Vés al contingut

Alexandre I de Moldàvia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlexandre I de Moldàvia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ro) Alexandru cel Bun Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1375 Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1432 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Suceava (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Senyor de Moldàvia
juny 1400 – 1r gener 1432 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Mușat (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRymgajla
Ana Neacșa Modifica el valor a Wikidata
FillsVasilissa
 () Ana Jagiello of Podolsk
Bogdan II of Moldavia
 () Oltea (?)
Iliaș I of Moldavia
 () Ana Neacșa
Stephen II of Moldavia
 ()
Petru III of Moldavia
 ()
Peter Aaron
 () Modifica el valor a Wikidata
ParesRoman I of Moldavia Modifica el valor a Wikidata  i Anastasia of Moldova Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Alexandre el Bo i la seva dama, Marina.

Alexandre I de Moldàvia o Alexandre el Bo (en romanès: Alexandru cel Bun pronounced [alekˈsandru t͡ʃel bun] o Alexandru I Mușat; c. 1375 - 1 de gener de 1432) va ser un voivode (príncep) de Moldàvia, que va regnar entre 1400 i 1432,[1] fill de Romà I Mușat. Va succeir Iuga al tron,[2] i, com a governant, va iniciar una sèrie de reformes tot consolidant l'estatus del Principat de Moldàvia.

Política interna

[modifica]

Alexandre va ampliar el sistema burocràtic creant el "Consell del Voivoda", la Cancelleria i afegint (el 1403) la institució de Logofăt - Canceller de la Cancelleria oficial.

Durant el seu regnat, va introduir noves lleis fiscals, afegint privilegis comercials als comerciants de Lviv (1408) i Cracòvia (1409), va millorar la situació de les rutes comercials (especialment la que unia el port de Cetatea Albă amb Polònia), va reforçar els forts que els custodiaven, i van ampliar els ports moldaus de Cetatea Albă i Chilia.

També va tenir un paper a l'hora de posar fi al conflicte dels ortodoxos orientals de Moldàvia amb el patriarca de Constantinoble; va construir el monestir de Bistrița on està enterrat i va continuar la construcció del monestir de Neamț que es va iniciar el segle anterior.

Assumptes Exteriors

[modifica]

La principal preocupació d'Alexandre el Bo era la defensa del país en guerres contra exèrcits superiors. Per fer-ho, va forjar un sistema d'aliances amb Valàquia i Polònia, generalment contra Hongria (tot i que havia estat recolzat al tron per Segismond d'Hongria). El 1402, va ser vassall jurat de Jogaila, el rei de Polònia.[3] El tractat es va renovar els anys 1404, 1407, 1411 i 1415.

Alexandre I de Moldàvia (Alexandru cel Bun), monument de Tudor Cataraga

Alexandre va participar en dues batalles contra els cavallers teutons: el 1410 a Grunwald i el 1422 a Marienburg. El 1420, també va defensar Moldàvia contra la primera incursió dels otomans a Cetatea Albă. També es va involucrar en les lluites de poder de Valàquia, ajudant a Radu II Prasnaglava el 1418-1419 i Alexandru I Aldea el 1429, sobretot per evitar la captura de Xilia.

A causa d'una reclamació territorial de Polònia i del fracàs anterior del rei polonès de complir la seva part del tractat vassàlic durant un atac otomà el 1420, Alexandre va llançar un atac a Polònia durant la Guerra Civil de Lituània (1431–1435). L'atac va acabar amb el Tractat de Suceava el 18 de novembre de 1431.

Esclavitud

[modifica]

Alexandre fa la primera confirmació documental de l'esclavitud gitana a Moldàvia, donant al monestir de Bistrița 31 famílies gitanes juntament amb algun bestiar.[4] :14

Vida personal

[modifica]
La tomba del príncep al monestir de Bistrița

Alexandru cel Bun va tenir quatre esposes legítimes:[cal citació] Margareta Loszonc, Ana Neacşa, Rymgajla (filla de Kęstutis i germana de Vytautas el Gran de Lituània; divorciades el 1421) i Mariana. Va tenir diversos fills:[5]

Amb la Margareta:

  • Romà
  • Vasilisa

Amb Ana Neacşa:

Amb la Margareta o Ana:

  • Anastasia
  • Maria

Amb la Mariana:

Amb la Stanca, una concubina:

Mare desconeguda:

Va morir l'1 de gener de 1432 i va ser enterrat al monestir de Bistriţa.

Referències

[modifica]
  1. Vauchez, Andre. Encyclopedia of the Middle Ages. Routledge, 2001-04-01. ISBN 1-57958-282-6. 
  2. Williams, Henry Smith. The Historians' History of the World. Hooper & Jackson, 1909, p. 242. ISBN 0-8419-0088-4. 
  3. King, Charles H.. The Moldovans: Romania, Russia, and the politics of culture. Stanford, CA: Hoover Institution Press, 2000, p. 15. ISBN 0-8179-9791-1. 
  4. Achim, Viorel. The Roma in Romanian History. Central European University Press, 2004. ISBN 963-9241-84-9. 
  5. [enllaç sense format] http://enciclopediaromaniei.ro/wiki/Alexandru_cel_Bun

 

Enllaços externs

[modifica]