Alexandre Josep Oliva
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1823  Sallagosa (Alta Cerdanya) | ||
| Mort | 22 febrer 1890 (66 anys) París | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escultor | ||
| Premis | |||
| |||
Alexandre Josep Oliva (Sallagosa, Alta Cerdanya, 8 de setembre de 1823 - París, 22 de febrer de 1890) fou un escultor nord-català establert a París.[1]
Biografia
[modifica]Era fill del ceramista Bonaventura Oliva. Inicialment va treballar en el taller del seu pare i en l'empresa familiar a L'Avelhanet (Arieja), on el 1843 va guanyar una medalla per la seva obra. El 1844 va fer el servei militar als hússars de Besiers i el 1846 es traslladà a París, on va treballar alguns mesos amb els escultors Antoine Etex i Henri-Frédéric Iselin i els pintors Jean-Baptiste Delestre i Henri Lehmann, però finalment es decantà per l'autodactisme. Es va especialitzar en la realització de busts de marbre o de bronze, com els del bisbe de Langres (1849), la reina d'Holanda (1850), l'Abbé Deguerry (1867), a la Madelaine de París,, Dumont d'Urville (1879 i la Immaculada Concepció (1887), de l'església de Banyuls de la Marenda. També va participar en el retaule del cor de l'ermitatge de Font-romeu. Va rebre sis medalles per les seves escultures entre 1852 i 1863, i el 1867 fou cavaller de la Legió d'Honor.
Té obres a l'antic Museu de Luxemburg a París, i als Museus de Versalles, Besiers, Lió, Narbona i Perpinyà. Va morir d'una congestió cerebral el 22 de febrer de 1890 al seu domicili al 17 rue Denfert-Rochereau de París.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Alexandre Josep Oliva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alexandre Oliva al web de l'ajuntament de Sallagosa
Bibliografia
[modifica]- Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises, 1914..