Encyclopedia of the Middle Ages. Routledge, 2001-04-01. ISBN 1-57958-282-6.
- ↑ Williams, Henry Smith. The Historians' History of the World. Hooper & Jackson, 1909, p. 242. ISBN 0-8419-0088-4.
- ↑ King, Charles H.. The Moldovans: Romania, Russia, and the politics of culture. Stanford, CA: Hoover Institution Press, 2000, p. 15. ISBN 0-8179-9791-1.
- ↑ Achim, Viorel. The Roma in Romanian History. Central European University Press, 2004. ISBN 963-9241-84-9.
- ↑ http://enciclopediaromaniei.ro/wiki/Alexandru_cel_Bun
Enllaços externs
[modifica]- Marek, Miroslav. «Muşatin family». Genealogy.EU.